LLibertarios

Sense afiliació a cap partit · Fonts obertes

Van dir vs. van fer

El que cada partit va prometre i el que va fer després. Amb fonts.

No puntua: no canvia el teu resultat ni l'ordre dels partits.

Com es trien les entrades

Veure els criteris
  • El mateix criteri per a tots els partits: un compromís real —programa electoral, campanya, discurs d'investidura, acord de coalició o d'investidura, o una promesa explícita sobre el que faran— amb un fet posterior que es pugui comprovar.
  • Mai no compta com a «el que van dir» una intervenció en el mateix debat de la votació amb què es compara: això és anunciar el vot, no comprometre-s'hi. No hi ha un termini mínim entre el que es diu i el que es fa: una promesa d'investidura que s'incompleix onze dies després compta.
  • S'hi inclouen els compromisos complerts, no només els incomplerts: una llista només d'incompliments seria un biaix de selecció. La profunditat és proporcional al temps de govern a l'Estat: es busquen unes dues entrades per any de govern (mínim quatre), amb els compromisos mesurables més visibles i el seu resultat en dades oficials.
  • Cada entrada porta la cita literal (fins a 50 paraules) amb la seva font, i el fet amb la seva votació, la seva referència del BOE o una altra prova enllaçada.
  • L'etiqueta (compleix, contradiu, parcial o no ho van fer) descriu la relació entre la cita i el fet. Quan és «parcial», la nota explica quina part.
  • «No ho van fer» només s'utilitza si el partit podia fer-ho —governava, o ho va signar en un acord de coalició o d'investidura— i hi ha prova primària que no va passar: la fitxa de la iniciativa a congreso.es caducada o rebutjada, el termini del mateix acord vençut, o el final de la legislatura sense norma al BOE. La nota explica per què el partit podia fer-ho.
  • Independència de la font, igual per a tots els partits que han governat: cada dada oficial diu qui la mesura (font independent, estadística oficial o dada del mateix Govern). Un «compleix» no es pot basar només en dades del mateix Govern; si no n'hi ha d'altres, l'etiqueta màxima és «parcial» i la nota ho diu: «només hi ha dades del mateix Govern».
  • No puntua: no canvia el resultat del test ni l'ordre dels partits.
Criteris complets a la metodologia →

Recompte per partit

Els recomptes no són comparables entre partits: qui governa té més ocasions de complir o d'incomplir.

  • PSOE24

    8 complertes · 3 contradites · 9 parcials · 4 no fetes

    Ha governat a l'Estat: 2 de juny del 2018 – avui (períodes des del 2011, els que cobreixen aquestes entrades)

  • PP18

    7 complertes · 4 contradites · 6 parcials · 1 no fetes

    Ha governat a l'Estat: 21 de des. del 2011 – 2 de juny del 2018 (períodes des del 2011, els que cobreixen aquestes entrades)

  • Vox5

    5 complertes · 0 contradites · 0 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

  • Sumar10

    4 complertes · 0 contradites · 5 parcials · 1 no fetes

    Ha governat a l'Estat: 21 de nov. del 2023 – avui (períodes des del 2011, els que cobreixen aquestes entrades)

  • Podemos8

    5 complertes · 0 contradites · 2 parcials · 1 no fetes

    Ha governat a l'Estat: 13 de gen. del 2020 – 21 de nov. del 2023 (períodes des del 2011, els que cobreixen aquestes entrades)

  • ERC4

    3 complertes · 0 contradites · 1 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

  • Junts5

    4 complertes · 0 contradites · 1 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

  • Bildu3

    2 complertes · 0 contradites · 1 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

  • PNV4

    4 complertes · 0 contradites · 0 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

  • BNG5

    3 complertes · 0 contradites · 2 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

  • CC2

    2 complertes · 0 contradites · 0 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

  • UPN1

    1 complertes · 0 contradites · 0 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

  • Compromís4

    3 complertes · 0 contradites · 1 parcials · 0 no fetes

    No ha governat a l'Estat

TemaTots (66)

93 entrades

JuntsRevalorització de les pensions i suspensió de desnonaments (decrets del 2026)Compleix

El que van dir«Votarem que sí a la revalorització de les pensions quan les presentin, sense el xantatge de mantenir i permetre les okupacions i els impagaments que pateixen milers de famílies de Catalunya.»

→ El que van ferEl Govern va separar les mesures en dos decrets. Els 7 diputats de Junts van votar sí a convalidar el RDL 3/2026 (revalorització de les pensions) i no a convalidar el RDL 2/2026, que prorroga fins al 31-12-2026 la suspensió de desnonaments i llançaments de persones vulnerables.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Votarem que sí a la revalorització de les pensions quan les presentin, sense el xantatge de mantenir i permetre les okupacions i els impagaments que pateixen milers de famílies de Catalunya.»

    Míriam Nogueras i Camero· portaveu del Grup Parlamentari Junts per CatalunyaDSCD Pleno núm. 161 (XV), 27-1-2026 — Convalidación del Real Decreto-ley 16/2025 (prórroga de medidas de vulnerabilidad social, pensiones) (pàg. 13)

  2. El que van fer ·

    El Govern va separar les mesures en dos decrets. Els 7 diputats de Junts van votar sí a convalidar el RDL 3/2026 (revalorització de les pensions) i no a convalidar el RDL 2/2026, que prorroga fins al 31-12-2026 la suspensió de desnonaments i llançaments de persones vulnerables.

    • Real Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas urgentes en materia de Seguridad Social. Convalidación. · 26 de febr. del 2026 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Real Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a situaciones de vulnerabilidad social, en materia tributaria y relativas a los recursos de los sistemas de financiación territorial. Convalidación. · 26 de febr. del 2026 · vot del grup: no · veure a congreso.es
    • BOE-A-2026-2548 — Real Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas urgentes en materia de Seguridad Social · 4 de febr. del 2026 · font
  3. Imatge per compartir
PSOEPresentar els Pressupostos Generals de l'EstatNo ho van fer

El que van dir«Sobre la primera, sí. El Gobierno de España presentará los Presupuestos Generales del Estado para el año 2026.»

→ El que van ferCap projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat no va entrar al Congrés en la XV legislatura: no hi va haver pressupostos per al 2024, el 2025 ni el 2026, i es van mantenir prorrogats els del 2023 (Llei 31/2022). Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Sobre la primera, sí. El Gobierno de España presentará los Presupuestos Generales del Estado para el año 2026.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· president del Govern i secretari general del PSOE (roda de premsa de balanç del curs polític, resposta a si es comprometia a presentar pressupostos)La Moncloa — Transcripción de la rueda de prensa del presidente del Gobierno de balance del curso político (28-7-2025) (pàg. p. 17)

  2. El que van fer ·

    Cap projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat no va entrar al Congrés en la XV legislatura: no hi va haver pressupostos per al 2024, el 2025 ni el 2026, i es van mantenir prorrogats els del 2023 (Llei 31/2022). Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026.

    • Relación de proyectos de ley de la XV legislatura (datos abiertos del Congreso, fichero ProyectosDeLey, 7-10-2026) · 7 d’oct. del 2026 · estat: Ningún proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado entre los 115 proyectos de ley de la XV · font
    • BOE-A-2022-22128 — Ley 31/2022, de 23 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2023 · 24 de des. del 2022 · font
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: elaborar i presentar els pressupostos és competència exclusiva del Govern (art. 134.1 de la Constitució) i no requereix majoria parlamentària; que després s'aprovessin és una altra qüestió. El Consell de Ministres va aprovar el límit de despesa no financera el novembre del 2025 (ho diu el president en la sessió de control del 19-11-2025, transcripció de La Moncloa: https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/intervenciones/Documents/2025/20251119-sesion-control-preguntas-pg.pdf), però el projecte no es va arribar a remetre. S'enllaça la Llei 31/2022 per datar els últims pressupostos aprovats.
  4. Imatge per compartir
PSOECorrupcióParcial

El que van dir«No vamos a tapar la corrupción que surja en nuestras filas por muy dolorosa que sea»

→ El que van ferLa mateixa crònica anuncia «la creación de una comisión de Investigación para conocer toda la verdad del caso Koldo». El Grup Socialista va registrar la sol·licitud l'endemà (156/000011), però va quedar a la Junta de Portaveus des del 24-6-2025 sense arribar al Ple, i va decaure amb la dissolució de les Corts (6-10-2026). Abans, el 2024, el Grup Socialista sí que va votar a favor de crear la comissió del Congrés sobre els contractes de material sanitari de la pandèmia, i el Senat va aprovar per unanimitat (259 vots) la que va demanar el PP sobre el mateix assumpte.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «No vamos a tapar la corrupción que surja en nuestras filas por muy dolorosa que sea»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· secretari general del PSOE (compareixença a la seu federal, crònica oficial del partit)PSOE — «Pedro Sánchez anuncia más medidas contra la corrupción: el PSOE es una organización limpia» (16-6-2025)

  2. El que van fer ·

    La mateixa crònica anuncia «la creación de una comisión de Investigación para conocer toda la verdad del caso Koldo». El Grup Socialista va registrar la sol·licitud l'endemà (156/000011), però va quedar a la Junta de Portaveus des del 24-6-2025 sense arribar al Ple, i va decaure amb la dissolució de les Corts (6-10-2026). Abans, el 2024, el Grup Socialista sí que va votar a favor de crear la comissió del Congrés sobre els contractes de material sanitari de la pandèmia, i el Senat va aprovar per unanimitat (259 vots) la que va demanar el PP sobre el mateix assumpte.

    • Solicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre las contrataciones públicas y demás aspectos relacionados con la operación Delorme y el informe de la UCO 96/2025 (156/000011, XV; López Álvarez, Patxi (GS) y 112 diputados) · 24 de juny del 2025 · estat: Junta de Portavoces (desde el 24-6-2025, sin votación en el Pleno al disolverse las Cortes) · font
    • Solicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los procesos de contratación para la adquisición de material sanitario por parte de las Administraciones públicas durante la crisis pandémica (156/000005) · 21 de març del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Comisión de Investigación del Senado solicitada por el Grupo Popular sobre la contratación de material sanitario (650/000002): 259 votos a favor de 259 emitidos (DS Senado, Pleno núm. 20, p. 90) · 12 de març del 2024 · Senado · sí · font
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07. El que el PSOE podia fer per si mateix ho va fer: registrar la sol·licitud amb 113 signatures del Grup Socialista i votar a favor de les comissions del 2024. La comissió promesa el 2025 no es va arribar a crear: no consta a la fitxa del Congrés qui va impedir que passés de la Junta de Portaveus al Ple, i per això no s'etiqueta «no ho van fer». El vot per grup del Senat no és a les dades obertes; el resultat unànime implica el vot a favor dels senadors socialistes presents.
  4. Imatge per compartir
SumarEmbargament d'armes a IsraelCompleix

El que van dir«En cumplimiento de la convención contra el genocidio, de los mandatos de Naciones Unidas y de la Corte Internacional de Justicia, aprobemos un embargo de armas que establezca un precedente para Francia, para Alemania, para el Reino Unido y el resto de los países de Europa»

→ El que van ferEl Govern, del qual forma part Sumar, va aprovar el Reial decret llei 10/2025, que prohibeix les exportacions de material de defensa i de doble ús a Israel i les importacions d'aquest material des d'Israel. El Congrés el va convalidar el 8-10-2025 (178 sí, 169 no) amb els 26 vots de Sumar.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «En cumplimiento de la convención contra el genocidio, de los mandatos de Naciones Unidas y de la Corte Internacional de Justicia, aprobemos un embargo de armas que establezca un precedente para Francia, para Alemania, para el Reino Unido y el resto de los países de Europa»

    Gerardo Pisarello Prados· presenta la proposició de llei d'embargament en nom del GP Plurinacional SUMARDiario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 116 (20-5-2025) (pàg. p. 24)

  2. El que van fer ·

    El Govern, del qual forma part Sumar, va aprovar el Reial decret llei 10/2025, que prohibeix les exportacions de material de defensa i de doble ús a Israel i les importacions d'aquest material des d'Israel. El Congrés el va convalidar el 8-10-2025 (178 sí, 169 no) amb els 26 vots de Sumar.

    • BOE-A-2025-18831 — Real Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio en Gaza y de apoyo a la población palestina · 24 de set. del 2025 · font
    • Convalidación o derogación de Reales Decretos-leyes. Real Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio en Gaza y de apoyo a la población palestina. · 8 d’oct. del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Nota: L'embargament va arribar per reial decret llei del Govern, no per la proposició de llei de Sumar, i la seva disposició addicional primera permet que el Consell de Ministres autoritzi transferències de manera excepcional per «intereses generales nacionales».
  4. Imatge per compartir
PNVTribunal Constitucional com a última instància en conflictes de competènciesCompleix

El que van dir«Por ello, le anunciamos que presentaremos una proposición de ley orgánica para que el Tribunal Constitucional sea el último órgano que decida sobre las cuestiones competenciales y, para ello, le pediremos el apoyo de su grupo parlamentario.»

→ El que van ferEl Grup Basc va registrar la proposició de llei orgànica de reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional; els seus 5 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 179 vots a 170.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Por ello, le anunciamos que presentaremos una proposición de ley orgánica para que el Tribunal Constitucional sea el último órgano que decida sobre las cuestiones competenciales y, para ello, le pediremos el apoyo de su grupo parlamentario.»

    Maribel Vaquero Montero· diputada del Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNV), en una pregunta al president del GovernDSCD Pleno núm. 112 (XV), 7-5-2025 — Sesión de control: pregunta sobre el control jurisdiccional del Tribunal Constitucional (pàg. 81)

  2. El que van fer ·

    El Grup Basc va registrar la proposició de llei orgànica de reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional; els seus 5 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 179 vots a 170.

    • Proposición de Ley del Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV), Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional. Toma en consideración. · 23 de set. del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
CompromísDefensaCompleix

El que van dir«Lo que tenemos claro (en el grupo parlamentario) es que no queremos ni vamos a dar apoyo a un aumento del gasto militar y de defensa»

→ El que van ferÀgueda Micó va votar sí al punt 1 de la moció del Grup Mixt (Sr. Rego Candamil) relativa a la reversió de les decisions sobre l'increment de la despesa militar.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Lo que tenemos claro (en el grupo parlamentario) es que no queremos ni vamos a dar apoyo a un aumento del gasto militar y de defensa»

    Àgueda Micó i Micó· portaveu de Compromís al CongrésThe Objective, «Compromís afirma que no necesita libertad de voto en Sumar para rechazar el gasto militar»

  2. El que van fer ·

    Àgueda Micó va votar sí al punt 1 de la moció del Grup Mixt (Sr. Rego Candamil) relativa a la reversió de les decisions sobre l'increment de la despesa militar.

    • Moción consecuencia de interpelación urgente del GP Mixto (Sr. Rego Candamil), relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento del gasto militar — punto 1 · 11 de juny del 2026 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Nota: L'augment del 2025 el va aprovar el Consell de Ministres sense votació al Congrés; aquesta és la votació del Ple localitzada sobre aquest augment. Alberto Ibáñez Mezquita (Compromís, GSUMAR) també va votar sí.
  4. Imatge per compartir
CCAmnistia als encausats pel procésCompleix

El que van dir«Y todo ello sin claudicar a nuestro planteamiento de negativa a esa amnistía que seguimos diciendo que rechazamos por los motivos y por las formas.»

→ El que van ferValido va votar en contra del dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia el 14-3-2024 (aprovat per 178 a 172).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Y todo ello sin claudicar a nuestro planteamiento de negativa a esa amnistía que seguimos diciendo que rechazamos por los motivos y por las formas.»

    Cristina Valido García· Diputada de Coalición Canaria (Grup Parlamentari Mixt), en el debat d'investidura de Pedro SánchezDiario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 8 (16-11-2023): debate de investidura (pàg. 35)

  2. El que van fer ·

    Valido va votar en contra del dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia el 14-3-2024 (aprovat per 178 a 172).

    • Proposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña (votación del nuevo dictamen) · 14 de març del 2024 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Nota: La cita és del debat de la investidura de Pedro Sánchez, que CC va negociar amb el PSOE; s'hi manté el rebuig a l'amnistia, i així va votar després.
  4. Imatge per compartir
PSOEReducció del dèficit públicCompleix

El que van dir«queremos hacerlo además al tiempo que seguimos reduciendo el déficit público, porque este es un Gobierno comprometido con la disciplina fiscal.»

→ El que van ferSegons Eurostat (notificació d'abril del 2026), el dèficit del conjunt de les administracions públiques va ser del 3,3 % del PIB el 2023, del 3,2 % el 2024 i del 2,4 % el 2025; en euros, 50.027, 51.267 i 40.330 milions. La IGAE dona xifres molt semblants (3,52 %, 3,22 % i 2,39 %). El deute públic va baixar del 105,2 % al 100,7 % del PIB, però va pujar de 1.575.377 a 1.698.225 milions d'euros.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «queremos hacerlo además al tiempo que seguimos reduciendo el déficit público, porque este es un Gobierno comprometido con la disciplina fiscal.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. 14)

  2. El que van fer ·

    Segons Eurostat (notificació d'abril del 2026), el dèficit del conjunt de les administracions públiques va ser del 3,3 % del PIB el 2023, del 3,2 % el 2024 i del 2,4 % el 2025; en euros, 50.027, 51.267 i 40.330 milions. La IGAE dona xifres molt semblants (3,52 %, 3,22 % i 2,39 %). El deute públic va baixar del 105,2 % al 100,7 % del PIB, però va pujar de 1.575.377 a 1.698.225 milions d'euros.

    • Dada oficialFont independentDéficit: −3,3 % del PIB en 2023 (−50.027 M€), −3,2 % en 2024 (−51.267 M€) y −2,4 % en 2025 (−40.330 M€); deuda: 105,2 %, 101,6 % y 100,7 % del PIBGovernment deficit/surplus, debt and associated data (gov_10dd_edpt1), España, Administraciones Públicas (S13), B9 y GD · dada oficial de Eurostat · 31 de des. del 2025 · font
    • Dada oficialFont independentGasto neto: +4,8 % en 2025, «above the recommended maximum growth rate» (desviación del 0,4 % del PIB en el año y del 0,1 % acumulada, dentro de la flexibilidad de la cláusula nacional de escape por gasto en defensa)Recomendación del Consejo a España (documento 11121/26, basado en COM(2026) 209), considerandos 10 y 15 · dada oficial de Consejo de la Unión Europea · 3 de jul. del 2026 · font
    • Dada oficialEstadística oficialNecesidad de financiación de las AAPP: 3,52 % del PIB en 2023 y 3,15 % en 2024 (50.187 M€)Informe trimestral de las Administraciones Públicas, contabilidad nacional, cuarto trimestre de 2024 · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2024 · font
    • Dada oficialEstadística oficialNecesidad de financiación de las AAPP: 3,22 % del PIB en 2024 (51.267 M€) y 2,39 % en 2025 (40.330 M€); sin el impacto de la DANA, 2,86 % y 2,18 %Informe trimestral de las Administraciones Públicas, contabilidad nacional, cuarto trimestre de 2025 (revisión estadística 2024) · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Contrastat amb Eurostat (regla d'independència de la font, 2026-10-07): es manté «compleix». El compromís era continuar reduint el dèficit, sense xifra, i en percentatge del PIB va baixar cada any. Matisos: en euros, el dèficit del 2024 va ser més gran que el del 2023; el deute en euros va continuar creixent; i el Consell de la UE assenyala que la despesa neta del 2025 va créixer per sobre del màxim recomanat, tot i que dins de la flexibilitat per despesa en defensa. Part del descens del 2025 es deu, segons la IGAE, a unes despeses extraordinàries menors (DANA i sentències desfavorables). Les xifres del 2023 d'Eurostat (3,3 %) i de la IGAE del 2024 (3,52 %) són de revisions diferents.
  4. Imatge per compartir
PSOENou Estatut dels TreballadorsNo ho van fer

El que van dir«Por eso, les anuncio que esta legislatura será la legislatura del nuevo Estatuto de los Trabajadores»

→ El que van ferEl Govern no va remetre al Congrés cap projecte de nou Estatut dels Treballadors en la XV legislatura. Els tres projectes de llei de la XV que afecten l'Estatut modifiquen articles concrets del text refós del 2015 (transposició de la Directiva 2019/1152, extinció per incapacitat permanent i permís de naixement). Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026 amb el Reial decret legislatiu 2/2015 vigent.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Por eso, les anuncio que esta legislatura será la legislatura del nuevo Estatuto de los Trabajadores»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. 12)

  2. El que van fer ·

    El Govern no va remetre al Congrés cap projecte de nou Estatut dels Treballadors en la XV legislatura. Els tres projectes de llei de la XV que afecten l'Estatut modifiquen articles concrets del text refós del 2015 (transposició de la Directiva 2019/1152, extinció per incapacitat permanent i permís de naixement). Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026 amb el Reial decret legislatiu 2/2015 vigent.

    • Relación de proyectos de ley de la XV legislatura (datos abiertos del Congreso, fichero ProyectosDeLey, 7-10-2026) · 7 d’oct. del 2026 · estat: Ningún proyecto de nuevo Estatuto de los Trabajadores entre los 115 proyectos de la XV; solo modificaciones parciales del texto de 2015 (121/000008, 121/000033 y 121/000069) · font
    • Dada oficialEstadística oficialVigente: estatus de derogación «N» en los metadatos del BOE (actualizados el 5-10-2026)Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores (BOE-A-2015-11430), texto consolidado · dada oficial de Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado · 5 d’oct. del 2026 · font
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: el PSOE va presidir el Govern tota la XV, i aprovar i remetre un projecte de llei és competència del Consell de Ministres. El Ministeri de Treball era en mans de SUMAR, soci de coalició. També era un compromís de l'acord de coalició del 2019 (punt 1.2, «Elaboraremos un nuevo Estatuto de los Trabajadores del siglo XXI») que tampoc no es va complir a la XIV.
  4. Imatge per compartir
PSOEAportacions al Fons de Reserva de la Seguretat SocialParcial

El que van dir«Y vamos a hacer algo muy importante: cumplir con el mandato del Pacto de Toledo, que nos decía […] que lógicamente tenía que revalorizar las pensiones conforme al IPC, pero también destinar al Fondo de reserva de la Seguridad Social 5000 millones de euros cada año»

→ El que van ferSegons l'informe de la Seguretat Social a les Corts, les dotacions acumulades al Fons de Reserva van passar de 56.986 milions d'euros (2023) a 60.590 (2024) i 64.963 (2025): 3.604 milions aportats el 2024 i 4.373 el 2025, gairebé tot de la cotització finalista del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (3.577 i 4.356 milions). El saldo del Fons a 31-12-2025 era de 14.069,81 milions.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Y vamos a hacer algo muy importante: cumplir con el mandato del Pacto de Toledo, que nos decía […] que lógicamente tenía que revalorizar las pensiones conforme al IPC, pero también destinar al Fondo de reserva de la Seguridad Social 5000 millones de euros cada año»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. 13)

  2. El que van fer ·

    Segons l'informe de la Seguretat Social a les Corts, les dotacions acumulades al Fons de Reserva van passar de 56.986 milions d'euros (2023) a 60.590 (2024) i 64.963 (2025): 3.604 milions aportats el 2024 i 4.373 el 2025, gairebé tot de la cotització finalista del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (3.577 i 4.356 milions). El saldo del Fons a 31-12-2025 era de 14.069,81 milions.

    • Dada oficialEstadística oficialDotaciones acumuladas: 56.986 M€ (2023), 60.590 M€ (2024), 64.963 M€ (2025); dotaciones del MEI: 2.218 M€ (2023), 3.577 M€ (2024), 4.356 M€ (2025); saldo a 31-12-2025: 14.069,81 M€ (0,83 % del PIB)Fondo de Reserva de la Seguridad Social — Informe a las Cortes Generales, evolución y situación a 31 de diciembre de 2025 · dada oficial de Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones · 31 de des. del 2025 · font
  3. Nota: El Fons va rebre aportacions cada any, creixents, però per sota dels 5.000 milions anuals anunciats: 3.604 milions el 2024 (≈ 72 %) i 4.373 el 2025 (≈ 87 %). Les aportacions anuals es calculen com a diferència de les dotacions acumulades de la taula «Evolución del FRSS» de l'informe (p. 17 impresa). La dada del 2026 no està publicada.
  4. Imatge per compartir
PSOEHabitatgeParcial

El que van dir«vamos a acometer la habilitación de 183 000 viviendas públicas para alquiler asequible, que prometimos también hace unos meses.»

→ El que van ferEl Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana xifra en 120.479 els habitatges «movilizadas en diferentes fases (desde entregadas a fase de construcción)» del seu Pla d'Habitatge en Lloguer Assequible, la meta del qual situa en «más de 183.000 viviendas». «Mobilitzat» no és una categoria de cap estadística oficial. La sèrie estadística del mateix Ministeri compta 32.444 habitatges protegits acabats (qualificacions definitives) a tot Espanya del 2024 al primer trimestre del 2026, de totes les administracions i per a venda o lloguer. El Tribunal de Comptes va constatar que cap de les actuacions del Pla que va fiscalitzar no estava acabada. Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «vamos a acometer la habilitación de 183 000 viviendas públicas para alquiler asequible, que prometimos también hace unos meses.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. 14)

  2. El que van fer ·

    El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana xifra en 120.479 els habitatges «movilizadas en diferentes fases (desde entregadas a fase de construcción)» del seu Pla d'Habitatge en Lloguer Assequible, la meta del qual situa en «más de 183.000 viviendas». «Mobilitzat» no és una categoria de cap estadística oficial. La sèrie estadística del mateix Ministeri compta 32.444 habitatges protegits acabats (qualificacions definitives) a tot Espanya del 2024 al primer trimestre del 2026, de totes les administracions i per a venda o lloguer. El Tribunal de Comptes va constatar que cap de les actuacions del Pla que va fiscalitzar no estava acabada. Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026.

