LLibertarios

Sense afiliació a cap partit · Fonts obertes

← Tornar a les dades

Partido Socialista Obrero Español

PSOE · Estatal · Candidatura confirmada

Coincidència entre programa i votacions
73 %
Coincidència entre programa i votacions
posicions de programa
10/15
posicions de programa
posicions per vots
15/15
posicions per vots
van dir vs. van fer
24
van dir vs. van fer
Van dir vs. van fer de PSOE
Fitxa del partit
Per què hi és inclòs

Escó al Congrés de la XV legislatura (Grup Socialista; formacions PSOE, PSC-PSOE, PSE-EE, PsdeG, PSIB i PSN).

Font: Congreso de los Diputados — datos abiertos: diputados en activo (XV legislatura) (2026-10-06)

Estat de la candidatura
Candidatura confirmada
Àmbit
Estatal
Escó al Congrés (XV legislatura)
Sí · Grup al Congrés: GS
D'on surt el seu historial
Grup al Congrés: GS
Al Govern
2018-06-02 → …
Coincidència entre programa i votacions
73 % (10)1 − mitjana de |programa − fets| / 4, sobre les preguntes amb totes dues dades verificades.
Bloc (només s'utilitza per a la targeta «la teva sorpresa»; no afecta la puntuació)
Esquerra

Posicions i fonts

De molt en contra a molt a favor. Toca una fila per veure la cita i la votació.

Hemeroteca (13)

El que van dir, amb data i font. No puntua.

Veure les cites

Van dir vs. van fer

Compromisos públics d'aquest partit i el que va fer després. No puntua.

8 complertes · 3 contradites · 9 parcials · 4 no fetes

Ha governat a l'Estat: 2 de juny del 2018 – avui (períodes des del 2011, els que cobreixen aquestes entrades)

Els recomptes no són comparables entre partits: qui governa té més ocasions de complir o d'incomplir.

Presentar els Pressupostos Generals de l'EstatNo ho van fer

El que van dir«Sobre la primera, sí. El Gobierno de España presentará los Presupuestos Generales del Estado para el año 2026.»

→ El que van ferCap projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat no va entrar al Congrés en la XV legislatura: no hi va haver pressupostos per al 2024, el 2025 ni el 2026, i es van mantenir prorrogats els del 2023 (Llei 31/2022). Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Sobre la primera, sí. El Gobierno de España presentará los Presupuestos Generales del Estado para el año 2026.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· president del Govern i secretari general del PSOE (roda de premsa de balanç del curs polític, resposta a si es comprometia a presentar pressupostos)La Moncloa — Transcripción de la rueda de prensa del presidente del Gobierno de balance del curso político (28-7-2025) (pàg. p. 17)

  2. El que van fer ·

    Cap projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat no va entrar al Congrés en la XV legislatura: no hi va haver pressupostos per al 2024, el 2025 ni el 2026, i es van mantenir prorrogats els del 2023 (Llei 31/2022). Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026.

    • Relación de proyectos de ley de la XV legislatura (datos abiertos del Congreso, fichero ProyectosDeLey, 7-10-2026) · 7 d’oct. del 2026 · estat: Ningún proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado entre los 115 proyectos de ley de la XV · font
    • BOE-A-2022-22128 — Ley 31/2022, de 23 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2023 · 24 de des. del 2022 · font
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: elaborar i presentar els pressupostos és competència exclusiva del Govern (art. 134.1 de la Constitució) i no requereix majoria parlamentària; que després s'aprovessin és una altra qüestió. El Consell de Ministres va aprovar el límit de despesa no financera el novembre del 2025 (ho diu el president en la sessió de control del 19-11-2025, transcripció de La Moncloa: https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/intervenciones/Documents/2025/20251119-sesion-control-preguntas-pg.pdf), però el projecte no es va arribar a remetre. S'enllaça la Llei 31/2022 per datar els últims pressupostos aprovats.
  4. Imatge per compartir
CorrupcióParcial

El que van dir«No vamos a tapar la corrupción que surja en nuestras filas por muy dolorosa que sea»

