Metodologia

Qui fa aquest test

El fa l'equip de Libertarios.eu, un lloc amb una línia editorial llibertària. Ho diem aquí i al peu de cada pàgina perquè és el primer que convé saber d'un test electoral, i perquè descobrir-ho després restaria més confiança que dir-ho ara. El projecte no està afiliat a cap partit.

Que el faci un equip amb opinions no obliga a refiar-se'n. El test està construït perquè es pugui comprovar sense fer-ho:

• cada posició de cada partit porta la seva font (cita literal del programa o votació del Congrés), i totes són a la pàgina de dades obertes i en un fitxer JSON descarregable amb llicència CC BY 4.0;
• el codi que calcula el resultat i les proves de neutralitat són públics al repositori;
• la regla per decidir quins partits hi entren és la mateixa per a tots, inclòs el P-LIB;
• les correccions es registren en públic, amb data i motiu.

Quins partits hi entren

Un partit hi entra si compleix una d'aquestes condicions, comprovable amb una font oficial:

1. té escó al Congrés de la XV legislatura;
2. és una coalició registrada per a les generals del 29 de novembre de 2026 que integra partits del punt 1. Mentre no consti el seu registre apareix com a «candidatura per confirmar», i el seu historial és el del grup parlamentari del qual prové, i així es diu a la seva fitxa;
3. és un partit sense escó al Congrés que té escó al Parlament Europeu o en algun parlament autonòmic, o que va obtenir almenys l'1 % dels vots a les generals del 2023.

El Partido Libertario (P-LIB) se sotmet a la mateixa regla: hi entra si la compleix i no hi entra si no la compleix, sense cap excepció per ser proper a qui fa el test. Amb les dades d'aquesta versió no compleix cap de les tres condicions i no apareix al test.

Els partits sense escó al Congrés no tenen votacions per mesurar: es comparen només pel programa, i el resultat ho indica. Els partits que es presenten en una sola comunitat apareixen si indiques aquesta comunitat en començar, o amb «veure'ls tots».

Cada partit té assignat un bloc (esquerra, dreta, nacionalista o altre) que només serveix per a la targeta «la teva sorpresa»: no intervé en cap percentatge. El bloc de cada partit figura a la seva fitxa i al JSON.