    • Dada oficialDada del mateix Govern120.479 viviendas movilizadas (68.325 Entidad Estatal de Vivienda; 24.867 Plan de Recuperación; 9.489 Fondo Social de Vivienda; 8.300 Plan Estatal; 6.102 subvenciones directas; 3.396 préstamos ICO), frente a una meta de más de 183.000Plan de Vivienda en Alquiler Asequible — viviendas asequibles movilizadas por el Gobierno · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana · 5 de des. del 2025 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern80.745 viviendas movilizadas, el 43,88 % del objetivo de habilitar 184.000Nota de prensa: «El Gobierno de España ya ha movilizado 80.745 viviendas del Plan de Vivienda en Alquiler Asequible» · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana · 13 d’ag. del 2024 · font
    • Dada oficialEstadística oficialViviendas protegidas terminadas en España: 8.847 (2023), 14.371 (2024), 12.858 (2025) y 5.215 (primer trimestre de 2026)Vivienda y rehabilitación protegida — calificaciones definitivas (viviendas protegidas terminadas) por provincia, conjunto de datos VDP007_01, tabla 1.6 (suma de las 52 provincias) · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (estadística) · 31 de març del 2026 · font
    • Dada oficialFont independentPlan de Vivienda en Alquiler Asequible: 18 actuaciones con unas 16.800 viviendas a 31-12-2023; «ninguna de las actuaciones analizadas había finalizado y en todas ellas se han producido incidencias y demoras importantes»; coste estimado +18 % entre 2022 y 2024Tribunal de Cuentas — Informe de fiscalización n.º 1.640, sobre la actividad de SEPES en la ejecución de vivienda pública, 2018–2023 (conclusiones 25 y 26, pp. 86–92 impresas) · dada oficial de Tribunal de Cuentas · 25 de set. del 2025 · font
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font; l'etiqueta no canvia, però ja no es basa només en el Ministeri. Els 120.479 habitatges «mobilitzats» (el 66 % de 183.000) són la mètrica del mateix Govern i inclouen habitatges en construcció i fases prèvies; el Ministeri no publica quants se n'han lliurat. El que mesura l'estadística oficial són habitatges protegits acabats: 32.444 des del 2024 a tot Espanya, comptant els de comunitats i ajuntaments i els de venda, de manera que ni tan sols aquesta xifra és atribuïble sencera al compromís. El Tribunal de Comptes, sobre 15.300 habitatges del Pla que va fiscalitzar, no va trobar cap actuació acabada i posa en dubte «la eficacia de los resultados pretendidos». Es queda en «parcial» i no en «no ho van fer» perquè hi ha habitatges en marxa i algun de lliurat segons el Ministeri, però la distància amb els 183.000 és molt més gran que la que suggereix la seva xifra. El Ministeri va donar 183.000 a la pàgina i 184.000 a la nota del 2024.
  4. Imatge per compartir
VoxAmnistia als encausats pel procésCompleix

El que van dir«Vamos a utilizar todos los medios legítimos para oponernos a este [golpe] y lo vamos a hacer en los parlamentos, en los gobiernos regionales, en los tribunales, en todos los foros internacionales a los que tengamos acceso y, por supuesto, lo vamos a hacer en la calle.»

→ El que van ferEls 33 diputats del GP VOX van votar en contra del dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia el 14-3-2024 (aprovat per 178 a 172).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Vamos a utilizar todos los medios legítimos para oponernos a este [golpe] y lo vamos a hacer en los parlamentos, en los gobiernos regionales, en los tribunales, en todos los foros internacionales a los que tengamos acceso y, por supuesto, lo vamos a hacer en la calle.»

    Santiago Abascal Conde· president de Vox (debat d'investidura de Pedro Sánchez)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura (pàg. 47)

  2. El que van fer ·

    Els 33 diputats del GP VOX van votar en contra del dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia el 14-3-2024 (aprovat per 178 a 172).

    • Proposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña (votación del nuevo dictamen) · 14 de març del 2024 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Nota: «[golpe]» va entre claudàtors al Diari: la Presidència va retirar la paraula (art. 104.3 del Reglament). El vot cobreix la part parlamentària del compromís; amb 33 diputats Vox no arriba als 50 que exigeix un recurs d'inconstitucionalitat.
  4. Imatge per compartir
PSOEHabitatgeParcial

El que van dir«Desarrollaremos y aplicaremos la nueva línea de avales del Instituto de Crédito Oficial (ICO) de 2.500 millones de euros para ayudar a los jóvenes menores de 35 años […] con el objetivo de posibilitar la adquisición de unas 50.000 viviendas.»

→ El que van ferLa línia d'avals es va posar en marxa. Segons l'addenda del conveni entre el Ministeri d'Habitatge i l'ICO publicada al BOE, a 31-10-2025 s'havien formalitzat 8.549 operacions (6.119 de joves i 2.430 de famílies amb menors a càrrec), amb 206,6 milions d'euros avalats. L'addenda prorroga fins al 31-12-2027 el termini per formalitzar operacions. La sèrie de dades obertes de l'ICO compta 10.454 operacions acumulades al desembre del 2025, amb 255,9 milions d'euros avalats.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Desarrollaremos y aplicaremos la nueva línea de avales del Instituto de Crédito Oficial (ICO) de 2.500 millones de euros para ayudar a los jóvenes menores de 35 años […] con el objetivo de posibilitar la adquisición de unas 50.000 viviendas.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat pels dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023), apartado 5 (pàg. 30)

  2. El que van fer ·

    La línia d'avals es va posar en marxa. Segons l'addenda del conveni entre el Ministeri d'Habitatge i l'ICO publicada al BOE, a 31-10-2025 s'havien formalitzat 8.549 operacions (6.119 de joves i 2.430 de famílies amb menors a càrrec), amb 206,6 milions d'euros avalats. L'addenda prorroga fins al 31-12-2027 el termini per formalitzar operacions. La sèrie de dades obertes de l'ICO compta 10.454 operacions acumulades al desembre del 2025, amb 255,9 milions d'euros avalats.

    • Dada oficialDada del mateix Govern8.549 operaciones formalizadas (6.119 de jóvenes, 2.430 de familias con menores a cargo); avales por 206,6 millones de euros; financiación avalada de 1.091,4 millones de eurosResolución de 23 de junio de 2026 por la que se publica la Adenda del Convenio entre el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana y el ICO para la «Línea de avales para la adquisición de primera vivienda» (BOE-A-2026-14404), expositivo · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana e ICO (publicado en el BOE) · 31 d’oct. del 2025 · font
    • Dada oficialEstadística oficial10.454 operaciones acumuladas; 255.864.390 euros avalados; 1.344.387.902 euros financiadosTabla de actividad mensual y acumulada de la Línea de Avales ICO-MIVAU para la adquisición de primera vivienda por CCAA, diciembre de 2025 (datos abiertos del ICO), fila «Total general» · dada oficial de Instituto de Crédito Oficial (estadística de actividad) · 31 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font: la dada de l'addenda és del mateix Ministeri i de l'ICO; s'hi afegeix la sèrie estadística d'activitat de l'ICO, que al desembre del 2025 dona 10.454 operacions (al voltant del 21 % de 50.000). Aquesta sèrie, reconstruïda a 31-10-2025, dona 8.718 operacions i no 8.549 com l'addenda; no se n'ha trobat l'explicació. L'etiqueta no canvia. Revisada el 2026-10-07 con la regla de independencia de la fuente: el dato de la adenda es del propio Ministerio y del ICO; se añade la serie estadística de actividad del ICO, que a diciembre de 2025 da 10.454 operaciones (alrededor del 21 % de 50.000). Esa serie, reconstruida a 31-10-2025, da 8.718 operaciones y no 8.549 como la adenda; no se ha encontrado la explicación. La etiqueta no cambia. La línia existeix i funciona (creada per l'art. 191 del Reial decret llei 5/2023, abans de l'acord), però a 31-10-2025 hi havia 8.549 compres avalades davant de «unas 50.000» (al voltant del 17 %), i només 206,6 dels 2.500 milions d'euros compromesos en avals. El termini per formalitzar operacions continua obert fins al 31-12-2027, de manera que la xifra encara pot augmentar; no s'ha localitzat cap dada oficial posterior al 31-10-2025.
  4. Imatge per compartir
PSOEHabitatgeCompleix

El que van dir«se definirá con carácter inmediato el índice de precios de referencia que permitan identificar los municipios y distritos que se consideran zonas tensionadas, para impulsar la puesta en marcha de la regulación de los precios de los alquileres.»

→ El que van ferLa Secretaria d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana va publicar al BOE el sistema d'índexs de preus de referència de l'article 17.7 de la Llei d'arrendaments urbans i, el mateix dia, la relació de zones de mercat residencial tensionat declarades el primer trimestre del 2024.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «se definirá con carácter inmediato el índice de precios de referencia que permitan identificar los municipios y distritos que se consideran zonas tensionadas, para impulsar la puesta en marcha de la regulación de los precios de los alquileres.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat pels dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023), apartado 5 (pàg. 29)

  2. El que van fer ·

    La Secretaria d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana va publicar al BOE el sistema d'índexs de preus de referència de l'article 17.7 de la Llei d'arrendaments urbans i, el mateix dia, la relació de zones de mercat residencial tensionat declarades el primer trimestre del 2024.

    • BOE-A-2024-5213 — Resolución de 14 de marzo de 2024, de la Secretaría de Estado de Vivienda y Agenda Urbana, por la que se determina el sistema de índices de precios de referencia a los efectos de lo establecido en el artículo 17.7 de la Ley 29/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos · 15 de març del 2024 · font
    • BOE-A-2024-5214 — Resolución de 14 de marzo de 2024, de la Secretaría de Estado de Vivienda y Agenda Urbana, por la que se publica la relación de zonas de mercado residencial tensionado declaradas en el primer trimestre de 2024 · 15 de març del 2024 · font
  3. Nota: «Con carácter inmediato»: l'índex es va publicar al BOE gairebé cinc mesos després de l'acord (24-10-2023). En la Llei 12/2023 l'índex serveix per limitar la renda a les zones ja declarades tensionades; la declaració la fan les comunitats autònomes.
  4. Imatge per compartir
SumarHabitatgeParcial

El que van dir«Desarrollaremos y aplicaremos la nueva línea de avales del Instituto de Crédito Oficial (ICO) de 2.500 millones de euros para ayudar a los jóvenes menores de 35 años […] con el objetivo de posibilitar la adquisición de unas 50.000 viviendas.»

→ El que van ferLa línia d'avals es va posar en marxa. Segons l'addenda del conveni entre el Ministeri d'Habitatge i l'ICO publicada al BOE, a 31-10-2025 s'havien formalitzat 8.549 operacions (6.119 de joves i 2.430 de famílies amb menors a càrrec), amb 206,6 milions d'euros avalats. L'addenda prorroga fins al 31-12-2027 el termini per formalitzar operacions. La sèrie de dades obertes de l'ICO compta 10.454 operacions acumulades al desembre del 2025, amb 255,9 milions d'euros avalats.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Desarrollaremos y aplicaremos la nueva línea de avales del Instituto de Crédito Oficial (ICO) de 2.500 millones de euros para ayudar a los jóvenes menores de 35 años […] con el objetivo de posibilitar la adquisición de unas 50.000 viviendas.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat per tots dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023) (pàg. 30)

  2. El que van fer ·

    La línia d'avals es va posar en marxa. Segons l'addenda del conveni entre el Ministeri d'Habitatge i l'ICO publicada al BOE, a 31-10-2025 s'havien formalitzat 8.549 operacions (6.119 de joves i 2.430 de famílies amb menors a càrrec), amb 206,6 milions d'euros avalats. L'addenda prorroga fins al 31-12-2027 el termini per formalitzar operacions. La sèrie de dades obertes de l'ICO compta 10.454 operacions acumulades al desembre del 2025, amb 255,9 milions d'euros avalats.

    • Dada oficialDada del mateix Govern8.549 operaciones formalizadas (6.119 de jóvenes, 2.430 de familias con menores a cargo); avales por 206,6 millones de euros; financiación avalada de 1.091,4 millones de eurosResolución de 23 de junio de 2026 por la que se publica la Adenda del Convenio entre el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana y el ICO para la «Línea de avales para la adquisición de primera vivienda» (BOE-A-2026-14404), expositivo · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana e ICO (publicado en el BOE) · 31 d’oct. del 2025 · font
    • Dada oficialEstadística oficial10.454 operaciones acumuladas; 255.864.390 euros avalados; 1.344.387.902 euros financiadosTabla de actividad mensual y acumulada de la Línea de Avales ICO-MIVAU para la adquisición de primera vivienda por CCAA, diciembre de 2025 (datos abiertos del ICO), fila «Total general» · dada oficial de Instituto de Crédito Oficial (estadística de actividad) · 31 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font: la dada de l'addenda és del mateix Ministeri i de l'ICO; s'hi afegeix la sèrie estadística d'activitat de l'ICO, que al desembre del 2025 dona 10.454 operacions (al voltant del 21 % de 50.000). Aquesta sèrie, reconstruïda a 31-10-2025, dona 8.718 operacions i no 8.549 com l'addenda; no se n'ha trobat l'explicació. L'etiqueta no canvia. Revisada el 2026-10-07 con la regla de independencia de la fuente: el dato de la adenda es del propio Ministerio y del ICO; se añade la serie estadística de actividad del ICO, que a diciembre de 2025 da 10.454 operaciones (alrededor del 21 % de 50.000). Esa serie, reconstruida a 31-10-2025, da 8.718 operaciones y no 8.549 como la adenda; no se ha encontrado la explicación. La etiqueta no cambia. La línia existeix i funciona (creada per l'art. 191 del Reial decret llei 5/2023, abans de l'acord), però a 31-10-2025 hi havia 8.549 compres avalades davant de «unas 50.000» (al voltant del 17 %), i només 206,6 dels 2.500 milions d'euros compromesos en avals. El termini per formalitzar operacions continua obert fins al 31-12-2027, de manera que la xifra encara pot augmentar; no s'ha localitzat cap dada oficial posterior al 31-10-2025. SUMAR va signar el compromís a l'acord de coalició; la línia la gestionen el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i l'ICO.
  4. Imatge per compartir
SumarImpostos a la banca i a les energètiquesParcial

El que van dir«Revisaremos los gravámenes sobre la banca y las empresas energéticas con el objetivo de readaptarlos y mantenerlos una vez que expire su periodo de aplicación actual,. para que ambos sectores sigan contribuyendo a la justicia fiscal y al sostenimiento del Estado de bienestar.»

→ El que van ferLa Llei 7/2024 va convertir el gravamen a la banca en un impost sobre el marge d'interessos i comissions. El gravamen energètic es va prorrogar per al 2025 pel Reial decret llei 10/2024, que el Congrés va derogar el 22-1-2025 (165 sí, 183 no); Sumar va votar a favor de convalidar-lo.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Revisaremos los gravámenes sobre la banca y las empresas energéticas con el objetivo de readaptarlos y mantenerlos una vez que expire su periodo de aplicación actual,. para que ambos sectores sigan contribuyendo a la justicia fiscal y al sostenimiento del Estado de bienestar.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat per tots dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023) (pàg. 38)

  2. El que van fer ·

    La Llei 7/2024 va convertir el gravamen a la banca en un impost sobre el marge d'interessos i comissions. El gravamen energètic es va prorrogar per al 2025 pel Reial decret llei 10/2024, que el Congrés va derogar el 22-1-2025 (165 sí, 183 no); Sumar va votar a favor de convalidar-lo.

    • BOE-A-2024-26694 — Ley 7/2024, de 20 de diciembre, por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global de imposición para los grupos multinacionales y los grupos nacionales de gran magnitud, un Impuesto sobre el margen de intereses y comisiones de determinadas entidades financieras… · 21 de des. del 2024 · font
    • BOE-A-2024-26916 — Real Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético durante el año 2025 · 24 de des. del 2024 · font
    • Convalidación o derogación de Reales Decretos-leyes. Real Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético durante el año 2025. · 22 de gen. del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Nota: L'impost a la banca es va mantenir (Llei 7/2024); l'energètic va decaure en ser derogat el decret (Resolució del Congrés de 22-1-2025, BOE-A-2025-1137). Sumar va votar en el sentit del seu compromís en tots dos casos. La cita conserva l'errata «actual,.» de l'original.
  4. Imatge per compartir
SumarHabitatgeCompleix

El que van dir«se definirá con carácter inmediato el índice de precios de referencia que permitan identificar los municipios y distritos que se consideran zonas tensionadas, para impulsar la puesta en marcha de la regulación de los precios de los alquileres.»

→ El que van ferLa Secretaria d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana va publicar al BOE el sistema d'índexs de preus de referència de l'article 17.7 de la Llei d'arrendaments urbans i, el mateix dia, la relació de zones de mercat residencial tensionat declarades el primer trimestre del 2024.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «se definirá con carácter inmediato el índice de precios de referencia que permitan identificar los municipios y distritos que se consideran zonas tensionadas, para impulsar la puesta en marcha de la regulación de los precios de los alquileres.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat per tots dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023) (pàg. 29)

  2. El que van fer ·

    La Secretaria d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana va publicar al BOE el sistema d'índexs de preus de referència de l'article 17.7 de la Llei d'arrendaments urbans i, el mateix dia, la relació de zones de mercat residencial tensionat declarades el primer trimestre del 2024.

    • BOE-A-2024-5213 — Resolución de 14 de marzo de 2024, de la Secretaría de Estado de Vivienda y Agenda Urbana, por la que se determina el sistema de índices de precios de referencia a los efectos de lo establecido en el artículo 17.7 de la Ley 29/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos · 15 de març del 2024 · font
    • BOE-A-2024-5214 — Resolución de 14 de marzo de 2024, de la Secretaría de Estado de Vivienda y Agenda Urbana, por la que se publica la relación de zonas de mercado residencial tensionado declaradas en el primer trimestre de 2024 · 15 de març del 2024 · font
  3. Nota: «Con carácter inmediato»: l'índex es va publicar al BOE gairebé cinc mesos després de l'acord (24-10-2023). En la Llei 12/2023 l'índex serveix per limitar la renda a les zones ja declarades tensionades; la declaració la fan les comunitats autònomes.
  4. Imatge per compartir
SumarReducció de la jornada laboral a 37,5 horesParcial

El que van dir«Reduciremos la jornada laboral máxima legal sin reducción salarial para establecerla en 37 horas y media semanales. Su aplicación se producirá de forma progresiva reduciéndose hasta las 38,5 horas en 2024 y culminándose en 2025.»

→ El que van ferEl projecte de llei de reducció de la jornada a 37,5 hores, impulsat pel Ministeri de Treball (Yolanda Díaz), va arribar al Ple el 2025. El Congrés va aprovar les esmenes a la totalitat de devolució de Junts, Vox i PP (178 sí, 170 no); els 26 diputats de Sumar van votar en contra de la devolució.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Reduciremos la jornada laboral máxima legal sin reducción salarial para establecerla en 37 horas y media semanales. Su aplicación se producirá de forma progresiva reduciéndose hasta las 38,5 horas en 2024 y culminándose en 2025.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat per tots dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023) (pàg. 11)

  2. El que van fer ·

    El projecte de llei de reducció de la jornada a 37,5 hores, impulsat pel Ministeri de Treball (Yolanda Díaz), va arribar al Ple el 2025. El Congrés va aprovar les esmenes a la totalitat de devolució de Junts, Vox i PP (178 sí, 170 no); els 26 diputats de Sumar van votar en contra de la devolució.

    • Votación conjunta de las enmiendas a la totalidad de devolución al Proyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía del registro de jornada y el derecho a la desconexión, presentadas por los Grupos Parlamentarios Junts per Catalunya, VOX y Popular en el Congreso. · 10 de set. del 2025 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Nota: Sumar va presentar la reforma des del Govern i va votar contra la devolució, però la jornada no es va reduir: no hi va haver pas a 38,5 hores el 2024 i el projecte va ser retornat el 2025. Compleix en allò que depenia del seu vot; el compromís de resultat no es va assolir.
  4. Imatge per compartir
SumarReforma de la Llei de seguretat ciutadana («llei mordassa»)No ho van fer

El que van dir«Reformaremos, y derogaremos, aquellos aspectos de la normativa vigente que limita los derechos de reunión y libertad de expresión (la «ley mordaza» y el Código Penal). En concreto, garantizaremos el ejercicio del derecho a la libertad de expresión y reunión pacífica.»

→ El que van ferGSUMAR va registrar la seva pròpia proposició de reforma (122/000098), que no es va arribar a debatre al Ple, i va coescriure la proposició conjunta 122/000131, presa en consideració el 29-10-2024 amb el vot a favor de Sumar i en ponència des del 19-12-2024. Cap no es va aprovar abans de la dissolució de les Corts (6-10-2026); la Llei orgànica 4/2015 continua vigent.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Reformaremos, y derogaremos, aquellos aspectos de la normativa vigente que limita los derechos de reunión y libertad de expresión (la «ley mordaza» y el Código Penal). En concreto, garantizaremos el ejercicio del derecho a la libertad de expresión y reunión pacífica.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat per tots dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023) (pàg. p. 43)

  2. El que van fer ·

    GSUMAR va registrar la seva pròpia proposició de reforma (122/000098), que no es va arribar a debatre al Ple, i va coescriure la proposició conjunta 122/000131, presa en consideració el 29-10-2024 amb el vot a favor de Sumar i en ponència des del 19-12-2024. Cap no es va aprovar abans de la dissolució de les Corts (6-10-2026); la Llei orgànica 4/2015 continua vigent.

    • Proposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 4/2015, de protección de la seguridad ciudadana (122/000098, XV, Grupo Plurinacional SUMAR) · 22 de juny del 2024 · estat: Pleno — Toma en consideración (pendiente de debate desde el 22-6-2024) · font
    • Proposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana (122/000131, XV; autores: GS, GSUMAR, GEH Bildu, GV EAJ-PNV) · 19 de des. del 2024 · estat: Comisión de Interior — Informe (en ponencia desde el 19-12-2024, sin informe al disolverse las Cortes) · font
    • Toma en consideración de la Proposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana · 29 d’oct. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: SUMAR va signar el compromís a l'acord de Govern de coalició, va tenir ministres al Govern durant tota la XV (que podia remetre un projecte de llei) i és coautor de la proposició 122/000131, que va reunir 176 vots en la presa en consideració. La seva pròpia proposició 122/000098 no es va incloure a l'ordre del dia del Ple.
  4. Imatge per compartir
SumarPermisos de naixement i curaParcial

El que van dir«Extenderemos el permiso de paternidad y maternidad hasta las 20 semanas, […] con el objetivo de remunerar al menos 4 semanas por hijo/a del recientemente creado permiso parental de cuidados, a partir de agosto de 2024»

→ El que van ferEl Reial decret llei 9/2025, a proposta del Ministeri de Treball (Sumar), va ampliar el permís de naixement i cura de 16 a 19 setmanes per progenitor, dues de les quals per a la cura fins que el menor faci vuit anys, retribuïdes al 100 %. El Congrés el va convalidar el 9-9-2025 amb el vot a favor de Sumar.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Extenderemos el permiso de paternidad y maternidad hasta las 20 semanas, […] con el objetivo de remunerar al menos 4 semanas por hijo/a del recientemente creado permiso parental de cuidados, a partir de agosto de 2024»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat per tots dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023) (pàg. 22)

  2. El que van fer ·

    El Reial decret llei 9/2025, a proposta del Ministeri de Treball (Sumar), va ampliar el permís de naixement i cura de 16 a 19 setmanes per progenitor, dues de les quals per a la cura fins que el menor faci vuit anys, retribuïdes al 100 %. El Congrés el va convalidar el 9-9-2025 amb el vot a favor de Sumar.

    • BOE-A-2025-15741 — Real Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado · 30 de jul. del 2025 · font
    • Convalidación o derogación de Reales Decretos-leyes. Real Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado. · 9 de set. del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Nota: 19 setmanes, no 20: el mateix preàmbul diu que «el Gobierno se compromete a extender hasta las veinte semanas» en el futur. En lloc de remunerar 4 setmanes del permís parental, el reial decret llei afegeix 2 setmanes retribuïdes al permís de naixement per a la cura fins als vuit anys (amb efectes des del 2-8-2024) i deixa el permís parental de 8 setmanes sense retribució (el preàmbul ho diu expressament per a l'ocupació pública). La cita omet, marcat amb […], l'incís intermedi sobre flexibilitat i la Directiva 2019/1158.
  4. Imatge per compartir
SumarSalari mínim interprofessionalParcial

El que van dir«El SMI seguirá creciendo a lo largo de la legislatura para asegurar su poder adquisitivo, garantizándose en el Estatuto de los Trabajadores que aumentará acompasado al 60% del salario medio.»

→ El que van ferEl Govern va apujar l'SMI per reial decret cada any de la legislatura: 1.134 €/mes el 2024, 1.184 €/mes el 2025 i 1.221 €/mes el 2026. Els preàmbuls diuen que «se mantiene el objetivo» del 60 % del salari mitjà. L'article 27 de l'Estatut dels Treballadors no s'ha modificat des de la Llei 3/2023.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «El SMI seguirá creciendo a lo largo de la legislatura para asegurar su poder adquisitivo, garantizándose en el Estatuto de los Trabajadores que aumentará acompasado al 60% del salario medio.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat per tots dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023) (pàg. 11)

  2. El que van fer ·

    El Govern va apujar l'SMI per reial decret cada any de la legislatura: 1.134 €/mes el 2024, 1.184 €/mes el 2025 i 1.221 €/mes el 2026. Els preàmbuls diuen que «se mantiene el objetivo» del 60 % del salari mitjà. L'article 27 de l'Estatut dels Treballadors no s'ha modificat des de la Llei 3/2023.

    • BOE-A-2024-2251 — Real Decreto 145/2024, de 6 de febrero, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2024 · 7 de febr. del 2024 · font
    • BOE-A-2025-2576 — Real Decreto 87/2025, de 11 de febrero, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2025 · 12 de febr. del 2025 · font
    • BOE-A-2026-3815 — Real Decreto 126/2026, de 18 de febrero, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2026 · 19 de febr. del 2026 · font
  3. Nota: Complerta la pujada anual. No complerta la segona part: la garantia del 60 % no s'ha incorporat a l'Estatut dels Treballadors (text consolidat de l'art. 27 a boe.es, BOE-A-2015-11430, darrera modificació per la Llei 3/2023, de 28 de febrer).
  4. Imatge per compartir
SumarReforma del subsidi per desocupacióCompleix

El que van dir«Simplificaremos y mejoraremos el nivel asistencial por desempleo, facilitando el acceso, la compatibilidad con el trabajo, dotándolo de las prestaciones suficientes y reforzando los incentivos al empleo.»

→ El que van ferEl Govern va aprovar el Reial decret llei 2/2024, del Ministeri de Treball, que amplia l'accés al subsidi (menors de 45 anys sense càrregues familiars, cotitzacions inferiors a sis mesos) i crea el «complement de suport a l'ocupació» per fer-lo compatible amb una feina. El Congrés el va convalidar amb el vot a favor de Sumar.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Simplificaremos y mejoraremos el nivel asistencial por desempleo, facilitando el acceso, la compatibilidad con el trabajo, dotándolo de las prestaciones suficientes y reforzando los incentivos al empleo.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat per tots dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023) (pàg. 12)

  2. El que van fer ·

    El Govern va aprovar el Reial decret llei 2/2024, del Ministeri de Treball, que amplia l'accés al subsidi (menors de 45 anys sense càrregues familiars, cotitzacions inferiors a sis mesos) i crea el «complement de suport a l'ocupació» per fer-lo compatible amb una feina. El Congrés el va convalidar amb el vot a favor de Sumar.

    • BOE-A-2024-10235 — Real Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y mejora del nivel asistencial de la protección por desempleo · 22 de maig del 2024 · font
    • Convalidación o derogación de Reales Decretos-leyes. Real Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo (nivel asistencial de la protección por desempleo). · 20 de juny del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
UPNAmnistia als encausats pel procésCompleix

El que van dir«tampoco consideramos desde Unión del Pueblo Navarro que se pueda negociar ni pactar con prófugos de la justicia ni que se pueda recurrir a indultos, amnistías, consultas o referéndums de autodeterminación totalmente ilegales»

→ El que van ferCatalán va votar en contra del dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia el 14-3-2024 (aprovat per 178 a 172).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «tampoco consideramos desde Unión del Pueblo Navarro que se pueda negociar ni pactar con prófugos de la justicia ni que se pueda recurrir a indultos, amnistías, consultas o referéndums de autodeterminación totalmente ilegales»

    Alberto Catalán Higueras· Diputat d'UPN (Grup Parlamentari Mixt), en el debat d'investidura d'Alberto Núñez FeijóoDiario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 5 (27-9-2023): debate de investidura (pàg. 25)

  2. El que van fer ·

    Catalán va votar en contra del dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia el 14-3-2024 (aprovat per 178 a 172).

    • Proposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña (votación del nuevo dictamen) · 14 de març del 2024 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
PPAmnistia als encausats pel procésCompleix

El que van dir«Por esta convicción, ya les adelanto que en el proyecto que vengo a presentarles no figura la amnistía, no figura la autodeterminación de parte de la nación ni fórmulas análogas o equivalentes.»

→ El que van ferEls 137 diputats del GP Popular van votar en contra del dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia el 14-3-2024 (aprovat per 178 a 172).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Por esta convicción, ya les adelanto que en el proyecto que vengo a presentarles no figura la amnistía, no figura la autodeterminación de parte de la nación ni fórmulas análogas o equivalentes.»

    Alberto Núñez Feijóo· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 4 (26-9-2023): debate de investidura (pàg. 6)

  2. El que van fer ·

    Els 137 diputats del GP Popular van votar en contra del dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia el 14-3-2024 (aprovat per 178 a 172).

    • Proposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña (votación del nuevo dictamen) · 14 de març del 2024 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Nota: Després, diputats i senadors del PP van recórrer la llei davant el Tribunal Constitucional (recurs 6436-2024, resolt per la STC 137/2025, BOE-A-2025-15939).
  4. Imatge per compartir
JuntsDeflactar l'IRPFParcial

El que van dir«Compromís de deflactar les escales impositives de tots els impostos a la inflació»

→ El que van ferDavant dues proposicions no de llei del PP per ajustar l'IRPF a la inflació, els 7 diputats de Junts es van abstenir en la primera (9-4-2024) i van votar sí en la segona (12-6-2025).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Compromís de deflactar les escales impositives de tots els impostos a la inflació»

    Junts per Catalunya (programa electoral)· programa de Junts per a les eleccions generals del 23-J-2023Junts per Catalunya: Per Catalunya. Programa electoral (eleccions generals 23-J 2023) (pàg. 60)

  2. El que van fer ·

    Davant dues proposicions no de llei del PP per ajustar l'IRPF a la inflació, els 7 diputats de Junts es van abstenir en la primera (9-4-2024) i van votar sí en la segona (12-6-2025).

    • Proposición no de Ley del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, para ajustar el IRPF por la inflación. · 12 de juny del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Proposición no de Ley del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias. · 9 d’abr. del 2024 · vot del grup: abstenció · veure a congreso.es
  3. Nota: Dues votacions sobre el mateix amb un vot diferent: abstenció el 2024 i sí el 2025. Totes dues són proposicions no de llei (no obliguen el Govern); cap llei de deflactació no es va arribar a votar al Ple de la XV legislatura.
  4. Imatge per compartir
JuntsDesallotjament ràpid en ocupacions il·legalsCompleix

El que van dir«En primer lloc, es proposen mesures de tipus processal com el desallotjament cautelar en 48 hores en els supòsits d’ocupacions que pertorbin la convivència o que tinguin caràcter delinqüencial i en les quals els ocupants no acreditin el títol de possessió corresponent.»

→ El que van ferJunts va registrar una proposició de llei orgànica de mesures urgents contra l'ocupació il·legal d'immobles; els seus 7 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 300 vots a favor i 44 en contra.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «En primer lloc, es proposen mesures de tipus processal com el desallotjament cautelar en 48 hores en els supòsits d’ocupacions que pertorbin la convivència o que tinguin caràcter delinqüencial i en les quals els ocupants no acreditin el títol de possessió corresponent.»

    Junts per Catalunya (programa electoral)· programa de Junts per a les eleccions generals del 23-J-2023Junts per Catalunya: Per Catalunya. Programa electoral (eleccions generals 23-J 2023) (pàg. 129)

  2. El que van fer ·

    Junts va registrar una proposició de llei orgànica de mesures urgents contra l'ocupació il·legal d'immobles; els seus 7 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 300 vots a favor i 44 en contra.

    • Proposición de Ley del Grupo Parlamentario Junts per Catalunya, de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles (Orgánica). Toma en consideración. · 18 de març del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
JuntsFuncionaris de presons com a agents de l'autoritatCompleix

El que van dir«Cal promoure les modificacions legislatives necessàries per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d’agents de l'autoritat.»

→ El que van ferEls 7 diputats de Junts van votar sí en la votació de conjunt de la proposició de llei orgànica que modifica l'article 80 de la Llei general penitenciària per reconèixer el caràcter d'agents de l'autoritat als funcionaris de l'Administració penitenciària (323 a favor, 21 en contra).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Cal promoure les modificacions legislatives necessàries per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d’agents de l'autoritat.»

    Junts per Catalunya (programa electoral)· programa de Junts per a les eleccions generals del 23-J-2023Junts per Catalunya: Per Catalunya. Programa electoral (eleccions generals 23-J 2023) (pàg. 128)

  2. El que van fer ·

    Els 7 diputats de Junts van votar sí en la votació de conjunt de la proposició de llei orgànica que modifica l'article 80 de la Llei general penitenciària per reconèixer el caràcter d'agents de l'autoritat als funcionaris de l'Administració penitenciària (323 a favor, 21 en contra).

    • Proposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General Penitenciaria, para reconocer, a efectos legales, el carácter de agentes de la autoridad a los funcionarios de la Administración Penitenciaria. Votación de conjunto. · 11 de juny del 2026 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
JuntsMultireincidència en furts (Codi penal)Compleix

El que van dir«La multireincidència. Cal modificar el Codi Penal per combatre la reincidència en els furts per fer front al clima d’inseguretat ciutadana que genera l’activitat delictiva d’unes poques persones que, malgrat la seva reincidència, són detingudes i alliberades reiteradament pels cossos de seguretat.»

→ El que van ferJunts va registrar una proposició de llei orgànica en matèria de multireincidència que modifica el Codi penal; els seus 7 diputats van votar sí a la presa en consideració (17-9-2024, 304 a favor) i a la votació de conjunt (26-3-2026, 272 a favor i 71 en contra).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «La multireincidència. Cal modificar el Codi Penal per combatre la reincidència en els furts per fer front al clima d’inseguretat ciutadana que genera l’activitat delictiva d’unes poques persones que, malgrat la seva reincidència, són detingudes i alliberades reiteradament pels cossos de seguretat.»

    Junts per Catalunya (programa electoral)· programa de Junts per a les eleccions generals del 23-J-2023Junts per Catalunya: Per Catalunya. Programa electoral (eleccions generals 23-J 2023) (pàg. 129)

  2. El que van fer ·

    Junts va registrar una proposició de llei orgànica en matèria de multireincidència que modifica el Codi penal; els seus 7 diputats van votar sí a la presa en consideració (17-9-2024, 304 a favor) i a la votació de conjunt (26-3-2026, 272 a favor i 71 en contra).

    • Votación de conjunto de la Proposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, y la Ley de Enjuiciamiento Criminal. · 26 de març del 2026 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Proposición de Ley del Grupo Parlamentario Junts per Catalunya, Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. Toma en consideración. · 17 de set. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
VoxSupressió de l'arrelamentCompleix

El que van dir«Supresión de la institución del arraigo como forma de regular la inmigración ilegal y revocación de las pasarelas rápidas para adquirir la nacionalidad española.»

→ El que van ferEl GP VOX va defensar la seva proposició de llei orgànica per restringir la regularització a través de l'arrelament i els seus 33 diputats van votar a favor de prendre-la en consideració el 16-9-2025. Va ser rebutjada (169 a favor, 177 en contra).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Supresión de la institución del arraigo como forma de regular la inmigración ilegal y revocación de las pasarelas rápidas para adquirir la nacionalidad española.»

    Vox· programa electoral de les eleccions generals del 2023Vox — Programa electoral para las Elecciones Generales 23 de julio de 2023 (pàg. 103)

  2. El que van fer ·

    El GP VOX va defensar la seva proposició de llei orgànica per restringir la regularització a través de l'arrelament i els seus 33 diputats van votar a favor de prendre-la en consideració el 16-9-2025. Va ser rebutjada (169 a favor, 177 en contra).

    • Toma en consideración de la Proposición de Ley del GP VOX, Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, para restringir la regularización de inmigrantes ilegales a través del arraigo · 16 de set. del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Nota: En la defensa, Rocío de Meer (GP VOX): «Con esta proposición de ley se elimina la trampa del arraigo» (DSCD-15-PL-136, p. 5).
  4. Imatge per compartir
VoxVida útil de les centrals nuclearsCompleix

El que van dir«Fomentaremos la inversión y actualización del parque de generación nuclear y promoveremos la extensión de la vida útil de las centrales nucleares existentes.»

→ El que van ferEls 33 diputats del GP VOX van votar a favor de prendre en consideració la proposició de llei del GP Popular per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic (17-6-2025).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Fomentaremos la inversión y actualización del parque de generación nuclear y promoveremos la extensión de la vida útil de las centrales nucleares existentes.»

    Vox· programa electoral de les eleccions generals del 2023 (mesura 246)Vox — Programa electoral para las Elecciones Generales 23 de julio de 2023 (pàg. 117)

  2. El que van fer ·

    Els 33 diputats del GP VOX van votar a favor de prendre en consideració la proposició de llei del GP Popular per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic (17-6-2025).

    • Toma en consideración de la Proposición de Ley del GP Popular, para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema energético · 17 de juny del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
VoxProtecció de la tauromàquiaCompleix

El que van dir«Protección de las tradiciones populares, eventos religiosos y festejos taurinos propios de la España rural frente a los ataques del progresismo y el globalismo.»

→ El que van ferEls 33 diputats del GP VOX van votar en contra de prendre en consideració la proposició de llei d'iniciativa popular per derogar la Llei 18/2013, que regula la tauromàquia com a patrimoni cultural (7-10-2025).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Protección de las tradiciones populares, eventos religiosos y festejos taurinos propios de la España rural frente a los ataques del progresismo y el globalismo.»

    Vox· programa electoral de les eleccions generals del 2023 (mesura 325)Vox — Programa electoral para las Elecciones Generales 23 de julio de 2023 (pàg. 151)

  2. El que van fer ·

    Els 33 diputats del GP VOX van votar en contra de prendre en consideració la proposició de llei d'iniciativa popular per derogar la Llei 18/2013, que regula la tauromàquia com a patrimoni cultural (7-10-2025).

    • Toma en consideración de la Proposición de Ley (ILP) para la derogación de la Ley 18/2013, para la regulación de la Tauromaquia como patrimonio cultural · 7 d’oct. del 2025 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
SumarCalendari de tancament de les centrals nuclearsCompleix

El que van dir«Sumar se compromete a mantener el calendario de cierre del parque nuclear español, aplicando una moratoria a cualquier nueva iniciativa nuclear, exigiendo revisiones e inversiones para garantizar la seguridad del proceso y subrayando la responsabilidad de los propietarios en el mismo.»

→ El que van ferEl Congrés va prendre en consideració la proposició de llei del PP per garantir l'aportació de l'energia nuclear (171 sí, 166 no, 7 abstencions). Sumar hi va votar en contra (25 no, 1 no vota).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Sumar se compromete a mantener el calendario de cierre del parque nuclear español, aplicando una moratoria a cualquier nueva iniciativa nuclear, exigiendo revisiones e inversiones para garantizar la seguridad del proceso y subrayando la responsabilidad de los propietarios en el mismo.»

    SUMAR· programa electoral per a les eleccions generals del 2023SUMAR — «Un programa para ti», programa electoral para las elecciones generales del 23-J-2023 (pàg. 48)

  2. El que van fer ·

    El Congrés va prendre en consideració la proposició de llei del PP per garantir l'aportació de l'energia nuclear (171 sí, 166 no, 7 abstencions). Sumar hi va votar en contra (25 no, 1 no vota).

    • Proposición de Ley del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema energético. · 17 de juny del 2025 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
CCBonificació de l'impost de successions i donacions a CanàriesCompleix

El que van dir«Aprobaremos, además, la bonificación al 99 % del impuesto de sucesiones y donaciones.»

→ El que van ferEl Govern de Canàries va aprovar el Decret llei 5/2023, que fixa una bonificació del 99,9 % de la quota de l'impost sobre successions i donacions per als grups de parentiu I, II i III (adquisicions mortis causa i assegurances de vida).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aprobaremos, además, la bonificación al 99 % del impuesto de sucesiones y donaciones.»

    Fernando Clavijo Batlle· candidat de Coalición Canaria a la Presidència de Canàries (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Parlamento de Canarias, XI legislatura, núm. 3 (11-7-2023): investidura (pàg. 6)

  2. El que van fer ·

    El Govern de Canàries va aprovar el Decret llei 5/2023, que fixa una bonificació del 99,9 % de la quota de l'impost sobre successions i donacions per als grups de parentiu I, II i III (adquisicions mortis causa i assegurances de vida).

    • BOE-A-2023-23402 — Decreto-ley 5/2023, de 4 de septiembre, por el que se modifican las bonificaciones en la cuota tributaria del Impuesto sobre sucesiones y donaciones (Canarias) · 20 de nov. del 2023 · font
  3. Nota: Govern de coalició CC-PP presidit per Clavijo. La bonificació aprovada (99,9 %) és una mica més alta que l'anunciada (99 %).
  4. Imatge per compartir
ERCAmnistia als encausats pel procésCompleix

El que van dir«Impuls d’una llei d’Amnistia, per acabar amb tota la repressió política contra l’independentisme»

→ El que van ferEls 7 diputats del Grup Republicà van votar sí al nou dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia, aprovat per 178 vots a favor i 172 en contra. La llei es va publicar com a Llei orgànica 1/2024.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Impuls d’una llei d’Amnistia, per acabar amb tota la repressió política contra l’independentisme»

    Esquerra Republicana (programa electoral)· programa d'ERC per a les eleccions generals del 23-J-2023ERC: Defensa Catalunya! Eleccions espanyoles 2023. Programa electoral (pàg. 16)

  2. El que van fer ·

    Els 7 diputats del Grup Republicà van votar sí al nou dictamen de la proposició de llei orgànica d'amnistia, aprovat per 178 vots a favor i 172 en contra. La llei es va publicar com a Llei orgànica 1/2024.

    • Proposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña. Votación del nuevo dictamen. · 14 de març del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2024-11776 — Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña · 11 de juny del 2024 · font
  3. Imatge per compartir
ERCReducció de la jornada laboralParcial

El que van dir«També necessitem bastir un escut que protegeixi les classes treballadores davant els abusos del mercat, que recuperi instruments com els salaris de tramitació o l’autorització administrativa dels ERO, en reforci d’altres com la indemnització per acomiadament i implementi mesures com la jornada laboral de quatre dies.»

→ El que van ferEls 7 diputats del Grup Republicà van votar no a les esmenes de devolució del projecte de llei que reduïa la jornada màxima a 37,5 hores setmanals. Les esmenes es van aprovar per 178 vots a 170 i el projecte va decaure.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «També necessitem bastir un escut que protegeixi les classes treballadores davant els abusos del mercat, que recuperi instruments com els salaris de tramitació o l’autorització administrativa dels ERO, en reforci d’altres com la indemnització per acomiadament i implementi mesures com la jornada laboral de quatre dies.»

    Esquerra Republicana (programa electoral)· programa d'ERC per a les eleccions generals del 23-J-2023ERC: Defensa Catalunya! Eleccions espanyoles 2023. Programa electoral (pàg. 53)

  2. El que van fer ·

    Els 7 diputats del Grup Republicà van votar no a les esmenes de devolució del projecte de llei que reduïa la jornada màxima a 37,5 hores setmanals. Les esmenes es van aprovar per 178 vots a 170 i el projecte va decaure.

    • Votación conjunta de las enmiendas a la totalidad de devolución al Proyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía del registro de jornada y el derecho a la desconexión (Junts, VOX y PP). · 10 de set. del 2025 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Nota: El programa demana la jornada de quatre dies; el que es va votar va ser una reducció a 37,5 hores, a la qual ERC va donar suport (va votar en contra de retornar el projecte). Mateix criteri que EH Bildu (32 h) i el BNG (35 h): donar suport a una reducció més petita que la prometida és «parcial», no «compleix».
  4. Imatge per compartir
ERCDespesa militarCompleix

El que van dir«Reduir la despesa militar espanyola, tant en efectius com en capacitat armamentística, per tal de revertir l’increment de l’última dècada.»

→ El que van ferEls 7 diputats del Grup Republicà van votar sí al punt 1 de la moció del BNG per revertir les decisions d'increment de la despesa militar. La moció es va rebutjar per 45 vots a favor i 302 en contra.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Reduir la despesa militar espanyola, tant en efectius com en capacitat armamentística, per tal de revertir l’increment de l’última dècada.»

    Esquerra Republicana (programa electoral)· programa d'ERC per a les eleccions generals del 23-J-2023ERC: Defensa Catalunya! Eleccions espanyoles 2023. Programa electoral (pàg. 30)

  2. El que van fer ·

    Els 7 diputats del Grup Republicà van votar sí al punt 1 de la moció del BNG per revertir les decisions d'increment de la despesa militar. La moció es va rebutjar per 45 vots a favor i 302 en contra.

    • Moción consecuencia de interpelación urgente del Grupo Parlamentario Mixto (Sr. Rego Candamil), relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento del gasto militar para favorecer la inversión social en la actual situación de crisis económica. Punto 1. · 11 de juny del 2026 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
ERCRegularització extraordinària de persones estrangeres (ILP)Compleix

El que van dir«Regularitzar a les persones en situació administrativa irregular, incloses les persones inexpulsables, en base a la Iniciativa Legislativa Popular portada a terme pel moviment Regularització Ja!»

→ El que van ferEls 7 diputats del Grup Republicà van votar sí a la presa en consideració de la proposició de llei (ILP) per a una regularització extraordinària de persones estrangeres, que va tirar endavant per 310 vots a favor i 33 en contra.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Regularitzar a les persones en situació administrativa irregular, incloses les persones inexpulsables, en base a la Iniciativa Legislativa Popular portada a terme pel moviment Regularització Ja!»

    Esquerra Republicana (programa electoral)· programa d'ERC per a les eleccions generals del 23-J-2023ERC: Defensa Catalunya! Eleccions espanyoles 2023. Programa electoral (pàg. 41)

  2. El que van fer ·

    Els 7 diputats del Grup Republicà van votar sí a la presa en consideració de la proposició de llei (ILP) per a una regularització extraordinària de persones estrangeres, que va tirar endavant per 310 vots a favor i 33 en contra.

    • Proposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde al número de expediente 120/000026/0000 de la XIV Legislatura). Toma en consideración. · 9 d’abr. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
PNVGravàmens temporals a la banca i a les energètiquesCompleix

El que van dir«En cuanto a las prestaciones patrimoniales no tributarias al sector energético y a la banca establecidas de forma temporal y extraordinaria, desde EAJ-PNV entendemos que las mismas, en caso de querer mantenerlas, deberían incluirse en una reforma tributaria y tramitarse como impuestos»

→ El que van ferEls 5 diputats del Grup Basc van votar sí al dictamen de la llei que va crear l'impost sobre el marge d'interessos i comissions de determinades entitats financeres, amb salvaguarda dels règims de Concert i Conveni (21-11-2024), i no a convalidar el RDL 10/2024, que fixava un gravamen temporal energètic amb naturalesa de «prestación patrimonial de carácter público no tributario» (22-1-2025).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «En cuanto a las prestaciones patrimoniales no tributarias al sector energético y a la banca establecidas de forma temporal y extraordinaria, desde EAJ-PNV entendemos que las mismas, en caso de querer mantenerlas, deberían incluirse en una reforma tributaria y tramitarse como impuestos»

    EAJ-PNV (programa electoral)· programa del PNV per a les eleccions generals del 23-J-2023EAJ-PNV: Con voz propia. Programa Electoral 23-J (elecciones generales 2023) (pàg. 16-17)

  2. El que van fer ·

    Els 5 diputats del Grup Basc van votar sí al dictamen de la llei que va crear l'impost sobre el marge d'interessos i comissions de determinades entitats financeres, amb salvaguarda dels règims de Concert i Conveni (21-11-2024), i no a convalidar el RDL 10/2024, que fixava un gravamen temporal energètic amb naturalesa de «prestación patrimonial de carácter público no tributario» (22-1-2025).

    • Votación del dictamen del Proyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global de imposición para los grupos multinacionales y los grupos nacionales de gran magnitud, un Impuesto sobre el margen de intereses y comisiones de determinadas entidades financieras y otros. · 21 de nov. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Real Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético durante el año 2025. Convalidación. · 22 de gen. del 2025 · vot del grup: no · veure a congreso.es
    • BOE-A-2024-26694 — Ley 7/2024, de 20 de diciembre, por la que se establecen un Impuesto Complementario …, un Impuesto sobre el margen de intereses y comisiones de determinadas entidades financieras y un Impuesto sobre los líquidos para cigarrillos electrónicos … · 21 de des. del 2024 · font
  3. Imatge per compartir
PNVNova llei de secrets oficialsCompleix

El que van dir«Por ello, propondremos una nueva Ley de Secretos Oficiales al igual que hicimos en la pasada legislatura y que no pudo ser tramitada por el bloqueo parlamentario a que fue sometida por el PP, el PSOE y Ciudadanos.»

→ El que van ferEl Grup Basc va registrar una proposició de llei de reforma de la Llei 9/1968 sobre secrets oficials; els seus 5 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 176 vots a 169.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Por ello, propondremos una nueva Ley de Secretos Oficiales al igual que hicimos en la pasada legislatura y que no pudo ser tramitada por el bloqueo parlamentario a que fue sometida por el PP, el PSOE y Ciudadanos.»

    EAJ-PNV (programa electoral)· programa del PNV per a les eleccions generals del 23-J-2023EAJ-PNV: Con voz propia. Programa Electoral 23-J (elecciones generales 2023) (pàg. 12)

  2. El que van fer ·

    El Grup Basc va registrar una proposició de llei de reforma de la Llei 9/1968 sobre secrets oficials; els seus 5 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 176 vots a 169.

    • Proposición de Ley del Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV), de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales. Toma en consideración. · 27 de febr. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
PNVControl del CNICompleix

El que van dir«tal y como pusimos de manifiesto en la pasada legislatura en la Proposición de Ley que presentamos y que fue rechazada por PSOE, PP y VOX, entre otros. EAJ-PNV la volverá a presentar la próxima legislatura.»

→ El que van ferEl Grup Basc va registrar una proposició de llei de modificació de la Llei 11/2002, reguladora del CNI, i de la Llei orgànica 2/2002 del seu control judicial previ; els seus 5 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 177 vots a 170.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «tal y como pusimos de manifiesto en la pasada legislatura en la Proposición de Ley que presentamos y que fue rechazada por PSOE, PP y VOX, entre otros. EAJ-PNV la volverá a presentar la próxima legislatura.»

    EAJ-PNV (programa electoral)· programa del PNV per a les eleccions generals del 23-J-2023EAJ-PNV: Con voz propia. Programa Electoral 23-J (elecciones generales 2023) (pàg. 13)

  2. El que van fer ·

    El Grup Basc va registrar una proposició de llei de modificació de la Llei 11/2002, reguladora del CNI, i de la Llei orgànica 2/2002 del seu control judicial previ; els seus 5 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 177 vots a 170.

    • Proposición de Ley del Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV), de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de Inteligencia; y de la Ley Orgánica 2/2002, de 6 de mayo, reguladora del control judicial previo del Centro Nacional de Inteligencia. Toma en consideración. · 24 de set. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
BilduImpostos a la banca i a les energètiquesCompleix

El que van dir«Aumentar la carga impositiva y convertir en permanentes los impuestos a la banca, energéticas y grandes fortunas, respetando la competencia y capacidad de nuestras haciendas forales en la gestión y recaudación de los mismos.»

→ El que van ferEls diputats d'EH Bildu van votar sí a la presa en consideració de la proposició de Podemos per apujar el gravamen a la banca (9-4-2024, rebutjada), sí al dictamen de la llei que va crear l'impost sobre el marge d'interessos i comissions d'entitats financeres (21-11-2024) i sí a convalidar el RDL 10/2024 del gravamen temporal energètic per al 2025 (22-1-2025, derogat per 165 vots a 183).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aumentar la carga impositiva y convertir en permanentes los impuestos a la banca, energéticas y grandes fortunas, respetando la competencia y capacidad de nuestras haciendas forales en la gestión y recaudación de los mismos.»

    EH Bildu (programa electoral)· programa d'EH Bildu per a les eleccions generals del 23-J-2023Compromiso de Euskal Herria Bildu (elecciones generales 23-J 2023) (pàg. 8)

  2. El que van fer ·

    Els diputats d'EH Bildu van votar sí a la presa en consideració de la proposició de Podemos per apujar el gravamen a la banca (9-4-2024, rebutjada), sí al dictamen de la llei que va crear l'impost sobre el marge d'interessos i comissions d'entitats financeres (21-11-2024) i sí a convalidar el RDL 10/2024 del gravamen temporal energètic per al 2025 (22-1-2025, derogat per 165 vots a 183).

    • Proposición de Ley del Grupo Parlamentario Mixto, para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca. Toma en consideración. · 9 d’abr. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Votación del dictamen del Proyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global de imposición para los grupos multinacionales y los grupos nacionales de gran magnitud, un Impuesto sobre el margen de intereses y comisiones de determinadas entidades financieras y otros. · 21 de nov. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Real Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético durante el año 2025. Convalidación. · 22 de gen. del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Nota: En la presa en consideració del 9-4-2024 van votar sí 5 dels seus 6 diputats; el sisè no va votar.
  4. Imatge per compartir
BilduReducció de la jornada laboralParcial

El que van dir«Reducción de la jornada laboral hasta las 32 horas semanales sin reducción salarial ni modificación de condiciones, respondiendo a la exigencia de la mayoría sindical vasca.»

→ El que van ferEls diputats d'EH Bildu van votar no a les esmenes de devolució del projecte de llei que reduïa la jornada màxima a 37,5 hores setmanals (5 no; 1 no va votar). Les esmenes es van aprovar per 178 vots a 170 i el projecte va decaure.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Reducción de la jornada laboral hasta las 32 horas semanales sin reducción salarial ni modificación de condiciones, respondiendo a la exigencia de la mayoría sindical vasca.»

    EH Bildu (programa electoral)· programa d'EH Bildu per a les eleccions generals del 23-J-2023Compromiso de Euskal Herria Bildu (elecciones generales 23-J 2023) (pàg. 3)

  2. El que van fer ·

    Els diputats d'EH Bildu van votar no a les esmenes de devolució del projecte de llei que reduïa la jornada màxima a 37,5 hores setmanals (5 no; 1 no va votar). Les esmenes es van aprovar per 178 vots a 170 i el projecte va decaure.