→ El que van ferLa mateixa crònica anuncia «la creación de una comisión de Investigación para conocer toda la verdad del caso Koldo». El Grup Socialista va registrar la sol·licitud l'endemà (156/000011), però va quedar a la Junta de Portaveus des del 24-6-2025 sense arribar al Ple, i va decaure amb la dissolució de les Corts (6-10-2026). Abans, el 2024, el Grup Socialista sí que va votar a favor de crear la comissió del Congrés sobre els contractes de material sanitari de la pandèmia, i el Senat va aprovar per unanimitat (259 vots) la que va demanar el PP sobre el mateix assumpte.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «No vamos a tapar la corrupción que surja en nuestras filas por muy dolorosa que sea»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· secretari general del PSOE (compareixença a la seu federal, crònica oficial del partit)PSOE — «Pedro Sánchez anuncia más medidas contra la corrupción: el PSOE es una organización limpia» (16-6-2025)

  2. El que van fer ·

    La mateixa crònica anuncia «la creación de una comisión de Investigación para conocer toda la verdad del caso Koldo». El Grup Socialista va registrar la sol·licitud l'endemà (156/000011), però va quedar a la Junta de Portaveus des del 24-6-2025 sense arribar al Ple, i va decaure amb la dissolució de les Corts (6-10-2026). Abans, el 2024, el Grup Socialista sí que va votar a favor de crear la comissió del Congrés sobre els contractes de material sanitari de la pandèmia, i el Senat va aprovar per unanimitat (259 vots) la que va demanar el PP sobre el mateix assumpte.

    • Solicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre las contrataciones públicas y demás aspectos relacionados con la operación Delorme y el informe de la UCO 96/2025 (156/000011, XV; López Álvarez, Patxi (GS) y 112 diputados) · 24 de juny del 2025 · estat: Junta de Portavoces (desde el 24-6-2025, sin votación en el Pleno al disolverse las Cortes) · font
    • Solicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los procesos de contratación para la adquisición de material sanitario por parte de las Administraciones públicas durante la crisis pandémica (156/000005) · 21 de març del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • Comisión de Investigación del Senado solicitada por el Grupo Popular sobre la contratación de material sanitario (650/000002): 259 votos a favor de 259 emitidos (DS Senado, Pleno núm. 20, p. 90) · 12 de març del 2024 · Senado · sí · font
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07. El que el PSOE podia fer per si mateix ho va fer: registrar la sol·licitud amb 113 signatures del Grup Socialista i votar a favor de les comissions del 2024. La comissió promesa el 2025 no es va arribar a crear: no consta a la fitxa del Congrés qui va impedir que passés de la Junta de Portaveus al Ple, i per això no s'etiqueta «no ho van fer». El vot per grup del Senat no és a les dades obertes; el resultat unànime implica el vot a favor dels senadors socialistes presents.
  4. Imatge per compartir
Reducció del dèficit públicCompleix

El que van dir«queremos hacerlo además al tiempo que seguimos reduciendo el déficit público, porque este es un Gobierno comprometido con la disciplina fiscal.»

→ El que van ferSegons Eurostat (notificació d'abril del 2026), el dèficit del conjunt de les administracions públiques va ser del 3,3 % del PIB el 2023, del 3,2 % el 2024 i del 2,4 % el 2025; en euros, 50.027, 51.267 i 40.330 milions. La IGAE dona xifres molt semblants (3,52 %, 3,22 % i 2,39 %). El deute públic va baixar del 105,2 % al 100,7 % del PIB, però va pujar de 1.575.377 a 1.698.225 milions d'euros.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «queremos hacerlo además al tiempo que seguimos reduciendo el déficit público, porque este es un Gobierno comprometido con la disciplina fiscal.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. 14)

  2. El que van fer ·

    Segons Eurostat (notificació d'abril del 2026), el dèficit del conjunt de les administracions públiques va ser del 3,3 % del PIB el 2023, del 3,2 % el 2024 i del 2,4 % el 2025; en euros, 50.027, 51.267 i 40.330 milions. La IGAE dona xifres molt semblants (3,52 %, 3,22 % i 2,39 %). El deute públic va baixar del 105,2 % al 100,7 % del PIB, però va pujar de 1.575.377 a 1.698.225 milions d'euros.