• Partido Socialista Obrero Español: Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup Socialista; formacions PSOE, PSC-PSOE, PSE-EE, PsdeG, PSIB i PSN).
• Partido Popular: Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup Popular).
• Vox: Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup VOX).
• Sumar: Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup Plurinacional SUMAR). Per al 29-N es presenta previsiblement dins de «Frente Amplio» (vegeu aquesta entrada).
• Podemos: Escó al Congrés de la XV legislatura: elegits a les llistes de SUMAR, els seus diputats van passar al Grup Mixt el 5-12-2023. Al BOCG la portaveu Ione Belarra signa com a «diputada de Podemos».
• Esquerra Republicana: Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup Republicà).
• Junts per Catalunya: Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup Junts per Catalunya).
• EH Bildu: Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup Euskal Herria Bildu).
• Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco: Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup Basc (EAJ-PNV)).
• Bloque Nacionalista Galego: Escó al Congrés de la XV legislatura (Néstor Rego Candamil, formació electoral BNG, Grup Mixt).
• Coalición Canaria: Escó al Congrés de la XV legislatura (Cristina Valido García, formació electoral CCa, Grup Mixt).
• Unión del Pueblo Navarro: Escó al Congrés de la XV legislatura (Alberto Catalán Higueras, formació electoral UPN, Grup Mixt).
• Compromís: Escó al Congrés de la XV legislatura: Àgueda Micó, elegida a la llista de SUMAR per València, és al Grup Mixt des del 3-7-2025 i registra iniciatives «a instancia de la diputada de Compromís».
• Frente Amplio: Coalició anunciada per al 29-N per Movimiento Sumar, Izquierda Unida, Más Madrid i Catalunya en Comú, que integra el grup amb escó GSUMAR. Pendent de registre davant la Junta Electoral; la participació de Podemos no està tancada. (candidatura per confirmar)
• Se Acabó La Fiesta: Escó al Parlament Europeu: en va obtenir 3 el 2024 (agrupació d'electors «Se Acabó La Fiesta»); avui en conserva 1 (Luis «Alvise» Pérez). Els altres dos van passar a l'ECR com a independents. (candidatura per confirmar)
• Adelante Andalucía: 8 escons al Parlament d'Andalusia (eleccions del 17-5-2026). (candidatura per confirmar)
• Chunta Aragonesista: 6 escons a les Corts d'Aragó (eleccions del 8-2-2026). A més, un diputat al Congrés de la XV legislatura elegit a la llista de SUMAR que continua a GSUMAR. (candidatura per confirmar)
• Aragón Existe – Teruel Existe: 2 escons a les Corts d'Aragó (eleccions del 8-2-2026). (candidatura per confirmar)
• Foro Asturias: 1 escó a la Junta General del Principat d'Astúries (eleccions del 28-5-2023). (candidatura per confirmar)
• Més per Mallorca: 4 escons al Parlament de les Illes Balears (eleccions del 28-5-2023). Font secundària. (candidatura per confirmar)
• Més per Menorca: 2 escons al Parlament de les Illes Balears (eleccions del 28-5-2023). Font secundària. (candidatura per confirmar)
• Nueva Canarias – Bloque Canarista: 5 escons al Parlament de Canàries (eleccions del 28-5-2023), segons el registre oficial de diputats per grup. (candidatura per confirmar)
• Agrupación Socialista Gomera: 3 escons al Parlament de Canàries (eleccions del 28-5-2023). (candidatura per confirmar)
• Agrupación Herreña Independiente: 1 escó al Parlament de Canàries (Raúl Acosta, Grup Mixt; eleccions del 28-5-2023). (candidatura per confirmar)
• Partido Regionalista de Cantabria: 8 escons al Parlament de Cantàbria (eleccions del 28-5-2023). Font secundària. (candidatura per confirmar)
• Unión del Pueblo Leonés: 3 escons a les Corts de Castella i Lleó (eleccions del 15-3-2026). Font secundària (el web oficial de resultats no es va carregar). (candidatura per confirmar)
• Por Ávila: 1 escó a les Corts de Castella i Lleó (eleccions del 15-3-2026). Font secundària. (candidatura per confirmar)
• Soria ¡Ya!: 1 escó a les Corts de Castella i Lleó (eleccions del 15-3-2026). Font secundària. (candidatura per confirmar)
• Candidatura d'Unitat Popular: 4 escons al Parlament de Catalunya (eleccions del 12-5-2024). Font secundària. (candidatura per confirmar)
• Aliança Catalana: 2 escons al Parlament de Catalunya (eleccions del 12-5-2024). Font secundària. (candidatura per confirmar)
• Democracia Ourensana: 1 escó al Parlament de Galícia (eleccions del 18-2-2024). (candidatura per confirmar)
• Geroa Bai: 7 escons al Parlament de Navarra (eleccions del 28-5-2023). Font secundària. Integra el PNV a Navarra. (candidatura per confirmar)

Tres capes d'informació

1. Programa

El que el partit promet al seu programa electoral oficial. Cita literal de fins a 60 paraules, amb document i pàgina. Puntua a la barra «Programa».

2. Fets: votacions al Congrés

El que va votar el seu grup (o els seus diputats) a la votació del Congrés vinculada a cada pregunta, amb enllaç a les dades obertes de congreso.es. Puntua a la barra «Fets».

3. Hemeroteca

El que van dir els seus portaveus, preferentment al Diari de Sessions del debat d'aquella votació. Cita literal de fins a 50 paraules amb data i font. No puntua: es mostra al costat del que van votar.

Programa i Fets es calculen i es mostren per separat. Si un partit promet una cosa i en vota una altra, es veu com dues barres diferents, en lloc de quedar amagat en una mitjana.