    • Votación conjunta de las enmiendas a la totalidad de devolución al Proyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía del registro de jornada y el derecho a la desconexión (Junts, VOX y PP). · 10 de set. del 2025 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Nota: El programa demana 32 hores; el que es va votar va ser una reducció a 37,5 hores, a la qual EH Bildu va donar suport (va votar en contra de retornar el projecte). Mateix criteri que ERC (quatre dies) i el BNG (35 h): donar suport a una reducció més petita que la prometida és «parcial», no «compleix».
  4. Imatge per compartir
BilduDerogació de la «llei mordassa» (Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana)Compleix

El que van dir«Volveremos a plantear la derogación de la Ley Mordaza para acabar con todas sus medidas contrarias a la libertad de expresión y los derechos y libertades, que el Gobierno español se negó a modificar»

→ El que van ferEH Bildu va signar, amb els grups Socialista, SUMAR i Basc, la proposició de llei orgànica de protecció de les llibertats i seguretat ciutadana; els seus 6 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 176 vots a 170.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Volveremos a plantear la derogación de la Ley Mordaza para acabar con todas sus medidas contrarias a la libertad de expresión y los derechos y libertades, que el Gobierno español se negó a modificar»

    EH Bildu (programa electoral)· programa d'EH Bildu per a les eleccions generals del 23-J-2023Compromiso de Euskal Herria Bildu (elecciones generales 23-J 2023) (pàg. 12)

  2. El que van fer ·

    EH Bildu va signar, amb els grups Socialista, SUMAR i Basc, la proposició de llei orgànica de protecció de les llibertats i seguretat ciutadana; els seus 6 diputats van votar sí a la presa en consideració, aprovada per 176 vots a 170.

    • Proposición de Ley de los Grupos Parlamentarios Socialista, Plurinacional SUMAR, Euskal Herria Bildu y Vasco (EAJ-PNV), Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana. Toma en consideración. · 29 d’oct. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Nota: El compromís era tornar-la a plantejar, i ho va fer. La llei no ha tingut votació final al Ple: a les dades obertes de votacions del Ple no n'hi consta cap de posterior al debat de totalitat del 12-12-2024 (comprovat fins al 30-9-2026).
  4. Imatge per compartir
BNGDespesa militarCompleix

El que van dir«Anular o compromiso do goberno español de aumentar o gasto militar até chegar a 2 % do PIB estatal, de maneira que se destinen ditos fondos ao incremento de diferentes partidas de gasto social.»

→ El que van ferEl BNG (Néstor Rego) va presentar una moció per revertir les decisions d'increment de la despesa militar i va votar sí al punt 1, rebutjat per 45 vots a favor i 302 en contra.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Anular o compromiso do goberno español de aumentar o gasto militar até chegar a 2 % do PIB estatal, de maneira que se destinen ditos fondos ao incremento de diferentes partidas de gasto social.»

    BNG (programa electoral)· programa del BNG per a les eleccions generals del 23-J-2023BNG: Programa Electoral Eleccións Xerais 2023 «Que Galiza Conte! Con Máis Forza!» (pàg. 66-67)

  2. El que van fer ·

    El BNG (Néstor Rego) va presentar una moció per revertir les decisions d'increment de la despesa militar i va votar sí al punt 1, rebutjat per 45 vots a favor i 302 en contra.

    • Moción consecuencia de interpelación urgente del Grupo Parlamentario Mixto (Sr. Rego Candamil), relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento del gasto militar para favorecer la inversión social en la actual situación de crisis económica. Punto 1. · 11 de juny del 2026 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
BNGDeflactar l'IRPFParcial

El que van dir«Deflactar as tarifas do IRPF en función da taxa de inflación na Galiza.»

→ El que van ferDavant dues proposicions no de llei del PP per ajustar l'IRPF a la inflació, Néstor Rego es va abstenir en la primera (9-4-2024) i va votar sí en la segona (12-6-2025).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Deflactar as tarifas do IRPF en función da taxa de inflación na Galiza.»

    BNG (programa electoral)· programa del BNG per a les eleccions generals del 23-J-2023BNG: Programa Electoral Eleccións Xerais 2023 «Que Galiza Conte! Con Máis Forza!» (pàg. 39)

  2. El que van fer ·

    Davant dues proposicions no de llei del PP per ajustar l'IRPF a la inflació, Néstor Rego es va abstenir en la primera (9-4-2024) i va votar sí en la segona (12-6-2025).

    • Proposición no de Ley del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, para ajustar el IRPF por la inflación. · 12 de juny del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Proposición no de Ley del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias. · 9 d’abr. del 2024 · vot del grup: abstenció · veure a congreso.es
  3. Nota: Dues votacions sobre el mateix amb un vot diferent: abstenció el 2024 i sí el 2025. Totes dues són proposicions no de llei d'abast estatal (no obliguen el Govern); el programa ho refereix a la inflació a Galícia. Mateix criteri que Junts.
  4. Imatge per compartir
BNGRegularització de persones migrantsCompleix

El que van dir«Impulsar as reformas lexislativas necesarias para garantir os dereitos da poboación migrante (vivenda, traballo, atención sanitaria, educación...) así como favorecer e facilitar os procesos de regularización administrativa.»

→ El que van ferNéstor Rego va votar sí a la presa en consideració de la proposició de llei (ILP) per a una regularització extraordinària de persones estrangeres, aprovada per 310 vots a favor i 33 en contra.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Impulsar as reformas lexislativas necesarias para garantir os dereitos da poboación migrante (vivenda, traballo, atención sanitaria, educación...) así como favorecer e facilitar os procesos de regularización administrativa.»

    BNG (programa electoral)· programa del BNG per a les eleccions generals del 23-J-2023BNG: Programa Electoral Eleccións Xerais 2023 «Que Galiza Conte! Con Máis Forza!» (pàg. 19-20)

  2. El que van fer ·

    Néstor Rego va votar sí a la presa en consideració de la proposició de llei (ILP) per a una regularització extraordinària de persones estrangeres, aprovada per 310 vots a favor i 33 en contra.

    • Proposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde al número de expediente 120/000026/0000 de la XIV Legislatura). Toma en consideración. · 9 d’abr. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
BNGImpostos a la banca i a les energètiquesCompleix

El que van dir«Estabelecer a permanencia dos impostos específicos aos beneficios da banca, das grandes enerxéticas e ás grandes fortunas, reducir os límites de exención, aumentar a súa progresividade e traspasar a súa xestión á Galiza.»

→ El que van ferNéstor Rego va votar sí a la presa en consideració de la proposició de Podemos per apujar el gravamen a la banca (9-4-2024, rebutjada), sí al dictamen de la llei que va crear l'impost sobre el marge d'interessos i comissions d'entitats financeres (21-11-2024) i sí a convalidar el RDL 10/2024 del gravamen temporal energètic per al 2025 (22-1-2025, derogat).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Estabelecer a permanencia dos impostos específicos aos beneficios da banca, das grandes enerxéticas e ás grandes fortunas, reducir os límites de exención, aumentar a súa progresividade e traspasar a súa xestión á Galiza.»

    BNG (programa electoral)· programa del BNG per a les eleccions generals del 23-J-2023BNG: Programa Electoral Eleccións Xerais 2023 «Que Galiza Conte! Con Máis Forza!» (pàg. 40-41)

  2. El que van fer ·

    Néstor Rego va votar sí a la presa en consideració de la proposició de Podemos per apujar el gravamen a la banca (9-4-2024, rebutjada), sí al dictamen de la llei que va crear l'impost sobre el marge d'interessos i comissions d'entitats financeres (21-11-2024) i sí a convalidar el RDL 10/2024 del gravamen temporal energètic per al 2025 (22-1-2025, derogat).

    • Proposición de Ley del Grupo Parlamentario Mixto, para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca. Toma en consideración. · 9 d’abr. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Votación del dictamen del Proyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global de imposición para los grupos multinacionales y los grupos nacionales de gran magnitud, un Impuesto sobre el margen de intereses y comisiones de determinadas entidades financieras y otros. · 21 de nov. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Real Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético durante el año 2025. Convalidación. · 22 de gen. del 2025 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
  3. Imatge per compartir
BNGReducció de la jornada laboralParcial

El que van dir«Promover a implantación da xornada laboral de 35 horas semanais sen redución salarial.»

→ El que van ferNéstor Rego va votar no a les esmenes de devolució del projecte de llei que reduïa la jornada màxima a 37,5 hores setmanals. Les esmenes es van aprovar per 178 vots a 170 i el projecte va decaure.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Promover a implantación da xornada laboral de 35 horas semanais sen redución salarial.»

    BNG (programa electoral)· programa del BNG per a les eleccions generals del 23-J-2023BNG: Programa Electoral Eleccións Xerais 2023 «Que Galiza Conte! Con Máis Forza!» (pàg. 16)

  2. El que van fer ·

    Néstor Rego va votar no a les esmenes de devolució del projecte de llei que reduïa la jornada màxima a 37,5 hores setmanals. Les esmenes es van aprovar per 178 vots a 170 i el projecte va decaure.

    • Votación conjunta de las enmiendas a la totalidad de devolución al Proyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía del registro de jornada y el derecho a la desconexión (Junts, VOX y PP). · 10 de set. del 2025 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Nota: El programa demana 35 hores; el que es va votar va ser una reducció a 37,5 hores, a la qual el BNG va donar suport (va votar en contra de retornar el projecte). Mateix criteri que ERC (quatre dies) i EH Bildu (32 h): donar suport a una reducció més petita que la prometida és «parcial», no «compleix».
  4. Imatge per compartir
PPEntrada de Vox al Govern d'ExtremaduraContradiu

El que van dir«Yo no puedo dejar entrar en mi Gobierno a aquellos que niegan la violencia machista, a quienes usan el trazo gordo, a quienes están deshumanizando a los inmigrantes y a quienes despliegan una lona y tiran a una papelera la bandera LGTBI»

→ El que van ferGuardiola va ser investida presidenta de la Junta el 14-7-2023 amb 33 vots a favor (28 del PP i 5 de Vox). El 20-7-2023 va nomenar consellera de Gestió Forestal i Món Rural María del Camino Limia Santiago (Decreto de la Presidenta 25/2023, DOE núm. 140), la consellera que l'acord de govern amb Vox reservava a aquest partit (dada de premsa: vegeu la nota).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Yo no puedo dejar entrar en mi Gobierno a aquellos que niegan la violencia machista, a quienes usan el trazo gordo, a quienes están deshumanizando a los inmigrantes y a quienes despliegan una lona y tiran a una papelera la bandera LGTBI»

    María Guardiola Martín· presidenta del PP d'Extremadura i candidata a la Presidència de la JuntaPúblico — «Guardiola: "Mi palabra no es tan importante como el futuro de los extremeños"» (30-6-2023)

  2. El que van fer ·

    Guardiola va ser investida presidenta de la Junta el 14-7-2023 amb 33 vots a favor (28 del PP i 5 de Vox). El 20-7-2023 va nomenar consellera de Gestió Forestal i Món Rural María del Camino Limia Santiago (Decreto de la Presidenta 25/2023, DOE núm. 140), la consellera que l'acord de govern amb Vox reservava a aquest partit (dada de premsa: vegeu la nota).

    • Investidura de María Guardiola Martín como presidenta de la Junta de Extremadura (33 a favor: 28 PP y 5 Vox; 32 en contra) · 14 de jul. del 2023 · Asamblea de Extremadura · sí · font
    • BOE-A-2023-16406 — Real Decreto 648/2023, de 14 de julio, por el que se nombra Presidenta de la Comunidad Autónoma de Extremadura a doña María Guardiola Martín · 15 de jul. del 2023 · font
  3. Nota: Frase pronunciada en trencar-se la primera negociació amb Vox (la recull també La Política Online el 20-6-2023: https://web.archive.org/web/20230620200518/https://www.lapoliticaonline.com/espana/comunidades-es/la-candidata-del-pp-a-la-presidencia-de-extremadura-no-puedo-dejar-entrar-en-mi-gobierno-a-aquellos-que-niegan-la-violencia-machista/). Nomenament: https://doe.juntaex.es/pdfs/doe/2023/1400o/23030025.pdf. Que Limia va ser la consellera proposada per Vox consta en premsa (eldiario.es, 5-10-2023: https://www.eldiario.es/extremadura/politica/dimite-consejera-extremena-vox-gobierno-maria-guardiola_1_10574548.html), no en el decret. Les xifres de la investidura són les de la nota oficial de la Junta.
  4. Imatge per compartir
PSOEAmnistia als encausats pel procésContradiu

El que van dir«El independentismo lo que pide, y lo saben ustedes y lo saben los telespectadores, es la amnistía. Algo que, desde luego, este gobierno no va a aceptar y que desde luego no entra en la legislación ni en la Constitución Española.»

→ El que van ferEl Grup Socialista va registrar la proposició de llei orgànica d'amnistia i els seus 120 diputats van votar a favor del dictamen el 14-3-2024. La llei es va publicar com a Llei orgànica 1/2024 l'11-6-2024.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «El independentismo lo que pide, y lo saben ustedes y lo saben los telespectadores, es la amnistía. Algo que, desde luego, este gobierno no va a aceptar y que desde luego no entra en la legislación ni en la Constitución Española.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· president del Govern i secretari general del PSOE (entrevista a laSexta, «Al Rojo Vivo»)La Moncloa — Transcripción de la entrevista del presidente del Gobierno en laSexta (10-11-2022) (pàg. p. 4)

  2. El que van fer ·

    El Grup Socialista va registrar la proposició de llei orgànica d'amnistia i els seus 120 diputats van votar a favor del dictamen el 14-3-2024. La llei es va publicar com a Llei orgànica 1/2024 l'11-6-2024.

    • Proposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña — votación del nuevo dictamen · 14 de març del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2024-11776 — Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña · 11 de juny del 2024 · font
  3. Nota: L'aprovació definitiva al Congrés (30-5-2024, després del veto del Senat) no figura en els JSON de dades obertes d'aquell dia; s'enllacen la votació del dictamen i el BOE. `role: apoyo` perquè va ser una proposició del grup parlamentari, no un projecte del Govern.
  4. Imatge per compartir
PSOECeuta i el MarrocParcial

El que van dir«las mercancías también van a circular con normalidad, en régimen de expedición comercial a través de los respectivos puestos aduaneros.»

→ El que van ferL'Agència Tributària va adaptar el març del 2023 les instruccions del document únic administratiu per a les duanes de Ceuta i Melilla. Segons el ministre d'Afers Exteriors al Congrés, «el pasado 11 de febrero [de 2025] se restableció el paso oficial de mercancías entre Melilla y Marruecos, y también, por primera vez en nuestra historia, entre Ceuta y Marruecos», en «un proceso gradual y progresivo». La declaració conjunta del desembre del 2025 celebra «la aplicación, en un marco concertado» d'aquest punt.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «las mercancías también van a circular con normalidad, en régimen de expedición comercial a través de los respectivos puestos aduaneros.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· president del Govern (roda de premsa a Rabat després de la declaració conjunta amb el Marroc)La Moncloa — Transcripción de la rueda de prensa del presidente del Gobierno en Marruecos (7-4-2022) (pàg. p. 3)

  2. El que van fer ·

    L'Agència Tributària va adaptar el març del 2023 les instruccions del document únic administratiu per a les duanes de Ceuta i Melilla. Segons el ministre d'Afers Exteriors al Congrés, «el pasado 11 de febrero [de 2025] se restableció el paso oficial de mercancías entre Melilla y Marruecos, y también, por primera vez en nuestra historia, entre Ceuta y Marruecos», en «un proceso gradual y progresivo». La declaració conjunta del desembre del 2025 celebra «la aplicación, en un marco concertado» d'aquest punt.

    • BOE-A-2023-7502 — Resolución de 17 de marzo de 2023, del Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales de la Agencia Estatal de Administración Tributaria, por la que se modifica la de 11 de julio de 2014, sobre formalidades aduaneras (documento único administrativo), para Ceuta y Melilla · 23 de març del 2023 · font
    • Dada oficialDada del mateix GovernPaso oficial de mercancías restablecido el 11-2-2025 en Melilla y abierto en Ceuta; «Se trata de un proceso gradual y progresivo»Diario de Sesiones del Congreso, Comisión de Asuntos Exteriores, XV legislatura, núm. 314 (5-5-2025), pp. 8 y 38: comparecencia del ministro de Asuntos Exteriores · dada oficial de Ministro de Asuntos Exteriores (en el Diario de Sesiones del Congreso) · 5 de maig del 2025 · font
    • Dada oficialDada del mateix GovernAmbos gobiernos «se felicitan por la aplicación, en un marco concertado, del punto 3» de la hoja de ruta de 2022Declaración conjunta de la XIII Reunión de Alto Nivel España–Marruecos (4-12-2025), punto 61 · dada oficial de La Moncloa (Gobierno de España) · 4 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07. Només hi ha dades del mateix Govern sobre la circulació real de mercaderies: no s'ha trobat cap estadística oficial de mercaderies per les duanes de Ceuta i Melilla ni cap informe independent. La norma duanera existeix (BOE) i el Govern declara obert el pas des del febrer del 2025, però ell mateix el descriu com a gradual: la «normalitat» promesa el 2022 no està documentada. Les xifres de volum que va donar el ministre no són coherents entre si i no se citen. L'abril del 2026 VOX va demanar una compareixença sobre un «cierre unilateral de las aduanas» pel Marroc (213/000820); és només el títol de la sol·licitud, no un fet comprovat. Etiqueta màxima per la regla d'independència de la font: només hi ha dades del mateix Govern.
  4. Imatge per compartir
VoxMoció de censura del 2020Compleix

El que van dir«Por eso les anuncio solemnemente, desde esta tribuna, que no nos queda más remedio que usar el instrumento de la moción de censura, que presentaremos en el mes de septiembre.»

→ El que van ferAbascal i 51 diputats més del GP VOX van signar l'escrit de moció de censura el 29-9-2020; la Mesa la va admetre el 6-10-2020. Es va debatre el 21 i el 22-10-2020 i va ser rebutjada amb 52 vots a favor i 298 en contra.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Por eso les anuncio solemnemente, desde esta tribuna, que no nos queda más remedio que usar el instrumento de la moción de censura, que presentaremos en el mes de septiembre.»

    Santiago Abascal Conde· president de Vox i del GP VOX (debat sobre el Consell Europeu i el fons de reconstrucció)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 39 (29-7-2020) (pàg. 20)

  2. El que van fer ·

    Abascal i 51 diputats més del GP VOX van signar l'escrit de moció de censura el 29-9-2020; la Mesa la va admetre el 6-10-2020. Es va debatre el 21 i el 22-10-2020 i va ser rebutjada amb 52 vots a favor i 298 en contra.

    • Moción de censura 082/000001 con Santiago Abascal Conde como candidato: 52 a favor, 298 en contra · 22 d’oct. del 2020 · Congreso de los Diputados (votación pública por llamamiento, sin JSON en datos abiertos) · sí · font
    • Moción de censura 082/000001 (autor: Abascal Conde, Santiago, y 51 diputados del GP VOX) · 6 d’oct. del 2020 · estat: Admitida a trámite; escrito firmado el 29-9-2020 (BOCG, serie D, núm. 156) · font
  3. Nota: El Diari de Sessions només dona el recompte (votació per crida); els 52 vots a favor coincideixen amb els 52 signants del GP VOX.
  4. Imatge per compartir
PSOEIngrés mínim vitalParcial

El que van dir«Llegará a 850.000 hogares en los que viven 2,3 millones de personas, con especial incidencia en los hogares en los que viven menores»

→ El que van ferSegons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), a 31-12-2025 cobraven l'ingrés mínim vital 484.792 llars a tot Espanya (455.401 en territori fiscal comú, el 44,2 % de les llars que podrien cobrar-lo). El 52 % de les llars amb dret no el sol·licita. A finals del 2021 eren 284.000 llars (el 40 % de les potencials).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Llegará a 850.000 hogares en los que viven 2,3 millones de personas, con especial incidencia en los hogares en los que viven menores»

    Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones (Gobierno presidido por Pedro Sánchez)· nota del ministeri després del Consell de Ministres que va aprovar el Reial decret llei 20/2020 (ministre: José Luis Escrivá)Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones — «El Gobierno aprueba la creación de un Ingreso Mínimo Vital» (29-5-2020), subtítulo

  2. El que van fer ·

    Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), a 31-12-2025 cobraven l'ingrés mínim vital 484.792 llars a tot Espanya (455.401 en territori fiscal comú, el 44,2 % de les llars que podrien cobrar-lo). El 52 % de les llars amb dret no el sol·licita. A finals del 2021 eren 284.000 llars (el 40 % de les potencials).

    • Dada oficialFont independent484.792 hogares con IMV en toda España a 31-12-2025; 455.401 en territorio común = 44,2 % de 1.031.442 hogares potenciales; 52 % de los hogares elegibles no lo solicitaAIReF — Quinta opinión sobre el Ingreso Mínimo Vital (julio de 2026), pp. 9, 21 (nota 8), 26 y 28 del PDF · dada oficial de Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) · 31 de des. del 2025 · font
    • Dada oficialFont independent284.000 hogares en diciembre de 2021 (40 % de unos 700.000 potenciales); 400.000 hogares con derecho no lo habían solicitado (57 %)AIReF — Opinión 1/22 sobre el Ingreso Mínimo Vital (19-7-2022), pp. 7 y 10 del PDF · dada oficial de Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) · 31 de des. del 2021 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern«ha llegado en agosto a 893.820 hogares en los que viven 2.725.899 personas»La Moncloa — nota de prensa del Ministerio de Inclusión sobre el ingreso mínimo vital en agosto de 2026 (7-9-2026) · dada oficial de Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones (La Moncloa) · 7 de set. del 2026 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font. La prestació existeix i el seu abast creix cada any, però segons l'AIReF, cinc anys i mig després arribava a unes 485.000 llars, el 57 % de les 850.000 anunciades, i més de la meitat de les llars amb dret no la demana. La xifra del Govern d'agost del 2026 (893.820 llars) no diu a la nota si inclou les llars que només cobren el complement d'ajuda per a la infància, que l'AIReF compta a part; per això l'etiqueta es basa en l'AIReF. S'atribueix al PSOE perquè presidia el Govern que va aprovar la prestació i va nomenar el ministre.
  4. Imatge per compartir
PSOERegulació de l'eutanàsiaCompleix

El que van dir«Aprobaremos en este sentido, como hemos anunciado públicamente, la regulación de la eutanasia que reconozca el derecho a una muerte digna.»

→ El que van ferLa proposició de llei orgànica del Grup Socialista es va aprovar en la votació de conjunt després de les esmenes del Senat, amb el vot a favor dels 120 diputats socialistes; es va publicar com a Llei orgànica 3/2021.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aprobaremos en este sentido, como hemos anunciado públicamente, la regulación de la eutanasia que reconozca el derecho a una muerte digna.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 21)

  2. El que van fer ·

    La proposició de llei orgànica del Grup Socialista es va aprovar en la votació de conjunt després de les esmenes del Senat, amb el vot a favor dels 120 diputats socialistes; es va publicar com a Llei orgànica 3/2021.

    • Proposición de Ley Orgánica de regulación de la eutanasia — votación de conjunto · 18 de març del 2021 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2021-4628 — Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasia · 25 de març del 2021 · font
  3. Imatge per compartir
PSOENou model de finançament autonòmicNo ho van fer

El que van dir«Esta será, además, en coherencia, señorías —como hemos anunciado en nuestro acuerdo de coalición progresista—, la legislatura de la financiación autonómica.»

→ El que van ferLa XIV legislatura va acabar amb la dissolució de les Corts (30-5-2023) sense cap llei que substituís el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. La Llei 22/2009, que el regula, continua vigent i sense derogar.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Esta será, además, en coherencia, señorías —como hemos anunciado en nuestro acuerdo de coalición progresista—, la legislatura de la financiación autonómica.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 24)

  2. El que van fer ·

    La XIV legislatura va acabar amb la dissolució de les Corts (30-5-2023) sense cap llei que substituís el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. La Llei 22/2009, que el regula, continua vigent i sense derogar.

    • BOE-A-2023-12663 — Real Decreto 400/2023, de 29 de mayo, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 30 de maig del 2023 · font
    • Dada oficialEstadística oficialVigente: estatus de derogación «N» en los metadatos del BOE (actualizados el 5-10-2026)Ley 22/2009, de 18 de diciembre, por la que se regula el sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común (BOE-A-2009-20375), texto consolidado · dada oficial de Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado · 5 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: el PSOE presidia el Govern, que és qui pot remetre un projecte de llei, i ho va signar en l'acord de coalició del 2019. El mateix candidat va advertir en la mateixa frase que necessitaria «la bancada conservadora». El compromís es va repetir en la investidura del 2023 («vamos a impulsar un nuevo modelo de financiación autonómica», DSCD-15-PL-7, p. 17) i en l'acord amb SUMAR; en dissoldre's les Corts el 6-10-2026, la Llei 22/2009 continuava vigent. Els projectes de la XV sobre «recursos de los sistemas de financiación territorial» (121/000065 i 121/000100) provenen de reials decrets llei i no substitueixen el sistema.
  4. Imatge per compartir
PSOERevaloració de les pensions amb l'IPC per lleiCompleix

El que van dir«Vamos a actualizar mediante ley las pensiones conforme al coste de la vida, al IPC»

→ El que van ferEl Govern va remetre el projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions; el Grup Socialista va votar a favor del dictamen (118 sí). La Llei 21/2021 revalora cada any les pensions contributives amb la mitjana de l'IPC dels dotze mesos anteriors a desembre.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Vamos a actualizar mediante ley las pensiones conforme al coste de la vida, al IPC»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 20)

  2. El que van fer ·

    El Govern va remetre el projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions; el Grup Socialista va votar a favor del dictamen (118 sí). La Llei 21/2021 revalora cada any les pensions contributives amb la mitjana de l'IPC dels dotze mesos anteriors a desembre.

    • Proyecto de Ley de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones — votación del dictamen · 2 de des. del 2021 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2021-21652 — Ley 21/2021, de 28 de diciembre, de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones · 29 de des. del 2021 · font
  3. Nota: Només es contrasta l'actualització per llei amb l'IPC; la segona part de la frase (augmentar el poder adquisitiu de les pensions mínimes i no contributives) no s'ha contrastat i per això no se cita.
  4. Imatge per compartir
PSOESalari mínim al 60 % del salari mitjàParcial

El que van dir«gracias a ese diálogo social fijaremos el horizonte de alcanzar el objetivo de que el salario mínimo al final de la legislatura sea del 60 % del salario medio en nuestro país.»

→ El que van ferEl Govern va fixar el salari mínim del 2023 en 1.080 euros al mes en 14 pagues (Reial decret 99/2023), el preàmbul del qual declara assolit el 60 % del salari mitjà. Les mesures independents del salari brut no arriben a aquesta xifra: Eurostat situa el salari mínim en el 49,1 % del salari brut mensual mitjà el 2023, i l'OCDE en el 44,0 % del salari mitjà a temps complet. Amb l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'INE (salari mitjà anual de 28.049,94 euros el 2023), els 15.120 euros anuals són el 53,9 %.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «gracias a ese diálogo social fijaremos el horizonte de alcanzar el objetivo de que el salario mínimo al final de la legislatura sea del 60 % del salario medio en nuestro país.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 14)

  2. El que van fer ·

    El Govern va fixar el salari mínim del 2023 en 1.080 euros al mes en 14 pagues (Reial decret 99/2023), el preàmbul del qual declara assolit el 60 % del salari mitjà. Les mesures independents del salari brut no arriben a aquesta xifra: Eurostat situa el salari mínim en el 49,1 % del salari brut mensual mitjà el 2023, i l'OCDE en el 44,0 % del salari mitjà a temps complet. Amb l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'INE (salari mitjà anual de 28.049,94 euros el 2023), els 15.120 euros anuals són el 53,9 %.