    • Dada oficialFont independentDéficit: −3,3 % del PIB en 2023 (−50.027 M€), −3,2 % en 2024 (−51.267 M€) y −2,4 % en 2025 (−40.330 M€); deuda: 105,2 %, 101,6 % y 100,7 % del PIBGovernment deficit/surplus, debt and associated data (gov_10dd_edpt1), España, Administraciones Públicas (S13), B9 y GD · dada oficial de Eurostat · 31 de des. del 2025 · font
    • Dada oficialFont independentGasto neto: +4,8 % en 2025, «above the recommended maximum growth rate» (desviación del 0,4 % del PIB en el año y del 0,1 % acumulada, dentro de la flexibilidad de la cláusula nacional de escape por gasto en defensa)Recomendación del Consejo a España (documento 11121/26, basado en COM(2026) 209), considerandos 10 y 15 · dada oficial de Consejo de la Unión Europea · 3 de jul. del 2026 · font
    • Dada oficialEstadística oficialNecesidad de financiación de las AAPP: 3,52 % del PIB en 2023 y 3,15 % en 2024 (50.187 M€)Informe trimestral de las Administraciones Públicas, contabilidad nacional, cuarto trimestre de 2024 · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2024 · font
    • Dada oficialEstadística oficialNecesidad de financiación de las AAPP: 3,22 % del PIB en 2024 (51.267 M€) y 2,39 % en 2025 (40.330 M€); sin el impacto de la DANA, 2,86 % y 2,18 %Informe trimestral de las Administraciones Públicas, contabilidad nacional, cuarto trimestre de 2025 (revisión estadística 2024) · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Contrastat amb Eurostat (regla d'independència de la font, 2026-10-07): es manté «compleix». El compromís era continuar reduint el dèficit, sense xifra, i en percentatge del PIB va baixar cada any. Matisos: en euros, el dèficit del 2024 va ser més gran que el del 2023; el deute en euros va continuar creixent; i el Consell de la UE assenyala que la despesa neta del 2025 va créixer per sobre del màxim recomanat, tot i que dins de la flexibilitat per despesa en defensa. Part del descens del 2025 es deu, segons la IGAE, a unes despeses extraordinàries menors (DANA i sentències desfavorables). Les xifres del 2023 d'Eurostat (3,3 %) i de la IGAE del 2024 (3,52 %) són de revisions diferents.
  4. Imatge per compartir
Nou Estatut dels TreballadorsNo ho van fer

El que van dir«Por eso, les anuncio que esta legislatura será la legislatura del nuevo Estatuto de los Trabajadores»

→ El que van ferEl Govern no va remetre al Congrés cap projecte de nou Estatut dels Treballadors en la XV legislatura. Els tres projectes de llei de la XV que afecten l'Estatut modifiquen articles concrets del text refós del 2015 (transposició de la Directiva 2019/1152, extinció per incapacitat permanent i permís de naixement). Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026 amb el Reial decret legislatiu 2/2015 vigent.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Por eso, les anuncio que esta legislatura será la legislatura del nuevo Estatuto de los Trabajadores»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. 12)

  2. El que van fer ·

    El Govern no va remetre al Congrés cap projecte de nou Estatut dels Treballadors en la XV legislatura. Els tres projectes de llei de la XV que afecten l'Estatut modifiquen articles concrets del text refós del 2015 (transposició de la Directiva 2019/1152, extinció per incapacitat permanent i permís de naixement). Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026 amb el Reial decret legislatiu 2/2015 vigent.

    • Relación de proyectos de ley de la XV legislatura (datos abiertos del Congreso, fichero ProyectosDeLey, 7-10-2026) · 7 d’oct. del 2026 · estat: Ningún proyecto de nuevo Estatuto de los Trabajadores entre los 115 proyectos de la XV; solo modificaciones parciales del texto de 2015 (121/000008, 121/000033 y 121/000069) · font
    • Dada oficialEstadística oficialVigente: estatus de derogación «N» en los metadatos del BOE (actualizados el 5-10-2026)Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores (BOE-A-2015-11430), texto consolidado · dada oficial de Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado · 5 d’oct. del 2026 · font
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: el PSOE va presidir el Govern tota la XV, i aprovar i remetre un projecte de llei és competència del Consell de Ministres. El Ministeri de Treball era en mans de SUMAR, soci de coalició. També era un compromís de l'acord de coalició del 2019 (punt 1.2, «Elaboraremos un nuevo Estatuto de los Trabajadores del siglo XXI») que tampoc no es va complir a la XIV.
  4. Imatge per compartir
Aportacions al Fons de Reserva de la Seguretat SocialParcial