Van dir vs. van fer: criteris

A més de les tres capes, el test recull compromisos públics de cada partit i el que va fer després. Cada entrada té dues parts: el que van dir (qui, quan, cita literal de fins a 50 paraules i la seva font) i el que van fer (data, descripció del fet sense adjectius i almenys una prova enllaçada: votació del Congrés amb el mateix patró d'URL que els Fets, referència del BOE, una altra votació parlamentària, la fitxa oficial d'una iniciativa amb el seu estat o una dada estadística oficial —INE, ministeris, Tribunal de Comptes, AIReF— amb el seu organisme, data i valor; aquesta darrera només existeix aquí i mai no puntua). L'esquema rebutja una entrada si el fet és anterior a la cita.

• El mateix criteri per a tots els partits: un compromís real —programa electoral, campanya, discurs d'investidura, acord de coalició o d'investidura, o una promesa explícita sobre el que faran— amb un fet posterior que es pugui comprovar.
• Mai no compta com a «el que van dir» una intervenció en el mateix debat de la votació amb què es compara: això és anunciar el vot, no comprometre-s'hi. No hi ha un termini mínim entre el que es diu i el que es fa: una promesa d'investidura que s'incompleix onze dies després compta.
• S'hi inclouen els compromisos complerts, no només els incomplerts: una llista només d'incompliments seria un biaix de selecció. La profunditat és proporcional al temps de govern a l'Estat: es busquen unes dues entrades per any de govern (mínim quatre), amb els compromisos mesurables més visibles i el seu resultat en dades oficials.
• Cada entrada porta la cita literal (fins a 50 paraules) amb la seva font, i el fet amb la seva votació, la seva referència del BOE o una altra prova enllaçada.
• L'etiqueta (compleix, contradiu, parcial o no ho van fer) descriu la relació entre la cita i el fet. Quan és «parcial», la nota explica quina part.
• «No ho van fer» només s'utilitza si el partit podia fer-ho —governava, o ho va signar en un acord de coalició o d'investidura— i hi ha prova primària que no va passar: la fitxa de la iniciativa a congreso.es caducada o rebutjada, el termini del mateix acord vençut, o el final de la legislatura sense norma al BOE. La nota explica per què el partit podia fer-ho.
• Independència de la font, igual per a tots els partits que han governat: cada dada oficial diu qui la mesura (font independent, estadística oficial o dada del mateix Govern). Un «compleix» no es pot basar només en dades del mateix Govern; si no n'hi ha d'altres, l'etiqueta màxima és «parcial» i la nota ho diu: «només hi ha dades del mateix Govern».
• No puntua: no canvia el resultat del test ni l'ordre dels partits.

L'etiqueta té quatre valors: compleix (van fer el que van dir), contradiu (van fer el contrari), parcial (una part; l'esquema exigeix una nota que digui quina) i no ho van fer (podien fer-ho i no va passar; l'esquema exigeix una nota que digui per què podien). Aquesta darrera existeix perquè, sense ella, només comptarien com a incompliment els actes contraris, i això pesaria més sobre qui governa que sobre qui promet i no executa; per això només s'aplica a qui tenia el poder de fer-ho. Les quatre es mostren amb el mateix estil, sense colors d'aprovat o suspens, i al costat de cada partit es mostra sempre el recompte de les quatre, perquè es vegi què s'ha seleccionat. Ara mateix hi ha 93 entrades (51 compleix, 7 contradiu, 28 parcial, 7 no ho van fer).

Què compta com a «el que van dir». Només un compromís real: el programa electoral, la campanya, un discurs d'investidura, un acord de coalició o d'investidura, o una promesa explícita sobre el que el partit farà. Mai una intervenció en el mateix debat de la votació amb què es compara: això és anunciar el vot, no comprometre's. No hi ha un termini mínim entre el que es diu i el que es fa: una promesa d'investidura incomplerta onze dies després compta (correcció del 2026-10-06, vegeu AFINIDAD-REVISION.md).