    • BOE-A-2023-3982 — Real Decreto 99/2023, de 14 de febrero, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2023 · 15 de febr. del 2023 · font
    • Dada oficialFont independentSalario mínimo = 49,1 % del salario bruto mensual medio en 2023 (45,6 % en 2019; 51,9 % en 2025); 56,2 % del mediano en 2023Minimum wages as a proportion of mean/median gross monthly earnings (earn_mw_avgr2), España, industria, construcción y servicios (B-S) · dada oficial de Eurostat · 31 de des. del 2023 · font
    • Dada oficialFont independentSalario mínimo = 43,97 % del salario medio a tiempo completo en 2023 (41,46 % en 2019; 46,25 % en 2025); 52,57 % del mediano en 2023Minimum relative to average wages of full-time workers (DSD_EARNINGS@MIN2AVE), España · dada oficial de OCDE · 31 de des. del 2023 · font
    • Dada oficialEstadística oficialSalario medio anual: 28.049,94 euros por trabajador en 2023 (mediano: 23.349,00 euros)Encuesta Anual de Estructura Salarial 2023, datos definitivos (nota de prensa del INE, p. 1) · dada oficial de INE · 28 de maig del 2025 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern60 % del «salario medio neto estimado en 2022, 1867€» de un trabajador a tiempo completo, «considerados ambos en términos netos»II Informe de la Comisión Asesora para el Análisis del Salario Mínimo Interprofesional (diciembre de 2022), pp. 11 y 13 del PDF · dada oficial de Comisión Asesora del Ministerio de Trabajo y Economía Social (publicado por La Moncloa) · 19 de des. del 2022 · font
  3. Nota: Abans «compleix», basat només en el preàmbul del reial decret (regla d'independència de la font, 2026-10-07). El 60 % només surt amb la mesura que va triar el Govern: salari net d'un treballador a temps complet, segons la seva comissió assessora. Cap mesura independent del salari brut mitjà no arriba al 60 % (Eurostat: 49,1 % el 2023 i 51,9 % el 2025; OCDE: 44,0 % i 46,2 %). La promesa deia «salari mitjà» sense precisar brut o net. El salari mínim sí que va pujar molt respecte al salari mitjà (Eurostat: 37,9 % el 2018). El 53,9 % és un càlcul propi: 15.120 euros (1.080 × 14) entre el salari mitjà anual de l'INE, que inclou el temps parcial.
  4. Imatge per compartir
PSOELímit a les pujades del lloguer en zones tensionadesCompleix

El que van dir«Vamos a frenar las subidas abusivas de los alquileres al poner techo en zonas de mercado tensionado y vamos a reforzar el marco competencial de las entidades locales para que puedan actuar en este ámbito.»

→ El que van ferEl Govern va presentar el projecte de Llei pel dret a l'habitatge, que permet limitar la renda dels contractes de lloguer en zones declarades de mercat tensionat. El Grup Socialista va votar a favor del dictamen; es va publicar com a Llei 12/2023.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Vamos a frenar las subidas abusivas de los alquileres al poner techo en zonas de mercado tensionado y vamos a reforzar el marco competencial de las entidades locales para que puedan actuar en este ámbito.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 20)

  2. El que van fer ·

    El Govern va presentar el projecte de Llei pel dret a l'habitatge, que permet limitar la renda dels contractes de lloguer en zones declarades de mercat tensionat. El Grup Socialista va votar a favor del dictamen; es va publicar com a Llei 12/2023.

    • Votación del dictamen del Proyecto de Ley por el derecho a la vivienda · 27 d’abr. del 2023 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2023-12203 — Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda · 25 de maig del 2023 · font
  3. Imatge per compartir
PodemosSubstituir la Llei de seguretat ciutadana («llei mordassa»)No ho van fer

El que van dir«Aprobaremos una nueva Ley de seguridad ciudadana, que sustituya a la “Ley mordaza" para garantizar el ejercicio del derecho a la libertad de expresión y reunión pacífica. Esta nueva legislación, que verá la luz a la mayor brevedad, estará basada en una concepción progresista de la seguridad ciudadana»

→ El que van ferEl Govern de coalició, amb ministres de Podemos, no va aprovar cap projecte de llei de seguretat ciutadana durant la XIV. La proposició de llei del PNV que es tramitava va decaure quan la Comissió d'Interior en va rebutjar el dictamen (14-3-2023), i la legislatura va acabar amb la dissolució de les Corts (30-5-2023). La Llei orgànica 4/2015 continua vigent.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aprobaremos una nueva Ley de seguridad ciudadana, que sustituya a la “Ley mordaza" para garantizar el ejercicio del derecho a la libertad de expresión y reunión pacífica. Esta nueva legislación, que verá la luz a la mayor brevedad, estará basada en una concepción progresista de la seguridad ciudadana»

    Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos) y Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 5.6 (pàg. p. 31 (p. 32 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern de coalició, amb ministres de Podemos, no va aprovar cap projecte de llei de seguretat ciutadana durant la XIV. La proposició de llei del PNV que es tramitava va decaure quan la Comissió d'Interior en va rebutjar el dictamen (14-3-2023), i la legislatura va acabar amb la dissolució de les Corts (30-5-2023). La Llei orgànica 4/2015 continua vigent.

    • Proposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 4/2015, de protección de la seguridad ciudadana (122/000003, XIV, Grupo Vasco EAJ-PNV) · 14 de març del 2023 · estat: Rechazado: la Comisión de Interior rechazó el dictamen (18 a favor, 19 en contra) · font
    • BOE-A-2023-12663 — Real Decreto 400/2023, de 29 de mayo, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 30 de maig del 2023 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: Unidas Podemos va signar el compromís a l'acord de coalició i Podemos va tenir una vicepresidència i ministeris al Govern durant tota la XIV (el Govern podia remetre un projecte de llei). El vot per grup del dictamen del 2023 en comissió no és a les dades obertes; només el resultat (DSCD-14-CO-864, p. 36). A la XV, ja fora del Govern, Podemos va votar sí a la presa en consideració de la proposició 122/000131 (29-10-2024).
  4. Imatge per compartir
PodemosHabitatgeCompleix

El que van dir«Impulsaremos la política de Vivienda con un incremento en la dotación de recursos. […] Para combatir esta situación se propone ampliar progresivamente el presupuesto actual en materia de Vivienda.»

→ El que van ferEl programa 261N («Promoción, administración y ayudas para rehabilitación y acceso a vivienda») va passar de 450,7 milions d'euros en el pressupost prorrogat del 2019 a 570,8 en els PGE del 2021, 771,5 en els del 2022 i 959,5 en els del 2023 (crèdits inicials). A més, des del 2021 els PGE inclouen programes d'habitatge finançats pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Segons la liquidació del pressupost de la IGAE, la despesa realment reconeguda en la política d'habitatge va pujar de 411,5 milions d'euros el 2019 a 2.487,9 milions el 2023, tot i que aquell any només es va executar el 49,4 % dels crèdits definitius.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Impulsaremos la política de Vivienda con un incremento en la dotación de recursos. […] Para combatir esta situación se propone ampliar progresivamente el presupuesto actual en materia de Vivienda.»

    Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos) y Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 2.9.1 (pàg. p. 17 (p. 18 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El programa 261N («Promoción, administración y ayudas para rehabilitación y acceso a vivienda») va passar de 450,7 milions d'euros en el pressupost prorrogat del 2019 a 570,8 en els PGE del 2021, 771,5 en els del 2022 i 959,5 en els del 2023 (crèdits inicials). A més, des del 2021 els PGE inclouen programes d'habitatge finançats pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Segons la liquidació del pressupost de la IGAE, la despesa realment reconeguda en la política d'habitatge va pujar de 411,5 milions d'euros el 2019 a 2.487,9 milions el 2023, tot i que aquell any només es va executar el 49,4 % dels crèdits definitius.

    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 450.652,67 miles de euros (p. 77 del PDF)PGE 2019 prorrogado — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2019 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 570.768,27 miles de euros; programa 260A (Mecanismo de Recuperación y Resiliencia): 1.651.000,00 miles de euros (p. 91 del PDF)PGE 2021 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2021 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 771.485,51 miles de euros; 26BA (C02.I01): 1.389.000,00; 26BB (C02.I02): 500.000,00 (p. 112 del PDF)PGE 2022 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2022 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 959.526,75 miles de euros; 26BA (C02.I01): 1.980.000,00; 26BB (C02.I02): 500.000,00 (p. 112 del PDF)PGE 2023 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2023 · font
    • Dada oficialEstadística oficialCréditos definitivos: 534.685 miles de euros; obligaciones reconocidas: 411.481 miles (77,0 %)Liquidación del Presupuesto del Estado 2019, política de gasto 26 «Acceso a la vivienda y fomento de la edificación» (pp. 40 y 44) · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2019 · font
    • Dada oficialEstadística oficialCréditos definitivos: 5.033.525 miles de euros; obligaciones reconocidas: 2.487.911 miles (49,4 %)Liquidación del Presupuesto del Estado 2023, política de gasto 26 «Acceso a la vivienda y fomento de la edificación» (pp. 41 y 46) · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2023 · font
    • Dada oficialFont independentPrograma 26BB (viviendas de alquiler social del Plan de Recuperación), 2023: 500 millones de crédito inicial y 294,8 millones de obligaciones; «sin que se haya aportado ninguna información por parte del Ministerio sobre su grado de ejecución»Tribunal de Cuentas — Informe de fiscalización n.º 1.673, sobre el grado de ejecución de los programas de gasto del Plan de Recuperación del área de gasto 2, ejercicios 2022 y 2023 (pp. 39–41 impresas) · dada oficial de Tribunal de Cuentas · 25 de març del 2026 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font: es manté «compleix» perquè el compromís era augmentar la dotació i la despesa executada també va créixer (IGAE). Matís: el grau d'execució de la política d'habitatge va caure del 97,2 % el 2020 al 49,4 % el 2023 i al 32,7 % el 2024, i el Tribunal de Comptes assenyala que el 2023 el programa d'habitatges de lloguer social del Pla de Recuperació va reconèixer 294,8 dels seus 500 milions sense que el Ministeri informés del seu grau d'execució. Revisada el 2026-10-07 con la regla de independencia de la fuente: se mantiene «cumple» porque el compromiso era aumentar la dotación y el gasto ejecutado también creció (IGAE). Matiz: el grado de ejecución de la política de vivienda cayó del 97,2 % en 2020 al 49,4 % en 2023 y al 32,7 % en 2024, y el Tribunal de Cuentas señala que en 2023 el programa de viviendas de alquiler social del Plan de Recuperación reconoció 294,8 de sus 500 millones sin que el Ministerio informara de su grado de ejecución. Es comparen crèdits inicials del mateix programa pressupostari (261N), no despesa executada: l'execució no s'ha contrastat. El pressupost del 2019 era el del 2018 prorrogat (aprovat amb el Govern del PP). La comparació arriba als PGE del 2023 (Llei 31/2022, BOE de 24-12-2022, data que es pren com la del fet); els exercicis posteriors no s'han contrastat. Unidas Podemos va signar el compromís i va formar part del Govern que va presentar els PGE del 2021, el 2022 i el 2023.
  4. Imatge per compartir
PSOEIngrés mínim vitalCompleix

El que van dir«Desarrollaremos el Ingreso Mínimo Vital como prestación de Seguridad Social. […] posteriormente mediante un mecanismo general de garantía de renta para familias sin ingresos o con ingresos bajos.»

→ El que van ferEl Govern va aprovar el Reial decret llei 20/2020, que crea l'ingrés mínim vital com a prestació no contributiva de la Seguretat Social. El decret es va tramitar després com a projecte de llei i es va publicar com a Llei 19/2021.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Desarrollaremos el Ingreso Mínimo Vital como prestación de Seguridad Social. […] posteriormente mediante un mecanismo general de garantía de renta para familias sin ingresos o con ingresos bajos.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 2.4.2 (pàg. p. 15 (p. 16 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern va aprovar el Reial decret llei 20/2020, que crea l'ingrés mínim vital com a prestació no contributiva de la Seguretat Social. El decret es va tramitar després com a projecte de llei i es va publicar com a Llei 19/2021.

    • BOE-A-2020-5493 — Real Decreto-ley 20/2020, de 29 de mayo, por el que se establece el ingreso mínimo vital · 1 de juny del 2020 · font
    • BOE-A-2021-21007 — Ley 19/2021, de 20 de diciembre, por la que se establece el ingreso mínimo vital · 21 de des. del 2021 · font
  3. Nota: Es contrasta la creació de la prestació. La seva cobertura davant de les 850.000 llars anunciades, mesurada per l'AIReF, és a l'entrada «psoe-imv-850000-hogares-2020».
  4. Imatge per compartir
PSOESubstituir la Llei de seguretat ciutadana («llei mordassa»)No ho van fer

El que van dir«Aprobaremos una nueva Ley de seguridad ciudadana, que sustituya a la “Ley mordaza" para garantizar el ejercicio del derecho a la libertad de expresión y reunión pacífica. Esta nueva legislación, que verá la luz a la mayor brevedad, estará basada en una concepción progresista de la seguridad ciudadana»

→ El que van ferEl Govern no va aprovar cap projecte de llei de seguretat ciutadana ni a la XIV ni a la XV. A la XIV, la proposició de llei del PNV va decaure quan la Comissió d'Interior en va rebutjar el dictamen (14-3-2023). A la XV, la proposició coescrita pel Grup Socialista es va prendre en consideració (29-10-2024, GS sí) i va quedar en ponència fins a la dissolució de les Corts (6-10-2026). La Llei orgànica 4/2015 continua vigent.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aprobaremos una nueva Ley de seguridad ciudadana, que sustituya a la “Ley mordaza" para garantizar el ejercicio del derecho a la libertad de expresión y reunión pacífica. Esta nueva legislación, que verá la luz a la mayor brevedad, estará basada en una concepción progresista de la seguridad ciudadana»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 5.6 (pàg. p. 31 (p. 32 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern no va aprovar cap projecte de llei de seguretat ciutadana ni a la XIV ni a la XV. A la XIV, la proposició de llei del PNV va decaure quan la Comissió d'Interior en va rebutjar el dictamen (14-3-2023). A la XV, la proposició coescrita pel Grup Socialista es va prendre en consideració (29-10-2024, GS sí) i va quedar en ponència fins a la dissolució de les Corts (6-10-2026). La Llei orgànica 4/2015 continua vigent.

    • Proposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 4/2015, de protección de la seguridad ciudadana (122/000003, XIV, Grupo Vasco EAJ-PNV) · 14 de març del 2023 · estat: Rechazado: la Comisión de Interior rechazó el dictamen (18 a favor, 19 en contra) · font
    • Proposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana (122/000131, XV; autores: GS, GSUMAR, GEH Bildu, GV EAJ-PNV) · 19 de des. del 2024 · estat: Comisión de Interior — Informe (en ponencia desde el 19-12-2024, sin informe al disolverse las Cortes) · font
    • Toma en consideración de la Proposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana · 29 d’oct. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: el PSOE va presidir el Govern tota la XIV i la XV (podia aprovar i remetre un projecte de llei), va signar aquest compromís en l'acord de coalició del 2019 i el va repetir en el del 2023 amb SUMAR, i a la XV és coautor de la proposició 122/000131, que va reunir 176 vots en la presa en consideració. El vot per grup del dictamen del 2023 en comissió no és a les dades obertes; només el resultat (DSCD-14-CO-864, p. 36).
  4. Imatge per compartir
PSOEDerogació de la LOMCECompleix

El que van dir«Aprobaremos una Ley Básica de Educación, que derogue la LOMCE y sus consecuencias negativas, que blinde la educación pública como eje vertebrador del sistema educativo»

→ El que van ferEl Govern va remetre el projecte que es va publicar com a Llei orgànica 3/2020 (LOMLOE). La disposició derogatòria única diu: «Queda derogada la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre para la mejora de la calidad educativa».

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aprobaremos una Ley Básica de Educación, que derogue la LOMCE y sus consecuencias negativas, que blinde la educación pública como eje vertebrador del sistema educativo»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 2.1.1 (pàg. p. 9 (p. 10 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern va remetre el projecte que es va publicar com a Llei orgànica 3/2020 (LOMLOE). La disposició derogatòria única diu: «Queda derogada la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre para la mejora de la calidad educativa».

    • BOE-A-2020-17264 — Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación · 30 de des. del 2020 · font
  3. Nota: És una llei que modifica la LOE del 2006, no una «Ley Básica de Educación» nova, però deroga expressament la LOMCE, que és el compromís mesurable.
  4. Imatge per compartir
PSOEHabitatgeCompleix

El que van dir«Impulsaremos la política de Vivienda con un incremento en la dotación de recursos. […] Para combatir esta situación se propone ampliar progresivamente el presupuesto actual en materia de Vivienda.»

→ El que van ferEl programa 261N («Promoción, administración y ayudas para rehabilitación y acceso a vivienda») va passar de 450,7 milions d'euros en el pressupost prorrogat del 2019 a 570,8 en els PGE del 2021, 771,5 en els del 2022 i 959,5 en els del 2023 (crèdits inicials). A més, des del 2021 els PGE inclouen programes d'habitatge finançats pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Segons la liquidació del pressupost de la IGAE, la despesa realment reconeguda en la política d'habitatge va pujar de 411,5 milions d'euros el 2019 a 2.487,9 milions el 2023, tot i que aquell any només es va executar el 49,4 % dels crèdits definitius.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Impulsaremos la política de Vivienda con un incremento en la dotación de recursos. […] Para combatir esta situación se propone ampliar progresivamente el presupuesto actual en materia de Vivienda.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 2.9.1 (pàg. p. 17 (p. 18 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El programa 261N («Promoción, administración y ayudas para rehabilitación y acceso a vivienda») va passar de 450,7 milions d'euros en el pressupost prorrogat del 2019 a 570,8 en els PGE del 2021, 771,5 en els del 2022 i 959,5 en els del 2023 (crèdits inicials). A més, des del 2021 els PGE inclouen programes d'habitatge finançats pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Segons la liquidació del pressupost de la IGAE, la despesa realment reconeguda en la política d'habitatge va pujar de 411,5 milions d'euros el 2019 a 2.487,9 milions el 2023, tot i que aquell any només es va executar el 49,4 % dels crèdits definitius.

    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 450.652,67 miles de euros (p. 77 del PDF)PGE 2019 prorrogado — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2019 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 570.768,27 miles de euros; programa 260A (Mecanismo de Recuperación y Resiliencia): 1.651.000,00 miles de euros (p. 91 del PDF)PGE 2021 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2021 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 771.485,51 miles de euros; 26BA (C02.I01): 1.389.000,00; 26BB (C02.I02): 500.000,00 (p. 112 del PDF)PGE 2022 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2022 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 959.526,75 miles de euros; 26BA (C02.I01): 1.980.000,00; 26BB (C02.I02): 500.000,00 (p. 112 del PDF)PGE 2023 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2023 · font
    • Dada oficialEstadística oficialCréditos definitivos: 534.685 miles de euros; obligaciones reconocidas: 411.481 miles (77,0 %)Liquidación del Presupuesto del Estado 2019, política de gasto 26 «Acceso a la vivienda y fomento de la edificación» (pp. 40 y 44) · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2019 · font
    • Dada oficialEstadística oficialCréditos definitivos: 5.033.525 miles de euros; obligaciones reconocidas: 2.487.911 miles (49,4 %)Liquidación del Presupuesto del Estado 2023, política de gasto 26 «Acceso a la vivienda y fomento de la edificación» (pp. 41 y 46) · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2023 · font
    • Dada oficialFont independentPrograma 26BB (viviendas de alquiler social del Plan de Recuperación), 2023: 500 millones de crédito inicial y 294,8 millones de obligaciones; «sin que se haya aportado ninguna información por parte del Ministerio sobre su grado de ejecución»Tribunal de Cuentas — Informe de fiscalización n.º 1.673, sobre el grado de ejecución de los programas de gasto del Plan de Recuperación del área de gasto 2, ejercicios 2022 y 2023 (pp. 39–41 impresas) · dada oficial de Tribunal de Cuentas · 25 de març del 2026 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font: es manté «compleix» perquè el compromís era augmentar la dotació i la despesa executada també va créixer (IGAE). Matís: el grau d'execució de la política d'habitatge va caure del 97,2 % el 2020 al 49,4 % el 2023 i al 32,7 % el 2024, i el Tribunal de Comptes assenyala que el 2023 el programa d'habitatges de lloguer social del Pla de Recuperació va reconèixer 294,8 dels seus 500 milions sense que el Ministeri informés del seu grau d'execució. Revisada el 2026-10-07 con la regla de independencia de la fuente: se mantiene «cumple» porque el compromiso era aumentar la dotación y el gasto ejecutado también creció (IGAE). Matiz: el grado de ejecución de la política de vivienda cayó del 97,2 % en 2020 al 49,4 % en 2023 y al 32,7 % en 2024, y el Tribunal de Cuentas señala que en 2023 el programa de viviendas de alquiler social del Plan de Recuperación reconoció 294,8 de sus 500 millones sin que el Ministerio informara de su grado de ejecución. Es comparen crèdits inicials del mateix programa pressupostari (261N), no despesa executada: l'execució no s'ha contrastat. El pressupost del 2019 era el del 2018 prorrogat (aprovat amb el Govern del PP). La comparació arriba fins als PGE del 2023 (Llei 31/2022, BOE del 24-12-2022, data que es pren com la del fet); els exercicis posteriors no s'han contrastat.
  4. Imatge per compartir
PSOEDerogació de la reforma laboral del 2012Parcial

El que van dir«Derogaremos la reforma laboral. Recuperaremos los derechos laborales arrebatados por la reforma laboral de 2012.»

→ El que van ferEl Govern va aprovar el Reial decret llei 32/2021, que restableix la vigència del conveni denunciat mentre se'n negocia un altre (art. 86 ET) i treu el salari de la prioritat del conveni d'empresa (art. 84.2 ET). El Grup Socialista va votar a favor de la seva convalidació. Abans, la Llei 1/2020 va derogar l'acomiadament per faltes d'assistència (art. 52.d ET).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Derogaremos la reforma laboral. Recuperaremos los derechos laborales arrebatados por la reforma laboral de 2012.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 1.3 (pàg. p. 3 (p. 4 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern va aprovar el Reial decret llei 32/2021, que restableix la vigència del conveni denunciat mentre se'n negocia un altre (art. 86 ET) i treu el salari de la prioritat del conveni d'empresa (art. 84.2 ET). El Grup Socialista va votar a favor de la seva convalidació. Abans, la Llei 1/2020 va derogar l'acomiadament per faltes d'assistència (art. 52.d ET).

    • BOE-A-2021-21788 — Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo · 30 de des. del 2021 · font
    • Convalidación del Real Decreto-ley 32/2021 (reforma laboral) · 3 de febr. del 2022 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2020-7937 — Ley 1/2020, de 15 de julio, por la que se deroga el despido objetivo por faltas de asistencia al trabajo establecido en el artículo 52.d) del Estatuto de los Trabajadores · 16 de jul. del 2020 · font
  3. Nota: Es van revertir els tres punts que el mateix acord qualificava d'urgents (acomiadament per absentisme, ultraactivitat i prioritat del conveni d'empresa en salari), però la reforma del 2012 no es va derogar en conjunt: el RDL 32/2021 modifica l'Estatut dels Treballadors i no restableix, per exemple, la indemnització per acomiadament improcedent anterior al 2012.
  4. Imatge per compartir
PSOEIndults als condemnats pel procésContradiu

El que van dir«como corresponde en un Estado Social y Democrático de Derecho el acatamiento de la misma significa su cumplimiento. Reitero, significa su íntegro cumplimiento.»

→ El que van ferEl Consell de Ministres va aprovar nou reials decrets (456/2021 a 464/2021) que indulten als condemnats la pena privativa de llibertat pendent de complir, amb la condició de no cometre cap delicte greu en sis anys.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «como corresponde en un Estado Social y Democrático de Derecho el acatamiento de la misma significa su cumplimiento. Reitero, significa su íntegro cumplimiento.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· president del Govern en funcions (declaració institucional després de la sentència del Tribunal Suprem)La Moncloa — Declaración institucional del presidente del Gobierno en funciones tras la sentencia del procés (14-10-2019)

  2. El que van fer ·

    El Consell de Ministres va aprovar nou reials decrets (456/2021 a 464/2021) que indulten als condemnats la pena privativa de llibertat pendent de complir, amb la condició de no cometre cap delicte greu en sis anys.

    • BOE-A-2021-10467 — Real Decreto 460/2021, de 22 de junio, por el que se indulta a don Oriol Junqueras i Vies · 23 de juny del 2021 · font
    • BOE-A-2021-10463 — Real Decreto 456/2021, de 22 de junio, por el que se indulta a doña Dolors Bassa i Coll · 23 de juny del 2021 · font
  3. Nota: Els nou reials decrets són BOE-A-2021-10463 a BOE-A-2021-10471 (BOE del 23-6-2021). Indulten la presó pendent; no les penes d'inhabilitació.
  4. Imatge per compartir
PodemosImpost a les grans fortunesParcial

El que van dir«Crear un impuesto para las grandes fortunas, con el fin de recaudar un 1 % del PIB de patrimonios superiores a un millón de euros, y de forma progresiva.»

→ El que van ferEl Congrés va aprovar per crida (186 sí, 152 no, 10 abstencions), amb el vot «sí» dels diputats de Podemos, el dictamen de la proposició de llei (expedient 122/000247) que crea l'Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes. La Llei 38/2022 grava, amb tipus de l'1,7 %, el 2,1 % i el 3,5 %, els patrimonis nets de més de 3.000.000 d'euros durant dos exercicis, i permet deduir la quota pagada de l'Impost sobre el patrimoni.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Crear un impuesto para las grandes fortunas, con el fin de recaudar un 1 % del PIB de patrimonios superiores a un millón de euros, y de forma progresiva.»

    Podemos (programa electoral)· programa de Podemos per a les eleccions generals del 10-N-2019Podemos — «Las razones siguen intactas», programa para las elecciones generales del 10-N-2019 (pàg. p. 109 (medida 261))

  2. El que van fer ·

    El Congrés va aprovar per crida (186 sí, 152 no, 10 abstencions), amb el vot «sí» dels diputats de Podemos, el dictamen de la proposició de llei (expedient 122/000247) que crea l'Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes. La Llei 38/2022 grava, amb tipus de l'1,7 %, el 2,1 % i el 3,5 %, els patrimonis nets de més de 3.000.000 d'euros durant dos exercicis, i permet deduir la quota pagada de l'Impost sobre el patrimoni.

    • BOE-A-2022-22684 — Ley 38/2022, de 27 de diciembre, para el establecimiento de gravámenes temporales energético y de entidades de crédito y establecimientos financieros de crédito y por la que se crea el impuesto temporal de solidaridad de las grandes fortunas, y se modifican determinadas normas tributarias. · 28 de des. del 2022 · font
  3. Nota: La votació del dictamen (24-11-2022) va ser pública per crida i no té JSON a les dades obertes; consta al Diari de Sessions, XIV, núm. 226, pp. 65-69 (https://www.congreso.es/public_oficiales/L14/CONG/DS/PL/DSCD-14-PL-226.PDF), amb Belarra, Montero i Echenique entre els «sí». Diferències amb la mesura 261: llindar de 3 milions (no 1), tipus més baixos (el programa demanava del 2 % al 3,5 %), caràcter temporal i complementari de l'Impost sobre el patrimoni en lloc de substituir-lo.
  4. Imatge per compartir
PodemosLlei trans i LGTBICompleix

El que van dir«aprobaremos dos leyes: […] y otra, una ley integral sobre la protección jurídica de las personas trans y el derecho a la libre determinación de la identidad sexual, identidad de género o expresión de género»

→ El que van ferEl Ministeri d'Igualtat (Irene Montero, de Podemos) va impulsar el projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. El grup GCUP-EC-GC va votar «sí» al dictamen al Congrés (32 sí, 1 no vota). Es va publicar com a Llei 4/2023.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «aprobaremos dos leyes: […] y otra, una ley integral sobre la protección jurídica de las personas trans y el derecho a la libre determinación de la identidad sexual, identidad de género o expresión de género»

    Podemos (programa electoral)· programa de Podemos per a les eleccions generals del 10-N-2019Podemos — «Las razones siguen intactas», programa para las elecciones generales del 10-N-2019 (pàg. p. 28 (medida 58))

  2. El que van fer ·

    El Ministeri d'Igualtat (Irene Montero, de Podemos) va impulsar el projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. El grup GCUP-EC-GC va votar «sí» al dictamen al Congrés (32 sí, 1 no vota). Es va publicar com a Llei 4/2023.