El que van dir«Y vamos a hacer algo muy importante: cumplir con el mandato del Pacto de Toledo, que nos decía […] que lógicamente tenía que revalorizar las pensiones conforme al IPC, pero también destinar al Fondo de reserva de la Seguridad Social 5000 millones de euros cada año»

→ El que van ferSegons l'informe de la Seguretat Social a les Corts, les dotacions acumulades al Fons de Reserva van passar de 56.986 milions d'euros (2023) a 60.590 (2024) i 64.963 (2025): 3.604 milions aportats el 2024 i 4.373 el 2025, gairebé tot de la cotització finalista del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (3.577 i 4.356 milions). El saldo del Fons a 31-12-2025 era de 14.069,81 milions.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Y vamos a hacer algo muy importante: cumplir con el mandato del Pacto de Toledo, que nos decía […] que lógicamente tenía que revalorizar las pensiones conforme al IPC, pero también destinar al Fondo de reserva de la Seguridad Social 5000 millones de euros cada año»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. 13)

  2. El que van fer ·

    Segons l'informe de la Seguretat Social a les Corts, les dotacions acumulades al Fons de Reserva van passar de 56.986 milions d'euros (2023) a 60.590 (2024) i 64.963 (2025): 3.604 milions aportats el 2024 i 4.373 el 2025, gairebé tot de la cotització finalista del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (3.577 i 4.356 milions). El saldo del Fons a 31-12-2025 era de 14.069,81 milions.

    • Dada oficialEstadística oficialDotaciones acumuladas: 56.986 M€ (2023), 60.590 M€ (2024), 64.963 M€ (2025); dotaciones del MEI: 2.218 M€ (2023), 3.577 M€ (2024), 4.356 M€ (2025); saldo a 31-12-2025: 14.069,81 M€ (0,83 % del PIB)Fondo de Reserva de la Seguridad Social — Informe a las Cortes Generales, evolución y situación a 31 de diciembre de 2025 · dada oficial de Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones · 31 de des. del 2025 · font
  3. Nota: El Fons va rebre aportacions cada any, creixents, però per sota dels 5.000 milions anuals anunciats: 3.604 milions el 2024 (≈ 72 %) i 4.373 el 2025 (≈ 87 %). Les aportacions anuals es calculen com a diferència de les dotacions acumulades de la taula «Evolución del FRSS» de l'informe (p. 17 impresa). La dada del 2026 no està publicada.
  4. Imatge per compartir
HabitatgeParcial

El que van dir«vamos a acometer la habilitación de 183 000 viviendas públicas para alquiler asequible, que prometimos también hace unos meses.»

→ El que van ferEl Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana xifra en 120.479 els habitatges «movilizadas en diferentes fases (desde entregadas a fase de construcción)» del seu Pla d'Habitatge en Lloguer Assequible, la meta del qual situa en «más de 183.000 viviendas». «Mobilitzat» no és una categoria de cap estadística oficial. La sèrie estadística del mateix Ministeri compta 32.444 habitatges protegits acabats (qualificacions definitives) a tot Espanya del 2024 al primer trimestre del 2026, de totes les administracions i per a venda o lloguer. El Tribunal de Comptes va constatar que cap de les actuacions del Pla que va fiscalitzar no estava acabada. Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «vamos a acometer la habilitación de 183 000 viviendas públicas para alquiler asequible, que prometimos también hace unos meses.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XV legislatura, núm. 7 (15-11-2023): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. 14)

  2. El que van fer ·

    El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana xifra en 120.479 els habitatges «movilizadas en diferentes fases (desde entregadas a fase de construcción)» del seu Pla d'Habitatge en Lloguer Assequible, la meta del qual situa en «más de 183.000 viviendas». «Mobilitzat» no és una categoria de cap estadística oficial. La sèrie estadística del mateix Ministeri compta 32.444 habitatges protegits acabats (qualificacions definitives) a tot Espanya del 2024 al primer trimestre del 2026, de totes les administracions i per a venda o lloguer. El Tribunal de Comptes va constatar que cap de les actuacions del Pla que va fiscalitzar no estava acabada. Les Corts es van dissoldre el 6-10-2026.