Independència de la font (regla del 2026-10-07, la mateixa per a tots els partits que han governat: PSOE, PP, Unidas Podemos i Sumar). Cada dada oficial porta una etiqueta que diu qui la mesura: font independent (AIReF, Tribunal de Comptes, Banc d'Espanya, Eurostat, OCDE, Comissió Europea o Consell de la UE, FMI, tribunals, avaluacions oficials d'universitats), estadística oficial (INE, sèries de la IGAE, estadístiques de la Seguretat Social o d'un ministeri amb metodologia publicada —no les seves notes de premsa—, text consolidat del BOE, crèdits d'una llei de pressupostos) o dada del mateix Govern (notes de premsa, pàgines web d'un ministeri, preàmbuls de decrets, informes de la Moncloa, autoavaluacions). Un govern no s'avalua a si mateix: un «compleix» necessita almenys una dada independent o d'estadística oficial. Si només hi ha xifres del mateix Govern, l'etiqueta màxima és «parcial» i la nota ho diu («només hi ha dades del mateix Govern»). Les xifres del Govern no s'amaguen: es mostren amb la seva etiqueta. L'esquema ho comprova per màquina.

Els recomptes no són comparables entre partits. Qui governa té més ocasions de complir o incomplir, de manera que al costat de cada recompte es diu si el partit ha governat a l'Estat i quan. La pàgina de la secció publica, partit per partit, què es va buscar i què es va descartar amb el seu motiu («Què vam buscar i per què no hi va entrar»). Buit conegut: els compromisos dels governs autonòmics (Generalitat, Govern Basc, Canàries…) encara no s'han investigat.

Veure totes les entrades.

Com es codifica cada posició

Resum de les regles; el text complet és a AFINIDAD-DATOS.md. La regla que és per damunt de totes: sense una font que qualsevol pugui obrir no hi ha posició. Un buit es mostra com a buit; mai no s'omple amb el que «es dedueix» de la ideologia d'un partit ni amb el que vota el seu soci.

Cada posició va de −2 a +2 respecte a l'enunciat de la pregunta (no respecte a esquerra o dreta):

• Programa: només el programa electoral oficial. La premsa, les entrevistes o la Viquipèdia no serveixen com a font de posició. Si el programa no tracta l'assumpte, la cel·la és «sense posició» i no puntua.
• Votacions: votar en el sentit de l'enunciat és +2, en contra −2, abstenció 0 (puntua, perquè és una posició expressada al ple). No votar no és una posició: una absència no puntua.
• Si el partit va votar dividit compta la majoria; si aquesta majoria no arriba a dos terços, la posició s'acosta un punt a 0. Amb diverses votacions en sentits diferents s'usa ±1 i s'explica a la nota.
• Partits sense grup propi (al Grup Mixt): el seu vot s'atribueix diputat a diputat, amb font per a cada atribució i respectant els canvis de grup.
• Mesures aprovades pel Govern sense votació (reial decret o acord publicat al BOE) compten només per als partits que eren al Govern en aquella data.
• Revisió cega: una segona persona o agent codifica la mateixa cita sense veure la primera posició. Si difereixen en més d'un punt, la cel·la es marca «codificació discrepant», puntua amb la mitjana de les dues i es mostra marcada.
• Les cel·les «pendent» (font encara no trobada) i «sense posició» no puntuen mai i es veuen com a buit, no com a 0.

Com es calcula la teva afinitat

Respons cada afirmació en quatre punts (molt en contra −2, en contra −1, a favor +1, molt a favor +2) o la saltes amb «No ho sé». No hi ha punt mitjà: així un salt no es pot confondre amb una resposta tèbia. Les preguntes saltades no compten.