    • Votación del dictamen del Proyecto de Ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI. · 22 de des. del 2022 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2023-5366 — Ley 4/2023, de 28 de febrero, para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI. · 1 de març del 2023 · font
  3. Nota: El programa parlava de dues lleis (una LGTBI i una altra de trans); se'n va aprovar una de sola que reuneix totes dues matèries. Vot del grup GCUP-EC-GC, compartit amb IU i els Comuns.
  4. Imatge per compartir
PodemosRevaloració de les pensions amb l'IPC i factor de sostenibilitatCompleix

El que van dir«Estableceremos la actualización por ley de las pensiones al IPC de manera inmediata […] Derogar el mal llamado factor de sostenibilidad»

→ El que van ferEl grup GCUP-EC-GC va votar «sí» al dictamen del projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions (29 sí, 1 abstenció, 4 no voten). La Llei 21/2021 revalora les pensions cada any amb la mitjana de l'IPC dels dotze mesos anteriors a desembre i deroga l'article 211 de la Llei general de la Seguretat Social (factor de sostenibilitat).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Estableceremos la actualización por ley de las pensiones al IPC de manera inmediata […] Derogar el mal llamado factor de sostenibilidad»

    Podemos (programa electoral)· programa de Podemos per a les eleccions generals del 10-N-2019Podemos — «Las razones siguen intactas», programa para las elecciones generales del 10-N-2019 (pàg. p. 83 (medidas 194 y 195))

  2. El que van fer ·

    El grup GCUP-EC-GC va votar «sí» al dictamen del projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions (29 sí, 1 abstenció, 4 no voten). La Llei 21/2021 revalora les pensions cada any amb la mitjana de l'IPC dels dotze mesos anteriors a desembre i deroga l'article 211 de la Llei general de la Seguretat Social (factor de sostenibilitat).

    • Proyecto de Ley de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones. Votación del Dictamen de la Comisión. · 2 de des. del 2021 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2021-21652 — Ley 21/2021, de 28 de diciembre, de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones. · 29 de des. del 2021 · font
  3. Nota: La llei substitueix el factor de sostenibilitat per un «mecanisme d'equitat intergeneracional». La mesura 194 afegia «buscaremos blindar esta garantía constitucionalizándola»; no hi ha hagut cap reforma constitucional en aquest sentit. Vot del grup GCUP-EC-GC, compartit amb IU i els Comuns.
  4. Imatge per compartir
PodemosDerogació de les reformes laborals del 2010 i el 2012Parcial

El que van dir«Derogar la reforma laboral de Zapatero de 2010 y la de Rajoy de 2012.»

→ El que van ferEl Govern de coalició va aprovar el Reial decret llei 32/2021, que modifica, entre d'altres, els articles 11, 12, 15, 16, 42, 47, 84.2 i 86 de l'Estatut dels Treballadors. El grup GCUP-EC-GC va votar «sí» a la convalidació (34 sí; resultat 175–174).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Derogar la reforma laboral de Zapatero de 2010 y la de Rajoy de 2012.»

    Podemos (programa electoral)· programa de Podemos per a les eleccions generals del 10-N-2019Podemos — «Las razones siguen intactas», programa para las elecciones generales del 10-N-2019 (pàg. p. 74 (medida 161))

  2. El que van fer ·

    El Govern de coalició va aprovar el Reial decret llei 32/2021, que modifica, entre d'altres, els articles 11, 12, 15, 16, 42, 47, 84.2 i 86 de l'Estatut dels Treballadors. El grup GCUP-EC-GC va votar «sí» a la convalidació (34 sí; resultat 175–174).

    • Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo. · 3 de febr. del 2022 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2021-21788 — Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo. · 30 de des. del 2021 · font
  3. Nota: El decret canvia la contractació temporal, recupera la ultraactivitat dels convenis (art. 86) i limita la prioritat del conveni d'empresa (art. 84.2), però no deroga les reformes del 2010 i el 2012: no modifica, per exemple, l'article 56 de l'Estatut (indemnització per acomiadament improcedent) ni el 52 (acomiadament objectiu). Vot del grup GCUP-EC-GC, compartit amb IU i els Comuns.
  4. Imatge per compartir
PodemosLlei de llibertat sexual («només sí és sí»)Compleix

El que van dir«Pasar del «No es no» al «Solo sí es sí». Aprobaremos una ley para la protección de la libertad sexual de todas las personas y la erradicación de las violencias sexuales»

→ El que van ferEl Ministeri d'Igualtat (Irene Montero, de Podemos) va impulsar el projecte de llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual. El grup GCUP-EC-GC va votar «sí» en la votació de conjunt final del Congrés (33 sí). Es va publicar com a Llei orgànica 10/2022.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Pasar del «No es no» al «Solo sí es sí». Aprobaremos una ley para la protección de la libertad sexual de todas las personas y la erradicación de las violencias sexuales»

    Podemos (programa electoral)· programa de Podemos per a les eleccions generals del 10-N-2019Podemos — «Las razones siguen intactas», programa para las elecciones generales del 10-N-2019 (pàg. p. 27 (medida 57))

  2. El que van fer ·

    El Ministeri d'Igualtat (Irene Montero, de Podemos) va impulsar el projecte de llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual. El grup GCUP-EC-GC va votar «sí» en la votació de conjunt final del Congrés (33 sí). Es va publicar com a Llei orgànica 10/2022.

    • Votación de conjunto del Proyecto de Ley Orgánica de garantía integral de la libertad sexual. · 25 d’ag. del 2022 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2022-14630 — Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual. · 7 de set. del 2022 · font
  3. Nota: Vot del grup GCUP-EC-GC (Unidas Podemos), compartit amb IU i els Comuns. La llei es va reformar el 2023 (LO 4/2023) a proposta del PSOE; aquesta reforma no forma part d'aquesta entrada.
  4. Imatge per compartir
PodemosControl de preus del lloguerCompleix

El que van dir«Intervenir el mercado del alquiler para impedir subidas abusivas mediante el control de precios y garantizar un alquiler estable y seguro para personas inquilinas y pequeñas propietarias.»

→ El que van ferEl grup GCUP-EC-GC va votar «sí» al dictamen del projecte de llei pel dret a l'habitatge (33 sí). La Llei 12/2023 permet declarar zones de mercat residencial tensionat i, en aquestes zones, limita la renda dels contractes nous a la del contracte anterior (modificació de l'article 17 de la Llei d'arrendaments urbans).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Intervenir el mercado del alquiler para impedir subidas abusivas mediante el control de precios y garantizar un alquiler estable y seguro para personas inquilinas y pequeñas propietarias.»

    Podemos (programa electoral)· programa de Podemos per a les eleccions generals del 10-N-2019Podemos — «Las razones siguen intactas», programa para las elecciones generales del 10-N-2019 (pàg. p. 90 (medida 203))

  2. El que van fer ·

    El grup GCUP-EC-GC va votar «sí» al dictamen del projecte de llei pel dret a l'habitatge (33 sí). La Llei 12/2023 permet declarar zones de mercat residencial tensionat i, en aquestes zones, limita la renda dels contractes nous a la del contracte anterior (modificació de l'article 17 de la Llei d'arrendaments urbans).

    • Votación del dictamen del Proyecto de Ley por el derecho a la vivienda. · 27 d’abr. del 2023 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2023-12203 — Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda. · 25 de maig del 2023 · font
  3. Nota: La mesura 203 afegia habilitar els ajuntaments; en la Llei 12/2023 la declaració de zona tensionada correspon a l'Administració competent en habitatge. Vot del grup GCUP-EC-GC, compartit amb IU i els Comuns.
  4. Imatge per compartir
CompromísEnergiaCompleix

El que van dir«Pla de tancament programat de totes les centrals nuclears i de gestió dels residus conforme vaja caducant la seua llicència d’activitat»

→ El que van ferÀgueda Micó va votar no a la presa en consideració de la proposició de llei del GP Popular per garantir l'aportació de l'energia nuclear a la descarbonització del sistema energètic.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Pla de tancament programat de totes les centrals nuclears i de gestió dels residus conforme vaja caducant la seua llicència d’activitat»

    Compromís· programa electoral, apartat «Canvi climàtic — Eleccions Generals 2019», mesures per al primer any de legislaturaCompromís, Programa Electoral 2019 (Corts Valencianes y Eleccions Generals 2019) (pàg. p. 128, medida 7)

  2. El que van fer ·

    Àgueda Micó va votar no a la presa en consideració de la proposició de llei del GP Popular per garantir l'aportació de l'energia nuclear a la descarbonització del sistema energètic.

    • Toma en consideración de la Proposición de Ley del GP Popular para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema energético · 17 de juny del 2025 · vot del grup: no · veure a congreso.es
  3. Nota: És un compromís del programa del 2019; el vot és de la XV legislatura. Alberto Ibáñez Mezquita (Compromís, GSUMAR) també va votar no.
  4. Imatge per compartir
CompromísTreballParcial

El que van dir«Derogar la reforma laboral impulsada l’any 2012 pel Partit Popular i promoure una nova proposta que es base en una planificació a llarg termini i que compte amb el suport irrenunciable dels agents socials.»

→ El que van ferJoan Baldoví va votar sí a la convalidació del Reial decret llei 32/2021 de reforma laboral, acordat pel Govern amb CCOO, UGT, CEOE i CEPYME. El decret modifica l'Estatut dels treballadors i deroga preceptes concrets; no deroga la Llei 3/2012.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Derogar la reforma laboral impulsada l’any 2012 pel Partit Popular i promoure una nova proposta que es base en una planificació a llarg termini i que compte amb el suport irrenunciable dels agents socials.»

    Compromís· programa electoral, apartat «Ocupació — Eleccions Generals 2019»Compromís, Programa Electoral 2019 (Corts Valencianes y Eleccions Generals 2019) (pàg. p. 91, medida 17)

  2. El que van fer ·

    Joan Baldoví va votar sí a la convalidació del Reial decret llei 32/2021 de reforma laboral, acordat pel Govern amb CCOO, UGT, CEOE i CEPYME. El decret modifica l'Estatut dels treballadors i deroga preceptes concrets; no deroga la Llei 3/2012.

    • Convalidación del Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo · 3 de febr. del 2022 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2021-21788 — Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo · 30 de des. del 2021 · font
  3. Nota: Es compleix la segona part (una reforma nova amb l'acord dels agents socials: el preàmbul del RDL cita l'acord del 23-12-2021 amb CEOE, CEPYME, CCOO i UGT). No es compleix la derogació: la disposició derogatòria única només deroga preceptes concrets de l'Estatut dels treballadors (art. 12.3, DA 15.ª.1-2, DA 16.ª i 21.ª) i no deroga la Llei 3/2012. Convalidació aprovada per 175-174.
  4. Imatge per compartir
CompromísHabitatgeCompleix

El que van dir«Permetrem a ajuntaments i comunitats autònomes regular els preus de l’habitatge en determinades zones urbanes.»

→ El que van ferJoan Baldoví va votar sí al dictamen del projecte de llei pel dret a l'habitatge (Llei 12/2023), que regula la declaració de zones de mercat residencial tensionat per part de les administracions competents en habitatge i la limitació de rendes en aquestes zones.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Permetrem a ajuntaments i comunitats autònomes regular els preus de l’habitatge en determinades zones urbanes.»

    Compromís· programa electoral, apartat «Habitatge — Eleccions Generals 2019»Compromís, Programa Electoral 2019 (Corts Valencianes y Eleccions Generals 2019) (pàg. p. 102)

  2. El que van fer ·

    Joan Baldoví va votar sí al dictamen del projecte de llei pel dret a l'habitatge (Llei 12/2023), que regula la declaració de zones de mercat residencial tensionat per part de les administracions competents en habitatge i la limitació de rendes en aquestes zones.

    • Votación del dictamen del Proyecto de Ley por el derecho a la vivienda · 27 d’abr. del 2023 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2023-12203 — Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda · 25 de maig del 2023 · font
  3. Nota: Art. 18 de la Llei 12/2023: declaren les zones «las Administraciones competentes en materia de vivienda»; la limitació de la renda en aquestes zones és a l'art. 17.6 de la LAU, en la redacció de la seva disposició final primera.
  4. Imatge per compartir
PSOESàhara OccidentalContradiu

El que van dir«Promoveremos la solución del conflicto de Sáhara Occidental a través del cumplimiento de las resoluciones de Naciones Unidas, que garantizan el derecho de autodeterminación del pueblo saharaui.»

→ El que van ferEl president del Govern va escriure al rei del Marroc el 14-3-2022 que «España considera la propuesta marroquí de autonomía presentada en 2007 como la base más seria, creíble y realista para la resolución de ese diferendo», i ho va llegir al Congrés. La declaració conjunta del 7-4-2022 ho repeteix. Aquell mateix dia el Congrés va aprovar una proposició no de llei que «ratifica su apoyo a las resoluciones de la ONU y a la Misión de Naciones Unidas para el Referéndum en el Sáhara Occidental (MINURSO)»; el Grup Socialista hi va votar en contra (118 no, 1 sí). Les declaracions conjuntes del 2023 i el 2025 mantenen la posició.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Promoveremos la solución del conflicto de Sáhara Occidental a través del cumplimiento de las resoluciones de Naciones Unidas, que garantizan el derecho de autodeterminación del pueblo saharaui.»

    PSOE· programa electoral de les generals del 28-4-2019PSOE — Programa electoral, elecciones generales del 28 de abril de 2019 (pàg. 143 del PDF (pp. 282–283 impresas))

  2. El que van fer ·

    El president del Govern va escriure al rei del Marroc el 14-3-2022 que «España considera la propuesta marroquí de autonomía presentada en 2007 como la base más seria, creíble y realista para la resolución de ese diferendo», i ho va llegir al Congrés. La declaració conjunta del 7-4-2022 ho repeteix. Aquell mateix dia el Congrés va aprovar una proposició no de llei que «ratifica su apoyo a las resoluciones de la ONU y a la Misión de Naciones Unidas para el Referéndum en el Sáhara Occidental (MINURSO)»; el Grup Socialista hi va votar en contra (118 no, 1 sí). Les declaracions conjuntes del 2023 i el 2025 mantenen la posició.

    • Dada oficialEstadística oficial«España considera la propuesta marroquí de autonomía presentada en 2007 como la base más seria, creíble y realista para la resolución de ese diferendo»Diario de Sesiones del Congreso, Pleno, XIV legislatura, núm. 174 (30-3-2022), p. 18: el presidente del Gobierno lee su carta al rey de Marruecos · dada oficial de Congreso de los Diputados (Diario de Sesiones) · 30 de març del 2022 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern«España considera la iniciativa de autonomía marroquí, presentada en 2007, como la base más seria, realista y creíble para resolver este diferendo.»Declaración conjunta España–Marruecos (7-4-2022), punto 1 · dada oficial de La Moncloa (Gobierno de España) · 7 d’abr. del 2022 · font
    • Proposición no de Ley de los grupos GCUP-EC-GC, Republicano y EH Bildu relativa a la posición del Gobierno español en relación con el conflicto del Sáhara Occidental (162/000995) · 7 d’abr. del 2022 · vot del grup: no · veure a congreso.es
    • Dada oficialDada del mateix GovernReitera la posición de la declaración de 7-4-2022 y celebra la resolución 2797 del Consejo de Seguridad, que apoya negociar «tomando como base la propuesta de autonomía de Marruecos»Declaración conjunta de la XIII Reunión de Alto Nivel España–Marruecos (4-12-2025), punto 8 · dada oficial de La Moncloa (Gobierno de España) · 4 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07 (abans descartada al registre de cerca per «programa no explícit»: el programa d'abril del 2019 sí que ho és). El programa prometia resoldre el conflicte amb les resolucions de l'ONU «que garantizan el derecho de autodeterminación»; el Govern va passar a considerar el pla d'autonomia marroquí «la base más seria». El president va sostenir en el mateix debat que «en mi carta reafirmo que Naciones Unidas es el marco» (DSCD-14-PL-174, p. 18). El programa del 10-N-2019 i l'acord de coalició no parlen del Sàhara; el del 2023 ja no esmenta l'autodeterminació. La proposició aprovada no parla d'autodeterminació: ratifica les resolucions de l'ONU i la MINURSO. L'única diputada socialista que va votar sí va ser Beatriz Carrillo de los Reyes; Unidas Podemos, soci de Govern, hi va votar a favor.
  4. Imatge per compartir
PSOECorrupcióParcial

El que van dir«No hay ningún partido inmune a la corrupción. Lo que hay que hacer es prevenir esa corrupción, actuar cuando se produce esa corrupción y asumir las responsabilidades políticas cuando se produce esa corrupción.»

→ El que van ferEl Tribunal Suprem va condemnar el 22-6-2026 (sentència 418/2026, «cas mascaretes») José Luis Ábalos, ministre de Foment des del juny del 2018 i secretari d'Organització del PSOE fins al juliol del 2021, a 24 anys i 3 mesos de presó, i el seu exassessor Koldo García a 19 anys, 8 mesos i un dia, per organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències. Abans, Ábalos havia passat del Grup Socialista al Grup Mixt (27-2-2024) i el Congrés havia concedit el suplicatori per unanimitat (22-1-2025). Santos Cerdán, secretari d'Organització del PSOE fins al 2025, consta com a investigat en la mateixa causa i és en llibertat provisional des del 19-11-2025.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «No hay ningún partido inmune a la corrupción. Lo que hay que hacer es prevenir esa corrupción, actuar cuando se produce esa corrupción y asumir las responsabilidades políticas cuando se produce esa corrupción.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (moció de censura, rèplica al president del Govern)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XII legislatura, núm. 126 (31-5-2018): moción de censura (pàg. 32)

  2. El que van fer ·

    El Tribunal Suprem va condemnar el 22-6-2026 (sentència 418/2026, «cas mascaretes») José Luis Ábalos, ministre de Foment des del juny del 2018 i secretari d'Organització del PSOE fins al juliol del 2021, a 24 anys i 3 mesos de presó, i el seu exassessor Koldo García a 19 anys, 8 mesos i un dia, per organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències. Abans, Ábalos havia passat del Grup Socialista al Grup Mixt (27-2-2024) i el Congrés havia concedit el suplicatori per unanimitat (22-1-2025). Santos Cerdán, secretari d'Organització del PSOE fins al 2025, consta com a investigat en la mateixa causa i és en llibertat provisional des del 19-11-2025.

    • Dada oficialFont independentÁbalos: 24 años y 3 meses de prisión; Koldo García: 19 años, 8 meses y 1 día; «los tres acusados formaron una organización criminal con reparto de funciones que cometió graves delitos de corrupción» (unanimidad)Comunicación Poder Judicial — «El Tribunal Supremo condena al exministro José Luis Ábalos y a su exasesor Koldo García a 24 años y 19 años de prisión…» (Sentencia 418/2026, causa especial 20775/2020, ECLI:ES:TS:2026:2553) · dada oficial de Tribunal Supremo, Sala Segunda (nota de la Oficina de Comunicación del CGPJ) · 22 de juny del 2026 · font
    • Dada oficialFont independent«prisión provisional, comunicada y sin fianza» de los investigados Ábalos y Koldo García por «riesgo de fuga»Comunicación Poder Judicial — el instructor del Tribunal Supremo acuerda la prisión provisional comunicada y sin fianza de José Luis Ábalos y Koldo García · dada oficial de Tribunal Supremo (nota de la Oficina de Comunicación del CGPJ) · 27 de nov. del 2025 · font
    • Dada oficialEstadística oficialGrupo Socialista: «Baja: ÁBALOS MECO, José Luis … 27-02-2024»; Grupo Mixto: alta el mismo díaBoletín Oficial de las Cortes Generales, Congreso, serie D, núm. 99 (5-3-2024), p. 8: composición de los grupos parlamentarios · dada oficial de Congreso de los Diputados · 27 de febr. del 2024 · font
    • Dada oficialEstadística oficialSuplicatorio «aprobado por unanimidad» (votación secreta: no hay voto por grupo en datos abiertos)Congreso de los Diputados — nota sobre el suplicatorio de José Luis Ábalos (Pleno en sesión secreta, 22-1-2025) · dada oficial de Congreso de los Diputados · 22 de gen. del 2025 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07. «Actuar» i «assumir responsabilitats» es van fer en part i després que actués la justícia: sortida d'Ábalos del Grup Socialista el 2024, suplicatori aprovat amb els vots socialistes i expulsió anunciada al web del PSOE el 16-6-2025 («expulsar definitivamente del PSOE a José Luis Ábalos, una vez acabado el expediente»; còpia d'archive.org de psoe.es). «Prevenir», no: el Suprem dona per provats delictes de corrupció de qui era ministre i número tres del partit, el mateix diputat que va presentar aquesta moció de censura (DSCD-12-PL-126, p. 2). Presumpció d'innocència: ni la sentència ni la nota diuen si és ferma; Cerdán no està condemnat. La renúncia a l'escó d'Ábalos i la suspensió de militància del 2024 només consten a la premsa i no s'utilitzen.
  4. Imatge per compartir
PPSenda de dèficit pactada amb la UE (2016-2018)Compleix

El que van dir«es mi obligación velar por el cumplimiento de los compromisos adquiridos con Europa, respetar la senda de consolidación fiscal pactada con la Unión Europea y controlar el déficit público»

→ El que van ferLa senda que va fixar el Consell de la UE (Decisió (UE) 2017/984, art. 1: dèficit del 4,6 % del PIB el 2016, del 3,1 % el 2017 i del 2,2 % el 2018) es va complir el 2016 (4,2 %) i el 2017 (3,1 %), segons la sèrie actual d'Eurostat. El 2018 el dèficit va ser del 2,6 %: per sota del 3 % que tancava el procediment de dèficit excessiu, però per sobre del 2,2 %.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «es mi obligación velar por el cumplimiento de los compromisos adquiridos con Europa, respetar la senda de consolidación fiscal pactada con la Unión Europea y controlar el déficit público»

    Mariano Rajoy Brey· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XII legislatura, núm. 12 (26-10-2016): debate de investidura de Mariano Rajoy Brey (pàg. 9)

  2. El que van fer ·

    La senda que va fixar el Consell de la UE (Decisió (UE) 2017/984, art. 1: dèficit del 4,6 % del PIB el 2016, del 3,1 % el 2017 i del 2,2 % el 2018) es va complir el 2016 (4,2 %) i el 2017 (3,1 %), segons la sèrie actual d'Eurostat. El 2018 el dèficit va ser del 2,6 %: per sota del 3 % que tancava el procediment de dèficit excessiu, però per sobre del 2,2 %.

    • Dada oficialFont independent2016: −4,2 % del PIB; 2017: −3,1 % (−35.903 millones de euros); 2018: −2,6 %Government deficit/surplus, debt and associated data (gov_10dd_edpt1), España, Administraciones Públicas (S13), B9 · dada oficial de Eurostat · 31 de des. del 2017 · font
  3. Nota: Objectius de la Decisió (UE) 2017/984 del Consell, de 8-8-2016 (DOUE L 148 de 10-6-2017; CELEX 32017D0984). El 2016 i el 2017 són anys complets de govern del PP. El 2018 es va tancar amb el Govern del PSOE des del juny, tot i que amb els pressupostos aprovats pel PP: no es compta ni a favor ni en contra.
  4. Imatge per compartir
PPCorrupcióCompleix

El que van dir«Presentaré a través de media docena de textos legales un auténtico plan nacional de regeneración democrática que deseamos que alcance el mayor nivel de consenso en esta Cámara.»

→ El que van ferEls sis textos que va enumerar es van publicar al BOE amb el PP al Govern: control economicofinancer dels partits amb reforma de la Llei del Tribunal de Comptes (Llei orgànica 3/2015), exercici de l'alt càrrec (Llei 3/2015), reforma del Codi penal que afegeix el delicte de finançament il·legal de partits (Llei orgànica 1/2015, art. 304 bis), agilització de la justícia penal (Llei 41/2015) i prohibició de contractar amb el sector públic condemnats per delictes com suborn, tràfic d'influències o finançament il·legal de partits (Llei 9/2017, art. 71).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Presentaré a través de media docena de textos legales un auténtico plan nacional de regeneración democrática que deseamos que alcance el mayor nivel de consenso en esta Cámara.»

    Mariano Rajoy Brey· president del Govern i del PP (compareixença a petició pròpia sobre el cas Bárcenas)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 132 (1-8-2013) (pàg. 11)

  2. El que van fer ·

    Els sis textos que va enumerar es van publicar al BOE amb el PP al Govern: control economicofinancer dels partits amb reforma de la Llei del Tribunal de Comptes (Llei orgànica 3/2015), exercici de l'alt càrrec (Llei 3/2015), reforma del Codi penal que afegeix el delicte de finançament il·legal de partits (Llei orgànica 1/2015, art. 304 bis), agilització de la justícia penal (Llei 41/2015) i prohibició de contractar amb el sector públic condemnats per delictes com suborn, tràfic d'influències o finançament il·legal de partits (Llei 9/2017, art. 71).

    • BOE-A-2015-3441 — Ley Orgánica 3/2015, de 30 de marzo, de control de la actividad económico-financiera de los Partidos Políticos, por la que se modifican la Ley Orgánica 8/2007, la Ley Orgánica 6/2002 y la Ley Orgánica 2/1982, del Tribunal de Cuentas · 31 de març del 2015 · font
    • BOE-A-2015-3444 — Ley 3/2015, de 30 de marzo, reguladora del ejercicio del alto cargo de la Administración General del Estado · 31 de març del 2015 · font
    • BOE-A-2015-3439 — Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal · 31 de març del 2015 · font
    • BOE-A-2015-10726 — Ley 41/2015, de 5 de octubre, de modificación de la Ley de Enjuiciamiento Criminal para la agilización de la justicia penal y el fortalecimiento de las garantías procesales · 6 d’oct. del 2015 · font
    • BOE-A-2017-12902 — Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público · 9 de nov. del 2017 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07. Es comprova que hi ha una norma al BOE per a cadascun dels sis textos anunciats (la Llei orgànica 3/2015 cobreix els dos primers: partits i Tribunal de Comptes), no que cada mesura detallada en el discurs hi sigui. La de contractes va arribar quatre anys després (2017). La Llei 19/2013, de transparència, ja estava en tramitació i es recull a «pp-ley-transparencia-2013».
  4. Imatge per compartir
PPCorrupcióContradiu

El que van dir«Haremos todo lo que haga falta para contribuir a que la verdad se aclare cuanto antes.»