    • Dada oficialDada del mateix Govern120.479 viviendas movilizadas (68.325 Entidad Estatal de Vivienda; 24.867 Plan de Recuperación; 9.489 Fondo Social de Vivienda; 8.300 Plan Estatal; 6.102 subvenciones directas; 3.396 préstamos ICO), frente a una meta de más de 183.000Plan de Vivienda en Alquiler Asequible — viviendas asequibles movilizadas por el Gobierno · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana · 5 de des. del 2025 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern80.745 viviendas movilizadas, el 43,88 % del objetivo de habilitar 184.000Nota de prensa: «El Gobierno de España ya ha movilizado 80.745 viviendas del Plan de Vivienda en Alquiler Asequible» · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana · 13 d’ag. del 2024 · font
    • Dada oficialEstadística oficialViviendas protegidas terminadas en España: 8.847 (2023), 14.371 (2024), 12.858 (2025) y 5.215 (primer trimestre de 2026)Vivienda y rehabilitación protegida — calificaciones definitivas (viviendas protegidas terminadas) por provincia, conjunto de datos VDP007_01, tabla 1.6 (suma de las 52 provincias) · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (estadística) · 31 de març del 2026 · font
    • Dada oficialFont independentPlan de Vivienda en Alquiler Asequible: 18 actuaciones con unas 16.800 viviendas a 31-12-2023; «ninguna de las actuaciones analizadas había finalizado y en todas ellas se han producido incidencias y demoras importantes»; coste estimado +18 % entre 2022 y 2024Tribunal de Cuentas — Informe de fiscalización n.º 1.640, sobre la actividad de SEPES en la ejecución de vivienda pública, 2018–2023 (conclusiones 25 y 26, pp. 86–92 impresas) · dada oficial de Tribunal de Cuentas · 25 de set. del 2025 · font
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font; l'etiqueta no canvia, però ja no es basa només en el Ministeri. Els 120.479 habitatges «mobilitzats» (el 66 % de 183.000) són la mètrica del mateix Govern i inclouen habitatges en construcció i fases prèvies; el Ministeri no publica quants se n'han lliurat. El que mesura l'estadística oficial són habitatges protegits acabats: 32.444 des del 2024 a tot Espanya, comptant els de comunitats i ajuntaments i els de venda, de manera que ni tan sols aquesta xifra és atribuïble sencera al compromís. El Tribunal de Comptes, sobre 15.300 habitatges del Pla que va fiscalitzar, no va trobar cap actuació acabada i posa en dubte «la eficacia de los resultados pretendidos». Es queda en «parcial» i no en «no ho van fer» perquè hi ha habitatges en marxa i algun de lliurat segons el Ministeri, però la distància amb els 183.000 és molt més gran que la que suggereix la seva xifra. El Ministeri va donar 183.000 a la pàgina i 184.000 a la nota del 2024.
  4. Imatge per compartir
HabitatgeParcial

El que van dir«Desarrollaremos y aplicaremos la nueva línea de avales del Instituto de Crédito Oficial (ICO) de 2.500 millones de euros para ayudar a los jóvenes menores de 35 años […] con el objetivo de posibilitar la adquisición de unas 50.000 viviendas.»