Per a cada pregunta, l'acord amb un partit va de 0 a 1. Es parteix de la proximitat a l'escala, 1 − |la teva resposta − posició| / 4, i es multiplica pel costat:

• si la teva resposta i la posició del partit tenen el mateix signe, compta tota la proximitat: 1 si coincidiu, 0,75 entre «a favor» i «molt a favor»;
• si tenen signe contrari: acord = 0, sigui quina sigui la intensitat;
• si el partit té un 0 exprés (abstenció o ambivalència), compta la meitat de la proximitat, perquè no és del teu costat encara que tampoc no sigui al davant: 0,375 si vas respondre ±1 i 0,25 si vas respondre ±2.

La intensitat compta. Si respons «molt a favor», un partit «molt a favor» et dona 100 % i un de només «a favor», 75 %: 25 punts menys. I un partit que s'absté et dona 25 %, davant de 37,5 % si tu només estàs «a favor». Respondre ±2 en lloc de ±1 pot canviar qui queda primer.

L'afinitat és la mitjana d'aquests acords, ponderada: les preguntes que marques amb «Això m'importa» pesen ×2, la resta ×1.

Poques respostes, xifra prudent. A la mitjana s'hi sumen sempre 3 respostes «neutres» amb acord 0,5: afinitat = (Σ pes × acord + 3 × 0,5) / (Σ pes + 3). Amb moltes respostes gairebé no canvia res; amb poques, la xifra s'acosta al 50 %. Per exemple, 5 de 5 coincidències no és un 100 %: és (5 + 3 × 0,5) / (5 + 3) = 81 %, mentre que 15 de 15 és un 92 %. Cinc encerts poden sortir per atzar amb més facilitat que quinze, i sense aquesta correcció els partits dels quals sabem poc guanyaven més sovint només per això. La xifra que veus ja és la corregida: és l'estimació honesta amb les dades que hi ha.

Cobertura: perquè un partit aparegui amb percentatge en una lent (programa o vots), ha de tenir posició verificada en almenys 5 de les preguntes que has respost, sigui quin sigui el percentatge que això suposi. Al costat de cada barra es diu sempre en quantes es basa («basat en X de Y respostes»), perquè es vegi quan una xifra es recolza en poques preguntes. Per sota de 5 apareix com a «dades insuficients», mai com a 0: així tres coincidències perfectes no poden guanyar quinze respostes al 90 %. A més, calen almenys 8 respostes per donar un resultat: amb menys, qualsevol ordre seria soroll.

L'ordre per defecte usa la mitjana de Programa i Fets quan totes dues tenen prou dades; si un partit no té historial al Congrés, només Programa, i el resultat ho diu. Les dues xifres es mostren sempre per separat. Els empats exactes es marquen com a empat.

A cada fitxa de partit figura també la coincidència entre el seu programa i les seves votacions: 1 − la diferència mitjana |programa − fets| / 4, sobre les preguntes que tenen les dues dades.

Per què es compta primer el costat

La fórmula habitual, acord = 1 − |resposta − posició| / 4, premia qui no es mulla: un partit amb tot a 0 queda sempre a mitja distància de qualsevol. En una simulació amb usuaris sintètics, aquesta fórmula donava al partit del centre el 72 % de les victòries i relegava sistemàticament els partits dels extrems de tots dos costats, contestés el que contestés la gent. Per això es va descartar.

Exemple: una persona respon +1 i −1 a dues preguntes, davant de tres partits ficticis.

Amb la fórmula descartada, el partit que no pren posició empata amb el que coincideix amb la persona en les dues preguntes. Amb la fórmula usada, coincidir en el costat és el que més compta, i la intensitat afina dins d'aquest costat.

Programes del 2023 fins que es publiquin els del 2026

Les eleccions del 29 de novembre es van convocar el 6 d'octubre de 2026 i els partits encara no han publicat els seus programes. Fins aleshores s'usen els programes de les generals del 2023, amb l'etiqueta visible «Programa 2023 — s'actualitzarà amb el del 2026» a cada cita. Quan es publiquin els nous, es revisaran les cel·les una per una i cada canvi quedarà al registre.