→ El que van ferEl Grup Popular va votar en contra de crear la comissió d'investigació del Congrés sobre la «utilización ilegal de efectivos, medios y recursos del Ministerio del Interior» durant els governs del PP per «anular pruebas inculpatorias» en casos de corrupció (operació Kitchen), que es va aprovar amb 206 vots (GP: 86 no), i en contra del seu dictamen (GP: 88 no). En la causa penal, l'Audiència Nacional va obrir judici oral el 13-10-2023 contra l'exministre de l'Interior i l'antiga cúpula del Ministeri.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Haremos todo lo que haga falta para contribuir a que la verdad se aclare cuanto antes.»

    Mariano Rajoy Brey· president del Govern i del PP (compareixença a petició pròpia sobre el cas Bárcenas)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 132 (1-8-2013) (pàg. 10)

  2. El que van fer ·

    El Grup Popular va votar en contra de crear la comissió d'investigació del Congrés sobre la «utilización ilegal de efectivos, medios y recursos del Ministerio del Interior» durant els governs del PP per «anular pruebas inculpatorias» en casos de corrupció (operació Kitchen), que es va aprovar amb 206 vots (GP: 86 no), i en contra del seu dictamen (GP: 88 no). En la causa penal, l'Audiència Nacional va obrir judici oral el 13-10-2023 contra l'exministre de l'Interior i l'antiga cúpula del Ministeri.

    • Solicitud de creación de una Comisión de Investigación relativa a la utilización ilegal de efectivos, medios y recursos del Ministerio del Interior durante los mandatos de Gobierno del Partido Popular · 1 d’oct. del 2020 · vot del grup: no · veure a congreso.es
    • Dictamen de la Comisión de Investigación relativa a la utilización ilegal de efectivos, medios y recursos del Ministerio del Interior durante los mandatos de Gobierno del Partido Popular · 3 de febr. del 2022 · vot del grup: no · veure a congreso.es
    • Dada oficialFont independentApertura de juicio oral contra «el exministro del Interior Jorge F.D. y la excúpula del Ministerio»; se rechaza por «extemporánea» la petición de declarar al PP responsable civil a título lucrativoAudiencia Nacional, Oficina de Comunicación — el juez abre juicio oral a la excúpula de Interior por la «Operación Kitchen» y rechaza la responsabilidad a título lucrativo del PP · dada oficial de Audiencia Nacional (nota de la Oficina de Comunicación) · 13 d’oct. del 2023 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07. Comprometre's a fer «todo lo que haga falta» perquè la veritat s'aclareixi i votar després contra la investigació parlamentària de l'ús del Ministeri de l'Interior en aquest mateix assumpte va en sentit contrari. Presumpció d'innocència: a Kitchen els acusats no tenen sentència localitzada en font primària, i el PP no és acusat; a més, l'Audiència Provincial de Madrid va confirmar el 2020, amb resolució ferma, l'absolució del PP per la destrucció dels ordinadors de Bárcenas (ECLI:ES:APM:2020:5442). En la mateixa compareixença (p. 8), Rajoy defensava que «Esto es una Cámara parlamentaria, señorías, no un tribunal».
  4. Imatge per compartir
PPCost del rescat bancari per al contribuentNo ho van fer

El que van dir«Se hace, además, con un objetivo --termino con este colofón, porque es de los más importantes--, básico y fundamental: que no cueste un euro al contribuyente»

→ El que van ferSegons el Banc d'Espanya, des del 2009 el FROB va aportar 54.353 milions d'euros en ajudes de capital a entitats bancàries i n'havia recuperat 4.477 milions a 31-12-2018. La seva estimació dels recursos nets aportats pel FROB, descomptant el que és recuperable i sumant-hi les garanties, era de 42.561 milions.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Se hace, además, con un objetivo --termino con este colofón, porque es de los más importantes--, básico y fundamental: que no cueste un euro al contribuyente»

    Soraya Sáenz de Santamaría Antón· vicepresidenta del Govern (roda de premsa del Consell de Ministres que va aprovar el Reial decret llei 24/2012, de reestructuració i resolució d'entitats de crèdit)La Moncloa — Rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros. Intervención de la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría (31-8-2012)

  2. El que van fer ·

    Segons el Banc d'Espanya, des del 2009 el FROB va aportar 54.353 milions d'euros en ajudes de capital a entitats bancàries i n'havia recuperat 4.477 milions a 31-12-2018. La seva estimació dels recursos nets aportats pel FROB, descomptant el que és recuperable i sumant-hi les garanties, era de 42.561 milions.

    • Dada oficialFont independentFROB: 54.353 millones de euros en ayudas de capital, 4.477 millones recuperados y 42.561 millones de recursos netos estimados (datos a 31-12-2018)Nota informativa sobre ayudas financieras en el proceso de reestructuración del sistema financiero español (2009-2018) · dada oficial de Banco de España · 20 de nov. del 2019 · font
  3. Nota: El PP va governar durant tota la reestructuració posterior al 2011 (2012-2018) i en va aprovar el marc legal, el Reial decret llei 24/2012 (BOE-A-2012-11247), de manera que l'objectiu era a les seves mans en allò que depenia de l'Estat. Part de les ajudes que compta el Banc d'Espanya són anteriors a desembre del 2011 (p. ex., CajaSur, 800 milions), dels governs del PSOE: la nota no les separa per any. El que es va dir era «un objetivo», no una garantia.
  4. Imatge per compartir
PPHabitatgeParcial

El que van dir«recuperaremos la deducción en el impuesto por inversión en vivienda habitual.»

→ El que van ferEl Reial decret llei 20/2011 va restablir, amb efectes des de l'1-1-2011, la deducció del 7,5 % per inversió en habitatge habitual (base màxima de 9.040 euros). La Llei 16/2012 la va suprimir a partir de l'1-1-2013, amb un règim transitori per a qui hagués comprat abans.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «recuperaremos la deducción en el impuesto por inversión en vivienda habitual.»

    Mariano Rajoy Brey· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 2 (19-12-2011): debate de investidura de Mariano Rajoy Brey (pàg. 13)

  2. El que van fer ·

    El Reial decret llei 20/2011 va restablir, amb efectes des de l'1-1-2011, la deducció del 7,5 % per inversió en habitatge habitual (base màxima de 9.040 euros). La Llei 16/2012 la va suprimir a partir de l'1-1-2013, amb un règim transitori per a qui hagués comprat abans.

    • BOE-A-2011-20638 — Real Decreto-ley 20/2011, de 30 de diciembre, de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público · 31 de des. del 2011 · font
    • BOE-A-2012-15650 — Ley 16/2012, de 27 de diciembre, por la que se adoptan diversas medidas tributarias dirigidas a la consolidación de las finanzas públicas y al impulso de la actividad económica · 28 de des. del 2012 · font
  3. Nota: Ho va complir onze dies després (la deducció es va recuperar per al 2011 i el 2012), però un any més tard la va suprimir per a les compres des de l'1-1-2013. Mateix patró que «pp-pensiones-2012»: complert i revertit després.
  4. Imatge per compartir
PPReducció del dèficit públic el 2012Parcial

El que van dir«Ese es el objetivo, ese es nuestro compromiso y a él nos vamos a atener: 16.500 millones de reducción de déficit en el año 2012.»

→ El que van ferSegons la sèrie actual d'Eurostat, el dèficit de les administracions públiques va passar de 103.575 milions d'euros (9,7 % del PIB) el 2011 a 119.094 milions (11,5 %) el 2012. La taula suplementària d'Eurostat sobre ajudes al sector financer en xifra el cost net per a les administracions en 3.515 milions el 2011 i 46.693 milions el 2012. Sense aquest cost, el dèficit hauria baixat d'uns 100.060 a uns 72.401 milions. El Ministeri d'Hisenda va donar el febrer del 2013 un 6,74 % del PIB «sin ayudas financieras».

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Ese es el objetivo, ese es nuestro compromiso y a él nos vamos a atener: 16.500 millones de reducción de déficit en el año 2012.»

    Mariano Rajoy Brey· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 2 (19-12-2011): debate de investidura de Mariano Rajoy Brey (pàg. 10)

  2. El que van fer ·

    Segons la sèrie actual d'Eurostat, el dèficit de les administracions públiques va passar de 103.575 milions d'euros (9,7 % del PIB) el 2011 a 119.094 milions (11,5 %) el 2012. La taula suplementària d'Eurostat sobre ajudes al sector financer en xifra el cost net per a les administracions en 3.515 milions el 2011 i 46.693 milions el 2012. Sense aquest cost, el dèficit hauria baixat d'uns 100.060 a uns 72.401 milions. El Ministeri d'Hisenda va donar el febrer del 2013 un 6,74 % del PIB «sin ayudas financieras».

    • Dada oficialFont independent2011: −103.575 millones de euros (−9,7 % del PIB); 2012: −119.094 millones (−11,5 %)Government deficit/surplus, debt and associated data (gov_10dd_edpt1), España, Administraciones Públicas (S13), B9 · dada oficial de Eurostat · 31 de des. del 2012 · font
    • Dada oficialFont independentCoste neto de las ayudas al sector financiero para las Administraciones: −3.515 millones de euros en 2011 y −46.693 millones en 2012Supplementary tables for reporting government interventions to support financial institutions, España, notificación de abril de 2026, fila «C · Net revenue/cost for general government (A-B)» · dada oficial de Eurostat · 31 de març del 2026 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern2012: −70.822 millones de euros (−6,74 % del PIB); 2011: −95.266 millones (−8,96 %)«El conjunto de las Administraciones Públicas cerró 2012 con un déficit del 6,74% del PIB» (nota de prensa) · dada oficial de Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas · 28 de febr. del 2013 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font: l'etiqueta es basa ara en Eurostat, no en la nota d'Hisenda, i no canvia. Amb el dèficit total, tal com el computa Eurostat, va augmentar 15.519 milions. Descomptant el cost de les ajudes al sector financer que publica Eurostat, va baixar uns 27.659 milions, més que els 16.500 compromesos (càlcul propi: dèficit menys cost net de les ajudes, mateixes taules del 2026). L'objectiu amb la UE que Rajoy va assumir en la rèplica (4,4 % del PIB, p. 26 del mateix Diari) es va relaxar al 6,3 % el 2012 i tampoc no es va assolir: un 6,99 % sense ajudes en la sèrie actual d'Eurostat (càlcul propi) i un 6,74 % segons Hisenda el 2013. Les xifres d'Hisenda (2013) i d'Eurostat (2026) són de revisions diferents i no s'han de restar entre si.
  4. Imatge per compartir
PPPujada de l'IRPF el 2012Contradiu

El que van dir«Yo tengo que decir que mi intención es no subir los impuestos, porque en un momento como este, y más a los pequeños y medianos empresarios o a las empresas, con las dificultades que están pasando, no me parece lo más razonable.»

→ El que van ferOnze dies després, el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret llei 20/2011, la disposició final segona del qual va afegir a la llei de l'IRPF un «gravamen complementario a la cuota íntegra estatal» per als exercicis 2012 i 2013 i va elevar les retencions del 19 al 21 % en els pagaments a compte citats en la norma.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Yo tengo que decir que mi intención es no subir los impuestos, porque en un momento como este, y más a los pequeños y medianos empresarios o a las empresas, con las dificultades que están pasando, no me parece lo más razonable.»

    Mariano Rajoy Brey· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (rèplica en el debat d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 2 (19-12-2011): debate de investidura de Mariano Rajoy Brey (pàg. 26)

  2. El que van fer ·

    Onze dies després, el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret llei 20/2011, la disposició final segona del qual va afegir a la llei de l'IRPF un «gravamen complementario a la cuota íntegra estatal» per als exercicis 2012 i 2013 i va elevar les retencions del 19 al 21 % en els pagaments a compte citats en la norma.

    • BOE-A-2011-20638 — Real Decreto-ley 20/2011, de 30 de diciembre, de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público · 31 de des. del 2011 · font
  3. Nota: La cita és una intenció declarada («mi intención es no subir los impuestos»), no una promesa amb termini; es recull perquè és categòrica i per la proximitat entre el que es va dir i el decret.
  4. Imatge per compartir
PPHabitatgeParcial

El que van dir«se mantendrá el tipo superreducido en la adquisición de vivienda, pero únicamente si se trata de la vivienda habitual y con un límite en el precio de su adquisición.»

→ El que van ferEl Reial decret llei 20/2011 (disposició final cinquena, que dona nova redacció a la disposició transitòria quarta del Reial decret llei 9/2011) va mantenir el tipus del 4 % per als lliuraments d'habitatges «con vigencia exclusivamente hasta el 31 de diciembre de 2012», per a qualsevol habitatge, sense limitar-lo a l'habitual ni fixar un preu màxim.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «se mantendrá el tipo superreducido en la adquisición de vivienda, pero únicamente si se trata de la vivienda habitual y con un límite en el precio de su adquisición.»

    Mariano Rajoy Brey· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 2 (19-12-2011): debate de investidura de Mariano Rajoy Brey (pàg. 13)

  2. El que van fer ·

    El Reial decret llei 20/2011 (disposició final cinquena, que dona nova redacció a la disposició transitòria quarta del Reial decret llei 9/2011) va mantenir el tipus del 4 % per als lliuraments d'habitatges «con vigencia exclusivamente hasta el 31 de diciembre de 2012», per a qualsevol habitatge, sense limitar-lo a l'habitual ni fixar un preu màxim.

    • BOE-A-2011-20638 — Real Decreto-ley 20/2011, de 30 de diciembre, de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público · 31 de des. del 2011 · font
  3. Nota: Es va mantenir el 4 % un any (2012), però sense les dues condicions anunciades (només habitatge habitual i amb límit de preu), i amb data de fi fixada en el mateix decret. El programa electoral del 2011 (p. 59 del PDF) ja deia «de forma transitoria».
  4. Imatge per compartir
PPLlei de transparènciaParcial

El que van dir«Presentaremos en el primer trimestre de 2012 una ley de transparencia, buen gobierno y acceso a la información pública, como un derecho de los ciudadanos y un principio básico de la actuación de las administraciones.»

→ El que van ferEl projecte de llei (autor: Govern) es va publicar al Butlletí Oficial de les Corts Generals el 7-9-2012. Les Corts el van aprovar com a Llei 19/2013, de 9 de desembre, publicada al BOE el 10-12-2013.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Presentaremos en el primer trimestre de 2012 una ley de transparencia, buen gobierno y acceso a la información pública, como un derecho de los ciudadanos y un principio básico de la actuación de las administraciones.»

    Mariano Rajoy Brey· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 2 (19-12-2011): debate de investidura de Mariano Rajoy Brey (pàg. 14)

  2. El que van fer ·

    El projecte de llei (autor: Govern) es va publicar al Butlletí Oficial de les Corts Generals el 7-9-2012. Les Corts el van aprovar com a Llei 19/2013, de 9 de desembre, publicada al BOE el 10-12-2013.

    • BOE-A-2013-12887 — Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno · 10 de des. del 2013 · font
    • Proyecto de Ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno (121/000019) · 7 de set. del 2012 · estat: Publicado en el BOCG, serie A, núm. 19-1 (autor: Gobierno) · font
  3. Nota: La llei es va aprovar, però el projecte va entrar al Congrés el setembre del 2012, no el primer trimestre del 2012 com s'havia dit.
  4. Imatge per compartir
PPActualització de les pensions el 2012Parcial

El que van dir«el Gobierno dará cumplimiento a uno de sus grandes compromisos electorales: la actualización del poder adquisitivo de las pensiones a partir del 1 de enero de 2012.»

→ El que van ferEl Reial decret llei 20/2011 (art. 5) va apujar les pensions contributives un 1 % per al 2012. El Reial decret llei 28/2012 (art. 2) va deixar «sin efecto para el ejercicio 2012 la actualización de las pensiones» prevista en la Llei general de la Seguretat Social, que compensava la diferència amb l'IPC.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «el Gobierno dará cumplimiento a uno de sus grandes compromisos electorales: la actualización del poder adquisitivo de las pensiones a partir del 1 de enero de 2012.»

    Mariano Rajoy Brey· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 2 (19-12-2011): debate de investidura de Mariano Rajoy Brey (pàg. 11)

  2. El que van fer ·

    El Reial decret llei 20/2011 (art. 5) va apujar les pensions contributives un 1 % per al 2012. El Reial decret llei 28/2012 (art. 2) va deixar «sin efecto para el ejercicio 2012 la actualización de las pensiones» prevista en la Llei general de la Seguretat Social, que compensava la diferència amb l'IPC.

    • BOE-A-2011-20638 — Real Decreto-ley 20/2011, de 30 de diciembre, de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público · 31 de des. del 2011 · font
    • BOE-A-2012-14695 — Real Decreto-ley 28/2012, de 30 de noviembre, de medidas de consolidación y garantía del sistema de la Seguridad Social · 1 de des. del 2012 · font
  3. Nota: Va complir la pujada des de l'1-1-2012 (1 %), però onze mesos després va suprimir per decret l'actualització del 2012 que la llei preveia per compensar la desviació de l'IPC.
  4. Imatge per compartir
PPReforma laboralCompleix

El que van dir«En la primera quincena de enero recibiremos sus propuestas y, en su caso, sus acuerdos y, una vez conocidos estos, remitiremos al Congreso de los Diputados un proyecto de reforma laboral en el primer trimestre del año 2012.»

→ El que van ferEl Govern va aprovar el Reial decret llei 3/2012, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, el 10-2-2012. Tramitat com a projecte de llei, es va publicar com a Llei 3/2012 el 7-7-2012.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «En la primera quincena de enero recibiremos sus propuestas y, en su caso, sus acuerdos y, una vez conocidos estos, remitiremos al Congreso de los Diputados un proyecto de reforma laboral en el primer trimestre del año 2012.»

    Mariano Rajoy Brey· candidat a la Presidència del Govern i president del PP (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, X legislatura, núm. 2 (19-12-2011): debate de investidura de Mariano Rajoy Brey (pàg. 13)

  2. El que van fer ·

    El Govern va aprovar el Reial decret llei 3/2012, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, el 10-2-2012. Tramitat com a projecte de llei, es va publicar com a Llei 3/2012 el 7-7-2012.

    • BOE-A-2012-2076 — Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral · 11 de febr. del 2012 · font
    • BOE-A-2012-9110 — Ley 3/2012, de 6 de julio, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral · 7 de jul. del 2012 · font
  3. Nota: La reforma va arribar el primer trimestre, com s'havia dit, tot i que per reial decret llei i no com a projecte de llei remès a la Cambra; després es va tramitar com a projecte.
  4. Imatge per compartir
PPReforma de la llei de l'avortamentParcial

El que van dir«Cambiaremos el modelo de la actual regulación sobre el aborto para reforzar la protección del derecho a la vida, así como de las menores.»

→ El que van ferLa Llei orgànica 11/2015 va suprimir l'apartat 4 de l'article 13 de la Llei orgànica 2/2010 i va exigir el consentiment exprés dels representants legals per a la interrupció de l'embaràs de menors d'edat. La resta de la Llei orgànica 2/2010 va continuar en vigor.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Cambiaremos el modelo de la actual regulación sobre el aborto para reforzar la protección del derecho a la vida, así como de las menores.»

    Partido Popular· programa electoral de les eleccions generals del 2011 («Lo que España necesita»)Partido Popular — Programa electoral 2011 «Lo que España necesita. Más sociedad, mejor gobierno» (pàg. 108)

  2. El que van fer ·

    La Llei orgànica 11/2015 va suprimir l'apartat 4 de l'article 13 de la Llei orgànica 2/2010 i va exigir el consentiment exprés dels representants legals per a la interrupció de l'embaràs de menors d'edat. La resta de la Llei orgànica 2/2010 va continuar en vigor.

    • BOE-A-2015-10141 — Ley Orgánica 11/2015, de 21 de septiembre, para reforzar la protección de las menores y mujeres con capacidad modificada judicialmente en la interrupción voluntaria del embarazo · 22 de set. del 2015 · font
  3. Nota: Es va complir la part de «las menores»; el model de regulació (terminis de la Llei orgànica 2/2010) no es va canviar durant els governs del PP (2011-2018).
  4. Imatge per compartir
PPHabitatgeCompleix

El que van dir«En el caso de ejecuciones hipotecarias aceleraremos la introducción de subastas judiciales electrónicas que permitan ampliar el número potencial de licitadores y, en ausencia de éstos, elevaremos el porcentaje del valor de tasación por el cual la entidad financiera pueda adjudicarse el inmueble.»

→ El que van ferLa Llei 1/2013 va modificar l'article 671 de la Llei d'enjudiciament civil: si la subhasta queda sense postor i es tracta de l'habitatge habitual del deutor, l'adjudicació al creditor es fa pel 70 % del valor de sortida (o pel 60 % si el que se li deu és inferior). El preàmbul ho resumeix com a elevar el percentatge «del 60 por cien hasta un máximo del 70 por cien».

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «En el caso de ejecuciones hipotecarias aceleraremos la introducción de subastas judiciales electrónicas que permitan ampliar el número potencial de licitadores y, en ausencia de éstos, elevaremos el porcentaje del valor de tasación por el cual la entidad financiera pueda adjudicarse el inmueble.»

    Partido Popular· programa electoral de les eleccions generals del 2011 («Lo que España necesita»)Partido Popular — Programa electoral 2011 «Lo que España necesita. Más sociedad, mejor gobierno» (pàg. 60)

  2. El que van fer ·

    La Llei 1/2013 va modificar l'article 671 de la Llei d'enjudiciament civil: si la subhasta queda sense postor i es tracta de l'habitatge habitual del deutor, l'adjudicació al creditor es fa pel 70 % del valor de sortida (o pel 60 % si el que se li deu és inferior). El preàmbul ho resumeix com a elevar el percentatge «del 60 por cien hasta un máximo del 70 por cien».

    • BOE-A-2013-5073 — Ley 1/2013, de 14 de mayo, de medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de deuda y alquiler social · 15 de maig del 2013 · font
  3. Nota: Només es contrasta la segona part de la cita (percentatge d'adjudicació); les subhastes electròniques no s'han comprovat aquí. `role: apoyo` perquè no s'ha verificat si la llei prové d'un projecte del Govern: és una llei de les Corts de la X legislatura.
  4. Imatge per compartir
PPHabitatgeCompleix

El que van dir«Dotaremos al contrato de arrendamiento de mayor flexibilidad y libertad de pactos. Incrementaremos la seguridad jurídica a las partes y agilizaremos los mecanismos de resolución de conflictos.»

→ El que van ferLa Llei 4/2013 va modificar la Llei d'arrendaments urbans «reforzando la libertad de pactos y dando prioridad a la voluntad de las partes» i va reduir «de cinco a tres años la prórroga obligatoria y de tres a uno la prórroga tácita».

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Dotaremos al contrato de arrendamiento de mayor flexibilidad y libertad de pactos. Incrementaremos la seguridad jurídica a las partes y agilizaremos los mecanismos de resolución de conflictos.»

    Partido Popular· programa electoral de les eleccions generals del 2011 («Lo que España necesita»)Partido Popular — Programa electoral 2011 «Lo que España necesita. Más sociedad, mejor gobierno» (pàg. 59)

  2. El que van fer ·

    La Llei 4/2013 va modificar la Llei d'arrendaments urbans «reforzando la libertad de pactos y dando prioridad a la voluntad de las partes» i va reduir «de cinco a tres años la prórroga obligatoria y de tres a uno la prórroga tácita».

    • BOE-A-2013-5941 — Ley 4/2013, de 4 de junio, de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas · 5 de juny del 2013 · font
  3. Nota: El preàmbul del Reial decret 233/2013 (BOE-A-2013-3780) la cita entre les «iniciativas legislativas» del Govern «actualmente en tramitación». La Llei 4/2013 no fixa xifres d'oferta de lloguer, de manera que no hi ha cap dada de resultat per contrastar.
  4. Imatge per compartir
PPElecció dels vocals judicials del CGPJContradiu

El que van dir«Promoveremos la reforma del sistema de elección de los vocales del Consejo General del Poder Judicial, para que, conforme a la Constitución, doce de sus veinte miembros sean elegidos de entre y por jueces y magistrados de todas las categorías.»

→ El que van ferEl Govern va remetre el projecte de llei orgànica de reforma del CGPJ (121/000041, BOCG 8-3-2013). La Llei orgànica 4/2013 va disposar que «los veinte Vocales del Consejo General del Poder Judicial serán designados por las Cortes Generales» (art. 567): cada cambra elegeix per tres cinquenes parts deu vocals, sis dels quals del torn judicial, entre candidats que es presenten amb avals de jutges o d'associacions.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Promoveremos la reforma del sistema de elección de los vocales del Consejo General del Poder Judicial, para que, conforme a la Constitución, doce de sus veinte miembros sean elegidos de entre y por jueces y magistrados de todas las categorías.»

    Partido Popular· programa electoral de les eleccions generals del 2011 («Lo que España necesita»)Partido Popular — Programa electoral 2011 «Lo que España necesita. Más sociedad, mejor gobierno» (pàg. 179)

  2. El que van fer ·

    El Govern va remetre el projecte de llei orgànica de reforma del CGPJ (121/000041, BOCG 8-3-2013). La Llei orgànica 4/2013 va disposar que «los veinte Vocales del Consejo General del Poder Judicial serán designados por las Cortes Generales» (art. 567): cada cambra elegeix per tres cinquenes parts deu vocals, sis dels quals del torn judicial, entre candidats que es presenten amb avals de jutges o d'associacions.

    • BOE-A-2013-7061 — Ley Orgánica 4/2013, de 28 de junio, de reforma del Consejo General del Poder Judicial, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial · 29 de juny del 2013 · font
    • Proyecto de Ley Orgánica de reforma del Consejo General del Poder Judicial (121/000041) · 8 de març del 2013 · estat: Publicado en el BOCG, serie A, núm. 41-1 (proyecto de ley del Gobierno) · font
  3. Nota: El programa prometia que els dotze vocals judicials els escollissin els mateixos jutges; la llei del Govern del PP va mantenir l'elecció dels vint pel Congrés i el Senat. Els jutges només hi intervenen avalant candidatures.
  4. Imatge per compartir
PPIVA de caixa per a autònoms i pimesCompleix

El que van dir«Modificaremos, de acuerdo con la normativa europea, el régimen del IVA para que autónomos y pymes no tengan que pagar el impuesto hasta que efectivamente se haya efectuado el cobro de las facturas correspondientes.»

→ El que van ferLa Llei 14/2013 (art. 23), procedent del projecte del Govern 121/000052, va crear el «régimen especial del criterio de caja» de l'IVA: opcional per a qui no superi 2.000.000 d'euros de volum d'operacions, amb meritació «en el momento del cobro total o parcial del precio» o, si no es cobra, el 31 de desembre de l'any següent.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Modificaremos, de acuerdo con la normativa europea, el régimen del IVA para que autónomos y pymes no tengan que pagar el impuesto hasta que efectivamente se haya efectuado el cobro de las facturas correspondientes.»

    Partido Popular· programa electoral de les eleccions generals del 2011 («Lo que España necesita»)Partido Popular — Programa electoral 2011 «Lo que España necesita. Más sociedad, mejor gobierno» (pàg. 40)

  2. El que van fer ·

    La Llei 14/2013 (art. 23), procedent del projecte del Govern 121/000052, va crear el «régimen especial del criterio de caja» de l'IVA: opcional per a qui no superi 2.000.000 d'euros de volum d'operacions, amb meritació «en el momento del cobro total o parcial del precio» o, si no es cobra, el 31 de desembre de l'any següent.