→ El que van ferLa línia d'avals es va posar en marxa. Segons l'addenda del conveni entre el Ministeri d'Habitatge i l'ICO publicada al BOE, a 31-10-2025 s'havien formalitzat 8.549 operacions (6.119 de joves i 2.430 de famílies amb menors a càrrec), amb 206,6 milions d'euros avalats. L'addenda prorroga fins al 31-12-2027 el termini per formalitzar operacions. La sèrie de dades obertes de l'ICO compta 10.454 operacions acumulades al desembre del 2025, amb 255,9 milions d'euros avalats.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Desarrollaremos y aplicaremos la nueva línea de avales del Instituto de Crédito Oficial (ICO) de 2.500 millones de euros para ayudar a los jóvenes menores de 35 años […] con el objetivo de posibilitar la adquisición de unas 50.000 viviendas.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat pels dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023), apartado 5 (pàg. 30)

  2. El que van fer ·

    La línia d'avals es va posar en marxa. Segons l'addenda del conveni entre el Ministeri d'Habitatge i l'ICO publicada al BOE, a 31-10-2025 s'havien formalitzat 8.549 operacions (6.119 de joves i 2.430 de famílies amb menors a càrrec), amb 206,6 milions d'euros avalats. L'addenda prorroga fins al 31-12-2027 el termini per formalitzar operacions. La sèrie de dades obertes de l'ICO compta 10.454 operacions acumulades al desembre del 2025, amb 255,9 milions d'euros avalats.

    • Dada oficialDada del mateix Govern8.549 operaciones formalizadas (6.119 de jóvenes, 2.430 de familias con menores a cargo); avales por 206,6 millones de euros; financiación avalada de 1.091,4 millones de eurosResolución de 23 de junio de 2026 por la que se publica la Adenda del Convenio entre el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana y el ICO para la «Línea de avales para la adquisición de primera vivienda» (BOE-A-2026-14404), expositivo · dada oficial de Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana e ICO (publicado en el BOE) · 31 d’oct. del 2025 · font
    • Dada oficialEstadística oficial10.454 operaciones acumuladas; 255.864.390 euros avalados; 1.344.387.902 euros financiadosTabla de actividad mensual y acumulada de la Línea de Avales ICO-MIVAU para la adquisición de primera vivienda por CCAA, diciembre de 2025 (datos abiertos del ICO), fila «Total general» · dada oficial de Instituto de Crédito Oficial (estadística de actividad) · 31 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font: la dada de l'addenda és del mateix Ministeri i de l'ICO; s'hi afegeix la sèrie estadística d'activitat de l'ICO, que al desembre del 2025 dona 10.454 operacions (al voltant del 21 % de 50.000). Aquesta sèrie, reconstruïda a 31-10-2025, dona 8.718 operacions i no 8.549 com l'addenda; no se n'ha trobat l'explicació. L'etiqueta no canvia. Revisada el 2026-10-07 con la regla de independencia de la fuente: el dato de la adenda es del propio Ministerio y del ICO; se añade la serie estadística de actividad del ICO, que a diciembre de 2025 da 10.454 operaciones (alrededor del 21 % de 50.000). Esa serie, reconstruida a 31-10-2025, da 8.718 operaciones y no 8.549 como la adenda; no se ha encontrado la explicación. La etiqueta no cambia. La línia existeix i funciona (creada per l'art. 191 del Reial decret llei 5/2023, abans de l'acord), però a 31-10-2025 hi havia 8.549 compres avalades davant de «unas 50.000» (al voltant del 17 %), i només 206,6 dels 2.500 milions d'euros compromesos en avals. El termini per formalitzar operacions continua obert fins al 31-12-2027, de manera que la xifra encara pot augmentar; no s'ha localitzat cap dada oficial posterior al 31-10-2025.
  4. Imatge per compartir
HabitatgeCompleix

El que van dir«se definirá con carácter inmediato el índice de precios de referencia que permitan identificar los municipios y distritos que se consideran zonas tensionadas, para impulsar la puesta en marcha de la regulación de los precios de los alquileres.»

→ El que van ferLa Secretaria d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana va publicar al BOE el sistema d'índexs de preus de referència de l'article 17.7 de la Llei d'arrendaments urbans i, el mateix dia, la relació de zones de mercat residencial tensionat declarades el primer trimestre del 2024.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «se definirá con carácter inmediato el índice de precios de referencia que permitan identificar los municipios y distritos que se consideran zonas tensionadas, para impulsar la puesta en marcha de la regulación de los precios de los alquileres.»