El que aquest test no mesura

• Votacions del Senat.
• Votacions dels parlaments autonòmics (llevat, quan s'indiqui, per a partits sense escó al Congrés).
• Decisions del Govern publicades al BOE sense votació al Congrés, per als partits que no eren al Govern.
• Partits sense escó al Congrés: no tenen historial de votacions i es comparen només pel programa.
• Assumptes fora de les preguntes del test, la gestió de govern o les persones candidates.

Proves de neutralitat

Aquestes comprovacions s'executen sobre el codi i sobre les dades. Són a checks.ts, afinidad-score.test.ts i afinidad-dataset.test.ts, i qualsevol les pot executar amb npm test.

1. Qui respon exactament el que diu un partit el té primer i amb almenys un 75 % (no el 100 %: la xifra es corregeix cap al neutre amb poques respostes); si dos partits són indistingibles, s'avisa.
2. Qui respon el contrari d'un partit el té l'últim.
3. Canviar de signe totes les respostes i totes les posicions no canvia l'ordre: el motor tracta igual tots dos costats.
4. Contestar el mateix a tot (sempre +2, sempre −1…) no produeix un guanyador clar: entre el primer i la mediana hi ha com a màxim 15 punts.
5. A cada pregunta hi ha almenys 2 partits a favor i 2 en contra.
6. Cap partit no té totes les seves posicions del mateix signe.
7. La cobertura de dades de cada bloc és a ±20 punts de la mitjana.
8. El que està verificat té cita i enllaç; les cel·les pendents o sense posició no canvien el resultat.
9. Dominància: amb 10.000 usuaris a l'atzar i 10.000 moderats sintètics, cap partit comparable no guanya en més del 35 % ni en menys del 2 %. «Comparable» és el partit amb dada en almenys 5 preguntes en alguna de les dues lents; el que no hi arriba no competeix (surt «dades insuficients» per a tothom) i el seu buit el mesura la prova de cobertura.
10. Un partit amb 3 posicions coincidents no supera un que coincideix al 90 % en 15.

Si una d'aquestes proves falla amb les dades reals, no es corregeix tocant posicions: es revisa la redacció de la pregunta o es busca la font que falta.

Què registrem de l'ús

Per saber si el test funciona comptem, a la nostra pròpia base de dades i sense serveis de tercers, uns quants esdeveniments: començar i acabar el test, obrir una font, compartir (i per quin canal), declarar o no el context opcional, prémer «Continua explorant», obrir «Van dir vs. van fer» i copiar l'enllaç d'una de les seves entrades (sense dir quina). Cada esdeveniment desa només el seu nom, l'idioma, la versió de les dades i l'hora en punt. No desa les teves respostes, la teva comunitat, el teu vot habitual, cap partit ni el teu resultat, ni IP, ni navegador, ni galetes o identificadors: no hi ha manera d'unir dos esdeveniments de la mateixa persona. Si el teu navegador envia «Global Privacy Control» o «Do Not Track», no es registra res. Els esdeveniments s'esborren al cap de 180 dies.

Període de veda (LOREG, art. 69.7)

Desem de manera anònima les respostes de qui ho accepta (sense correu, sense IP, amb la data truncada al dia). Entre el 24 i el 29 de novembre de 2026 no es publicarà cap agregat del tipus «quin partit guanya al test», en aplicació de l'article 69.7 de la Llei orgànica del règim electoral general. Fora d'aquest període, qualsevol dada agregada es publicarà només amb grups d'almenys 20 persones i avisant que no és una mostra representativa.

Versió de les dades i correccions

Versió actual: 2026.10.2. Cada canvi de dades o de mètode, amb la seva data i motiu, és al registre de canvis. Els enllaços compartits porten la versió: si les dades canvien, el resultat es recalcula i s'avisa.

Has trobat una dada mal codificada, una cita incompleta o una font caiguda? Escriu-nos a contacto@libertarios.es indicant partit, pregunta i la font que ho demostra. Les correccions acceptades es publiquen al registre; les rebutjades, amb el motiu.