    • BOE-A-2013-10074 — Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización · 28 de set. del 2013 · font
    • Proyecto de Ley de apoyo a los emprendedores y su internacionalización (121/000052) · 3 de jul. del 2013 · estat: Publicado en el BOCG, serie A, núm. 52-1 (proyecto de ley del Gobierno) · font
  3. Nota: El límit de 2 milions i la data límit del 31 de desembre de l'any següent són els que permet la normativa europea (ho explica el preàmbul de la llei), i el programa ja deia «de acuerdo con la normativa europea». El règim és opcional i també endarrereix la deducció de l'IVA suportat.
  4. Imatge per compartir

Què hem buscat i per què no hi ha entrat

El que es va buscar per a cada partit i el que es va descartar, amb el motiu. El que no apareix aquí ni a la llista no s'ha investigat.

Veure què es va buscar
Partido Socialista Obrero Español(19)

Què es va buscar

  • Discurs d'investidura de 2020 (Diari de Sessions), acords de coalició de 2019 i 2023, i declaracions i entrevistes del president amb transcripció oficial de La Moncloa.
  • Cada compromís, contrastat amb el BOE i amb les votacions del Congrés (XIV i XV).
  • Segona passada (2026-10-07), amb la regla de ≈ 2 entrades per any de govern de l'Estat (PSOE: des de juny de 2018, ≈ 8 anys, objectiu ≈ 16): discursos d'investidura de 2020 i 2023 i acords de coalició de 2019 i 2023 llegits sencers, més transcripcions de La Moncloa, contrastats amb la IGAE (dèficit), l'informe del Fons de Reserva de la Seguretat Social, el BOE (textos consolidats) i la relació de projectes de llei de la XV a les dades obertes del Congrés.
  • Tercera passada (2026-10-07), regla d'independència de la font: cada dada oficial classificada (independent, estadística oficial o del mateix Govern) i contrastada amb l'AIReF (ingrés mínim vital), Eurostat i l'OCDE (salari mínim, dèficit i deute), l'INE, el Consell de la UE, el Tribunal de Comptes (habitatge i Pla de Recuperació), la liquidació del pressupost de la IGAE, la sèrie d'habitatge protegit del Ministeri i les dades obertes de l'ICO. S'hi van afegir corrupció (Tribunal Suprem, Congrés i Senat), Sàhara Occidental i duanes de Ceuta i Melilla.

Què no hi va entrar i per què

  • Rehabilitar 500.000 habitatges per a l'eficiència energètica (acord PSOE-SUMAR de 2023, p. 29). L'acord no fixa termini, i no s'ha localitzat una sèrie oficial estatal que compti habitatges rehabilitats acabats amb un criteri únic: les ajudes les gestionen les comunitats autònomes amb programes diferents (Pla de Recuperació i Pla Estatal) i no se sumen en una xifra comparable.
  • Consolidar el Bono Alquiler Joven «para llegar a toda la población joven» (acord de 2023, p. 30) i «aumentar el bono para el alquiler» (investidura de 2023). «Llegar a toda la población joven» no té una xifra per contrastar, i el bo el resolen i el paguen les comunitats autònomes: no s'ha localitzat una dada oficial estatal de beneficiaris per any.
  • Elevar el parc públic de lloguer assequible «hasta el 20 % del parque total de vivienda» (acord de 2023, p. 29). El mateix acord ho situa «a medio y largo plazo», més enllà de la legislatura: no es pot donar per no fet en acabar aquesta. El que és mesurable de la legislatura (183.000 habitatges) ja té la seva entrada.
  • Habitatges de lloguer social finançats pel Pla de Recuperació (objectiu d'uns 20.000). És una fita del Pla que avalua la Comissió Europea, no un compromís del partit amb cita pròpia, i els seus habitatges ja compten dins dels 183.000 de l'entrada «psoe-vivienda-183000-2023» (24.867 «Plan de Recuperación» a la dada del Ministeri): seria comptar dues vegades el mateix.
  • Renovació del CGPJ i d'altres òrgans «mediante acuerdos parlamentarios de consenso» (acord de 2019, punt 2.11.1). El compromís és «promover acuerdos», que no es pot mesurar; el resultat (CGPJ renovat el juliol de 2024, Defensor del Poble el 2021) depenia de majories de tres cinquenes que incloïen el PP.
  • Temporalitat de l'ocupació i deute públic. No s'ha trobat a les investidures ni als acords un compromís amb xifra o objectiu comprovable; la temporalitat queda coberta per l'entrada de la reforma laboral.
  • Fites i desemborsaments del Pla de Recuperació. Són compromisos del Govern amb la Comissió Europea avaluats per ella a cada sol·licitud de pagament, no frases del partit; queden fora excepte quan una promesa pròpia els cita (habitatge).
  • «Impulsaremos un nuevo modelo de financiación autonómica» (investidura i acord de 2023). No va com a entrada a part: és el mateix compromís que el de 2020 («psoe-financiacion-autonomica-2020») i es recull a la seva nota.
  • «No pactaré con Bildu». Massa vague per comprovar-ho amb un fet concret.
  • «Traeré a Puigdemont». No hi ha un acte del partit o del Govern que es pugui citar com a fet.
  • Limitar els aforaments (acord de coalició de 2019, punt 2.11.7). No es va remetre mai a les Corts: no hi ha fitxa d'iniciativa a congreso.es que serveixi de prova primària d'un «no ho van fer».
  • Estatut del becari (acords de 2019 i 2023). El Govern va remetre el projecte el març de 2026 i va caducar sense majoria: no està clar que depengués del partit.
  • Reforma de la fiscalitat del gasoil (fita 388 del Pla de Recuperació): la Comissió Europea va reduir definitivament 197.971.828 euros del suport a Espanya perquè la considera no complerta (Decisió C(2026) 5646). És un compromís del Govern amb la Comissió Europea; no s'ha localitzat cap cita del partit, d'una investidura o d'un acord de coalició amb què contrastar-lo.
  • Habitatges de lloguer social del Pla de Recuperació: el Consell de la UE va rebaixar l'objectiu de 20.000 a 17.365 (gener del 2026) i la Comissió va proposar 15.718 (agost del 2026), adduint la inflació. El mateix motiu que la fita anterior d'habitatge: és un compromís amb la Comissió, els seus habitatges ja compten a «psoe-vivienda-183000-2023», i l'avaluació de l'objectiu final encara no s'ha publicat.
  • Intervenció socialista en el debat de la proposició sobre el Sàhara (6-4-2022): «el Grupo Socialista está de acuerdo con lo que se pide»; l'endemà hi va votar en contra. El «dit» és una intervenció en el mateix debat de la votació amb què es comparava: és anunciar el vot, no comprometre's (revisió del 2026-10-06).
  • Crisi de Ceuta del maig del 2021 i retorn de menors de l'agost del 2021, declarat il·legal pel Tribunal Suprem (ECLI:ES:TS:2024:114); frase del ministre de l'Interior «Nosotros aplicamos la ley en todo momento» (25-6-2021). La frase descriu fets passats (els retorns de maig), no és un compromís, i la sentència jutja els d'agost: no hi ha cap «el que van dir» amb què comparar.
  • Suspensió de militància i petició de l'acta a Ábalos (2024), data de la renúncia a l'escó, data de la dimissió de Santos Cerdán i auditoria externa anunciada el 16-6-2025. Només consten a la premsa, o no s'ha trobat cap document primari del partit, del Congrés o del Poder Judicial que els provi.
  • Compromisos contra la corrupció en la investidura del 2023 i «tolerància zero». El discurs del 2023 (DSCD-15-PL-7) no conté cap compromís explícit contra la corrupció, i «tolerancia cero» no apareix a la moció de censura del 2018 ni en aquella investidura.
  • Comunicat del Gabinet Reial del Marroc (18-3-2022) que va publicar la carta del president. No es va poder obrir en una font oficial; s'utilitza la lectura de la carta pel mateix president al Diari de Sessions (DSCD-14-PL-174, p. 18).
Partido Popular(10)

Què es va buscar

  • Discurs d'investidura de Mariano Rajoy (19-12-2011) i programa de 2011, contrastats amb el que va publicar el BOE durant els seus governs (2011-2018).
  • Investidura d'Alberto Núñez Feijóo (2023) i pacte de govern a Extremadura (2023).
  • Segona passada (2026-10-07), amb la regla de ≈ 2 entrades per any de govern de l'Estat: investidures de Rajoy de 2011 i de 2016 (30-8 i 26-10), programa de 2011 i transcripcions de La Moncloa, contrastats amb dades oficials de resultat (Eurostat, Ministeri d'Hisenda, Banc d'Espanya) i amb el BOE i el BOCG.
  • Tercera passada (2026-10-07), regla d'independència de la font: el dèficit del 2012 es basa ara en Eurostat (sèrie de dèficit i taula d'ajudes al sector financer), no en la nota d'Hisenda. S'hi va afegir corrupció amb el Diari de Sessions de la compareixença de Rajoy de l'1-8-2013, votacions del Congrés, el BOE i notes del Poder Judicial; i es van buscar compromisos sobre Ceuta, el Marroc i el Sàhara.

Què no hi va entrar i per què

  • «20 millones de personas trabajando en la España de 2020» (investidura del 30-8-2016). El termini (2020) venç després que el PP deixés el Govern (juny de 2018): no es pot contrastar amb el que va fer.
  • Rebaixa de 2 punts de l'IRPF «tan pronto como alcancemos nuestro objetivo de reducir el déficit público por debajo del 3 %» (investidura del 30-8-2016). El dèficit va baixar del 3 % amb les dades de 2018 (2,6 %, Eurostat), que es van conèixer el 2019, quan el PP ja no governava: la condició no es va donar mentre la podia complir.
  • Pujada de l'IVA de 2012 (Reial decret llei 20/2012). Ni la investidura de 2011 ni el programa de 2011 tenen un compromís explícit sobre el tipus general de l'IVA; la frase «mi intención es no subir los impuestos» ja és a «pp-irpf-2011» i no es duplica.
  • Revaloració de les pensions del 0,25 % (Llei 23/2013). No es va trobar un compromís posterior a la investidura de 2011 que digui el contrari; el de 2012 ja és a «pp-pensiones-2012».
  • Luis de Guindos (juny de 2012): el préstec europeu a la banca «no tendrá coste para los ciudadanos». Només consta a la premsa; es va fer servir la frase equivalent de la vicepresidenta del Govern amb transcripció oficial de La Moncloa («pp-rescate-bancario-coste»).
  • Taxes judicials (Llei 10/2012). No hi ha un compromís previ sobre taxes judicials a la investidura ni al programa de 2011 amb què contrastar-les.
  • «No habrá referéndum» a Catalunya (2017). Si l'1-O va ser o no un referèndum està discutit; l'etiqueta seria una interpretació.
  • Sentència de la Gürtel (SAN 20/2018, confirmada per la STS 507/2020): el PP, condemnat com a partícip a títol lucratiu; i obres de la seu de Génova pagades en B (STS 1033/2024), amb el PP com a responsable civil subsidiari. Els fets (1999–2008) són anteriors als compromisos del 2011 i el 2013 i no són actes del partit posteriors al que va dir; a més, el Suprem recorda que la condemna a títol lucratiu «presupone» la innocència.
  • Sentència del judici de la Kitchen. No s'ha trobat en una font primària; l'entrada «pp-verdad-barcenas-kitchen-2013» utilitza la situació processal de l'acte d'obertura de judici oral (acusats).
  • Compromisos sobre Ceuta, el Marroc o el Sàhara Occidental (2011–2018). No es va trobar cap compromís explícit del PP amb un resultat documentat en font primària.
Vox(5)

Què es va buscar

  • Programa de les generals de 2023 i discursos de Santiago Abascal al Ple (moció de censura de 2020, investidures), contrastats amb les votacions de la XIV i la XV.
  • Es van cercar expressament compromisos seguits d'un acte en sentit contrari.

Què no hi va entrar i per què

  • Abstenció en el decret dels fons europeus (2021). No hi havia un compromís previ explícit: l'etiqueta seria una interpretació.
  • Derogació de la llei de memòria a l'Aragó (Llei 1/2024). No es va trobar el text de l'acord PP-Vox ni una cita literal de Vox.
  • Sortida dels governs autonòmics el juliol de 2024 pel repartiment de menors migrants. Els decrets autonòmics no encaixen en cap tipus de prova de l'esquema (compromisos autonòmics encara sense investigar).
  • Protocol antiavortament a Castella i Lleó. Els fets estan discutits.
  • Revaloració de pensions dins del decret òmnibus. La lectura està discutida (el decret barrejava diverses mesures).
Sumar(6)

Què es va buscar

  • Acord de coalició PSOE-SUMAR (24-10-2023), programa de 2023 i Diari de Sessions, contrastats amb el BOE i les votacions de la XV.
  • Incompliments per manca d'acte: només entren com a «no ho van fer» si hi ha prova primària (fitxa d'iniciativa, dissolució al BOE); així va entrar la «llei mordassa».
  • Regla de profunditat (2026-10-07): ≈ 2 entrades per any de govern de l'Estat, mínim 4. Sumar governa en coalició des de novembre de 2023 (≈ 3 anys): objectiu ≈ 6. Ja en té 10, de manera que a la segona passada no se n'hi va afegir cap.
  • Regla d'independència de la font (2026-10-07): les dades oficials de les seves entrades (línia d'avals de l'ICO) es van contrastar amb la sèrie estadística d'activitat de l'ICO; cap etiqueta no canvia.

Què no hi va entrar i per què

  • Rehabilitació de 500.000 habitatges, Bono Alquiler Joven per a «toda la población joven» i parc públic del 20 % (acord PSOE-SUMAR de 2023, pp. 29-30). Els mateixos motius que en el PSOE, que va signar el mateix acord: sense termini o «a medio y largo plazo», o sense una dada oficial estatal comparable (les ajudes les gestionen les comunitats autònomes).
  • Nou Estatut dels Treballadors (Sumar dirigia el Ministeri de Treball). L'acord de coalició de 2023 no el recull (només fixar a l'Estatut la pujada del salari mínim); la promesa és de la investidura de Pedro Sánchez i hi és com a entrada del PSOE. El programa de Sumar de 2023 no s'ha comprovat per a aquest punt.
  • Estatut del becari (acord de 2023). El Govern va remetre el projecte el març de 2026 i va caducar sense majoria: no està clar que depengués de Sumar.
  • Reforma de l'acomiadament (acord de 2023), herència universal i jornada de 32 hores (programa). No hi ha una iniciativa amb fitxa a congreso.es que serveixi de prova primària que no es va fer.
  • Despesa en defensa. El pla d'abril de 2025 va ser un acord del Consell de Ministres que no es va trobar al BOE, i la votació àncora (11-6-2026, Sumar «sí») és coherent amb el que va dir.
  • Programes d'armament (programa, p. 139). Massa general; per a l'embargament a Israel es va fer servir la intervenció de la seva portaveu al Ple.
Podemos(7)

Què es va buscar

  • Programa de les generals del 10-N-2019, acord de coalició de 2019 i Diari de Sessions, contrastats amb el BOE i les votacions de la XIV (grup GCUP-EC-GC) i la XV (vot per diputat).
  • Regla de profunditat (2026-10-07): ≈ 2 entrades per any de govern de l'Estat, mínim 4. Unidas Podemos va governar en coalició de gener de 2020 a novembre de 2023 (≈ 4 anys): objectiu ≈ 8. Ja en té 8, de manera que a la segona passada no se n'hi va afegir cap.
  • Regla d'independència de la font (2026-10-07): el pressupost d'habitatge es va contrastar amb la liquidació del pressupost de la IGAE (despesa executada) i amb el Tribunal de Comptes; l'etiqueta no canvia.

Què no hi va entrar i per què

  • Nou Estatut dels Treballadors (acord de coalició de 2019, punt 1.2), que no es va fer a la XIV. Ja hi és com a entrada del PSOE amb la mateixa prova, i la cartera de Treball la portava Yolanda Díaz, de la quota d'Unidas Podemos però avui a Sumar: atribuir-ho a Podemos seria discutible.
  • Despesa militar: el grup GCUP-EC-GC va votar «sí» a la secció de Defensa dels Pressupostos de 2023. L'únic «no lo apoyaremos» explícit és de Jaume Asens (En Comú Podem, no Podemos) i només consta a la premsa; de Podemos només hi ha desacord, no un compromís.
  • Decret d'embargament d'armes d'octubre de 2025. Es va criticar, però no hi va haver una promesa explícita de votar-hi en contra.
  • Llei de mobilitat sostenible. Es va posar una condició i després el partit es va abstenir: l'etiqueta seria una interpretació.
  • Decrets d'habitatge de 2026. Se'n va demanar la retirada, però no hi va haver compromís de votar-hi en contra.
  • Discurs d'investidura de 2020 de Pablo Iglesias com a font. L'enllaç oficial del Diari de Sessions retornava error; es va fer servir el programa.
  • «Si quieren los votos de Podemos, tiene que haber impuesto a las grandes energéticas» (21-11-2024). El «dit» és una intervenció en el mateix debat de la votació amb què es comparava: és anunciar el vot, no comprometre's (revisió del 2026-10-06).
Esquerra Republicana(4)

Què es va buscar

  • Programa de les generals de 2023 creuat amb totes les votacions de la XV legislatura: no hi ha cap cas de signe contrari; només diferències de grau («parcial»).
  • Els 201 Diaris de Sessions del Ple de la XV: cada frase dels seus portaveus que anuncia un vot, comparada amb el vot del grup aquell dia. En van sortir 8 discrepàncies aparents; totes eren esmenes o votacions de totalitat, en què votar «no» és coherent amb donar suport a la llei.
  • Compromisos de cara al futur en aquests Diaris («votaremos… cuando», «nunca votaremos», «presentaremos», «mientras no»…): uns 190 resultats revisats a mà i contrastats amb votacions posteriors.
  • Votacions en què el partit vota «sí» en un tràmit i «no» en un altre de la mateixa iniciativa: cap cas real (eren iniciatives diferents amb un títol semblant).

Què no hi va entrar i per què

  • Rufián (2015): «en 18 meses dejaré mi escaño». Ho lligava a la independència de Catalunya: si es va incomplir està discutit.
  • Estrems (25-11-2025): votarien a favor de tota proposta per frenar la pujada de l'habitatge i «nunca» en contra. Després van votar «no» a punts de mocions del PP sobre habitatge; si aquests punts tenien aquesta finalitat és una interpretació.
  • Derogar la «llei mordassa» (programa). Diu «derogar» i no es va comprovar si la proposició de 2024 la deroga sencera.
  • Compromisos del Govern de la Generalitat. Compromisos autonòmics encara sense investigar (DOGC i Parlament).
Junts per Catalunya(5)

Què es va buscar

  • Programa de les generals de 2023 creuat amb totes les votacions de la XV legislatura: no hi ha cap cas de signe contrari; només diferències de grau («parcial»).
  • Els 201 Diaris de Sessions del Ple de la XV: cada frase dels seus portaveus que anuncia un vot, comparada amb el vot del grup aquell dia. En van sortir 8 discrepàncies aparents; totes eren esmenes o votacions de totalitat, en què votar «no» és coherent amb donar suport a la llei.
  • Compromisos de cara al futur en aquests Diaris («votaremos… cuando», «nunca votaremos», «presentaremos», «mientras no»…): uns 190 resultats revisats a mà i contrastats amb votacions posteriors.
  • Votacions en què el partit vota «sí» en un tràmit i «no» en un altre de la mateixa iniciativa: cap cas real (eren iniciatives diferents amb un títol semblant).

Què no hi va entrar i per què

  • Nogueras (10-1-2024): «no els podem acompanyar»; Junts no va votar i els decrets van sortir. Ambigu: no van votar «sí».
  • «Bloqueo de la legislatura» (finals de 2025). El mateix partit va dir que cinc lleis en quedaven fora i no es va trobar una font primària que les llisti.
  • «Mai votarem uns pressupostos…» i «sin nuestros siete votos no hay presupuestos». A la XV no es va votar cap pressupost: no es pot comprovar.
  • Madrenas (25-11-2025): «no ens trobaran avalant ni una sola mesura més». Van votar «no» als decrets d'habitatge del Govern però «sí» a tres punts d'una moció del PSOE: massa matisat per a una etiqueta.
  • Compromisos del Govern de la Generalitat. Compromisos autonòmics encara sense investigar (DOGC i Parlament).
EH Bildu(2)

Què es va buscar

  • Programa de les generals de 2023 creuat amb totes les votacions de la XV legislatura: no hi ha cap cas de signe contrari; només diferències de grau («parcial»).
  • Els 201 Diaris de Sessions del Ple de la XV: cada frase dels seus portaveus que anuncia un vot, comparada amb el vot del grup aquell dia. En van sortir 8 discrepàncies aparents; totes eren esmenes o votacions de totalitat, en què votar «no» és coherent amb donar suport a la llei.
  • Compromisos de cara al futur en aquests Diaris («votaremos… cuando», «nunca votaremos», «presentaremos», «mientras no»…): uns 190 resultats revisats a mà i contrastats amb votacions posteriors.
  • Votacions en què el partit vota «sí» en un tràmit i «no» en un altre de la mateixa iniciativa: cap cas real (eren iniciatives diferents amb un títol semblant).

Què no hi va entrar i per què

  • Cita d'habitatge del programa de 2023. Enumera un assoliment passat, no un compromís, i la llei és anterior al programa.
  • Matute (8-4-2025) sobre el Concert Econòmic. El «dit» és una intervenció en el mateix debat de la votació amb què es comparava: és anunciar el vot, no comprometre's (revisió del 2026-10-06).
Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco(2)

Què es va buscar

  • Programa de les generals de 2023 creuat amb totes les votacions de la XV legislatura: no hi ha cap cas de signe contrari; només diferències de grau («parcial»).
  • Els 201 Diaris de Sessions del Ple de la XV: cada frase dels seus portaveus que anuncia un vot, comparada amb el vot del grup aquell dia. En van sortir 8 discrepàncies aparents; totes eren esmenes o votacions de totalitat, en què votar «no» és coherent amb donar suport a la llei.
  • Compromisos de cara al futur en aquests Diaris («votaremos… cuando», «nunca votaremos», «presentaremos», «mientras no»…): uns 190 resultats revisats a mà i contrastats amb votacions posteriors.
  • Votacions en què el partit vota «sí» en un tràmit i «no» en un altre de la mateixa iniciativa: cap cas real (eren iniciatives diferents amb un títol semblant).

Què no hi va entrar i per què

  • Arrelament i repartiment de menors migrants. Ja no són entre les preguntes, i el compromís sobre l'arrelament no es correspon bé amb la votació.
  • Compromisos del Govern Basc. Compromisos autonòmics encara sense investigar (BOPV i Parlament Basc).
Bloque Nacionalista Galego(0)

Què es va buscar

  • Programa de les generals de 2023 creuat amb totes les votacions de la XV legislatura: no hi ha cap cas de signe contrari; només diferències de grau («parcial»).
  • Els 201 Diaris de Sessions del Ple de la XV: cada frase dels seus portaveus que anuncia un vot, comparada amb el vot del grup aquell dia. En van sortir 8 discrepàncies aparents; totes eren esmenes o votacions de totalitat, en què votar «no» és coherent amb donar suport a la llei.
  • Compromisos de cara al futur en aquests Diaris («votaremos… cuando», «nunca votaremos», «presentaremos», «mientras no»…): uns 190 resultats revisats a mà i contrastats amb votacions posteriors.
  • Votacions en què el partit vota «sí» en un tràmit i «no» en un altre de la mateixa iniciativa: cap cas real (eren iniciatives diferents amb un títol semblant).

Què no hi va entrar i per què

No s'ha descartat res amb un motiu que calgui anotar.

Coalición Canaria(4)

Què es va buscar

  • Intervencions de la seva diputada al Congrés (XV) contrastades amb el seu vot, i compromisos de la investidura de Fernando Clavijo al Parlament de Canàries (2023) contrastats amb les normes publicades al BOE.

Què no hi va entrar i per què

  • Rebaixa de l'IGIC del 7 % al 5 %. El tipus continua al 7 %, però la promesa era condicionada («una vez constatemos la realidad de las cuentas») i la legislatura canària continua fins al 2027: encara no hi ha final de legislatura sense norma.
  • Canvi de vot a la investidura de 2023. Només consta a la premsa i està discutit.
  • Menors migrants no acompanyats. Les úniques declaracions eren del mateix dia de les votacions i no eren compromisos.
  • Rebaixa de l'impost de combustibles a La Palma, La Gomera i El Hierro. No es va trobar un acte al BOE.
Unión del Pueblo Navarro(3)

Què es va buscar

  • Intervencions del seu diputat al Ple de la XV contrastades amb el seu vot (atribuït per diputat). UPN no governa a Navarra des del 2019.

Què no hi va entrar i per què

  • Reforma laboral de 2022: la direcció va anunciar «sí» i els seus dos diputats van votar «no». Qui és «el partit» en aquest cas està discutit, i no hi ha atribució de diputats d'UPN per a la XIV.
  • Vot a la investidura de 2023. Votació per crida: el Diari no dona els noms.
  • Jornada de 37,5 hores i competències d'immigració per a Catalunya (2025). El «dit» és una intervenció en el mateix debat de la votació amb què es comparava: és anunciar el vot, no comprometre's (revisió del 2026-10-06).
Compromís(5)

Què es va buscar

  • Programa de 2019 (no va tenir programa propi de generals el 2023), intervencions de Joan Baldoví (XIV) i Àgueda Micó (XV) i premsa, contrastades amb el seu vot (atribuït per diputat).
  • Es van cercar expressament compromisos incomplerts de Baldoví i Micó.

Què no hi va entrar i per què

  • Micó (març de 2025): votarien en contra de la llei d'immigració PSOE-Junts si no es tancaven els CIE; al setembre va votar «sí» a la presa en consideració. Només hi ha paràfrasis de premsa, la condició es referia a la negociació del text i no a la primera votació, i la llei no ha acabat el tràmit.
  • Baldoví (2020-2022): deixarien de donar suport al Govern si no complia amb el finançament autonòmic. Si el Govern va complir està discutit: els terminis es van ampliar per acord.
  • Vot contra la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma (2020) i vot a favor de l'impost a la banca (2024). Són anuncis de vot seguits d'aquest vot, no compromisos sobre una cosa que s'havia de fer després.
  • Immigració (competències per a Catalunya) i tauromàquia (2025). El «dit» és una intervenció en el mateix debat de la votació amb què es comparava: és anunciar el vot, no comprometre's (revisió del 2026-10-06).
  • Oposició al Cupo basc (2017). És de la XII legislatura, que l'esquema de proves no cobreix.

Pendent d'investigar

Els compromisos dels governs autonòmics (Generalitat, Govern Basc, Xunta, Govern de Canàries, Govern de Navarra…) encara no s'han investigat, llevat dels dos de Coalición Canaria que apareixen a la llista. Fins aleshores, els partits que governen una comunitat tenen menys entrades de les que podrien tenir.

  • Compromisos dels governs autonòmics (Generalitat, Govern Basc, Xunta, Govern de Canàries, Govern de Navarra, juntes i consells de govern d'altres comunitats): exigeixen el diari oficial i el diari de sessions de cada parlament autonòmic i no s'han investigat, excepte les dues entrades de Coalición Canaria.
  • Votacions d'investidura del Congrés: són per crida i no tenen JSON a les dades obertes, de manera que no serveixen com a prova amb el mateix estàndard que la resta.