    PSOE y SUMAR (acuerdo de coalición)· acord programàtic de Govern signat pels dos partitsPSOE y SUMAR — Acuerdo de Gobierno de coalición progresista «España avanza» (24-10-2023), apartado 5 (pàg. 29)

  2. El que van fer ·

    La Secretaria d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana va publicar al BOE el sistema d'índexs de preus de referència de l'article 17.7 de la Llei d'arrendaments urbans i, el mateix dia, la relació de zones de mercat residencial tensionat declarades el primer trimestre del 2024.

    • BOE-A-2024-5213 — Resolución de 14 de marzo de 2024, de la Secretaría de Estado de Vivienda y Agenda Urbana, por la que se determina el sistema de índices de precios de referencia a los efectos de lo establecido en el artículo 17.7 de la Ley 29/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos · 15 de març del 2024 · font
    • BOE-A-2024-5214 — Resolución de 14 de marzo de 2024, de la Secretaría de Estado de Vivienda y Agenda Urbana, por la que se publica la relación de zonas de mercado residencial tensionado declaradas en el primer trimestre de 2024 · 15 de març del 2024 · font
  3. Nota: «Con carácter inmediato»: l'índex es va publicar al BOE gairebé cinc mesos després de l'acord (24-10-2023). En la Llei 12/2023 l'índex serveix per limitar la renda a les zones ja declarades tensionades; la declaració la fan les comunitats autònomes.
  4. Imatge per compartir
Amnistia als encausats pel procésContradiu

El que van dir«El independentismo lo que pide, y lo saben ustedes y lo saben los telespectadores, es la amnistía. Algo que, desde luego, este gobierno no va a aceptar y que desde luego no entra en la legislación ni en la Constitución Española.»

→ El que van ferEl Grup Socialista va registrar la proposició de llei orgànica d'amnistia i els seus 120 diputats van votar a favor del dictamen el 14-3-2024. La llei es va publicar com a Llei orgànica 1/2024 l'11-6-2024.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «El independentismo lo que pide, y lo saben ustedes y lo saben los telespectadores, es la amnistía. Algo que, desde luego, este gobierno no va a aceptar y que desde luego no entra en la legislación ni en la Constitución Española.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· president del Govern i secretari general del PSOE (entrevista a laSexta, «Al Rojo Vivo»)La Moncloa — Transcripción de la entrevista del presidente del Gobierno en laSexta (10-11-2022) (pàg. p. 4)

  2. El que van fer ·

    El Grup Socialista va registrar la proposició de llei orgànica d'amnistia i els seus 120 diputats van votar a favor del dictamen el 14-3-2024. La llei es va publicar com a Llei orgànica 1/2024 l'11-6-2024.

    • Proposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña — votación del nuevo dictamen · 14 de març del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2024-11776 — Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña · 11 de juny del 2024 · font
  3. Nota: L'aprovació definitiva al Congrés (30-5-2024, després del veto del Senat) no figura en els JSON de dades obertes d'aquell dia; s'enllacen la votació del dictamen i el BOE. `role: apoyo` perquè va ser una proposició del grup parlamentari, no un projecte del Govern.
  4. Imatge per compartir
Ceuta i el MarrocParcial

El que van dir«las mercancías también van a circular con normalidad, en régimen de expedición comercial a través de los respectivos puestos aduaneros.»

→ El que van ferL'Agència Tributària va adaptar el març del 2023 les instruccions del document únic administratiu per a les duanes de Ceuta i Melilla. Segons el ministre d'Afers Exteriors al Congrés, «el pasado 11 de febrero [de 2025] se restableció el paso oficial de mercancías entre Melilla y Marruecos, y también, por primera vez en nuestra historia, entre Ceuta y Marruecos», en «un proceso gradual y progresivo». La declaració conjunta del desembre del 2025 celebra «la aplicación, en un marco concertado» d'aquest punt.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «las mercancías también van a circular con normalidad, en régimen de expedición comercial a través de los respectivos puestos aduaneros.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· president del Govern (roda de premsa a Rabat després de la declaració conjunta amb el Marroc)La Moncloa — Transcripción de la rueda de prensa del presidente del Gobierno en Marruecos (7-4-2022) (pàg. p. 3)

  2. El que van fer ·

    L'Agència Tributària va adaptar el març del 2023 les instruccions del document únic administratiu per a les duanes de Ceuta i Melilla. Segons el ministre d'Afers Exteriors al Congrés, «el pasado 11 de febrero [de 2025] se restableció el paso oficial de mercancías entre Melilla y Marruecos, y también, por primera vez en nuestra historia, entre Ceuta y Marruecos», en «un proceso gradual y progresivo». La declaració conjunta del desembre del 2025 celebra «la aplicación, en un marco concertado» d'aquest punt.

    • BOE-A-2023-7502 — Resolución de 17 de marzo de 2023, del Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales de la Agencia Estatal de Administración Tributaria, por la que se modifica la de 11 de julio de 2014, sobre formalidades aduaneras (documento único administrativo), para Ceuta y Melilla · 23 de març del 2023 · font
    • Dada oficialDada del mateix GovernPaso oficial de mercancías restablecido el 11-2-2025 en Melilla y abierto en Ceuta; «Se trata de un proceso gradual y progresivo»Diario de Sesiones del Congreso, Comisión de Asuntos Exteriores, XV legislatura, núm. 314 (5-5-2025), pp. 8 y 38: comparecencia del ministro de Asuntos Exteriores · dada oficial de Ministro de Asuntos Exteriores (en el Diario de Sesiones del Congreso) · 5 de maig del 2025 · font
    • Dada oficialDada del mateix GovernAmbos gobiernos «se felicitan por la aplicación, en un marco concertado, del punto 3» de la hoja de ruta de 2022Declaración conjunta de la XIII Reunión de Alto Nivel España–Marruecos (4-12-2025), punto 61 · dada oficial de La Moncloa (Gobierno de España) · 4 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07. Només hi ha dades del mateix Govern sobre la circulació real de mercaderies: no s'ha trobat cap estadística oficial de mercaderies per les duanes de Ceuta i Melilla ni cap informe independent. La norma duanera existeix (BOE) i el Govern declara obert el pas des del febrer del 2025, però ell mateix el descriu com a gradual: la «normalitat» promesa el 2022 no està documentada. Les xifres de volum que va donar el ministre no són coherents entre si i no se citen. L'abril del 2026 VOX va demanar una compareixença sobre un «cierre unilateral de las aduanas» pel Marroc (213/000820); és només el títol de la sol·licitud, no un fet comprovat. Etiqueta màxima per la regla d'independència de la font: només hi ha dades del mateix Govern.
  4. Imatge per compartir
Ingrés mínim vitalParcial

El que van dir«Llegará a 850.000 hogares en los que viven 2,3 millones de personas, con especial incidencia en los hogares en los que viven menores»

→ El que van ferSegons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), a 31-12-2025 cobraven l'ingrés mínim vital 484.792 llars a tot Espanya (455.401 en territori fiscal comú, el 44,2 % de les llars que podrien cobrar-lo). El 52 % de les llars amb dret no el sol·licita. A finals del 2021 eren 284.000 llars (el 40 % de les potencials).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Llegará a 850.000 hogares en los que viven 2,3 millones de personas, con especial incidencia en los hogares en los que viven menores»

    Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones (Gobierno presidido por Pedro Sánchez)· nota del ministeri després del Consell de Ministres que va aprovar el Reial decret llei 20/2020 (ministre: José Luis Escrivá)Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones — «El Gobierno aprueba la creación de un Ingreso Mínimo Vital» (29-5-2020), subtítulo

  2. El que van fer ·

    Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), a 31-12-2025 cobraven l'ingrés mínim vital 484.792 llars a tot Espanya (455.401 en territori fiscal comú, el 44,2 % de les llars que podrien cobrar-lo). El 52 % de les llars amb dret no el sol·licita. A finals del 2021 eren 284.000 llars (el 40 % de les potencials).

    • Dada oficialFont independent484.792 hogares con IMV en toda España a 31-12-2025; 455.401 en territorio común = 44,2 % de 1.031.442 hogares potenciales; 52 % de los hogares elegibles no lo solicitaAIReF — Quinta opinión sobre el Ingreso Mínimo Vital (julio de 2026), pp. 9, 21 (nota 8), 26 y 28 del PDF · dada oficial de Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) · 31 de des. del 2025 · font
    • Dada oficialFont independent284.000 hogares en diciembre de 2021 (40 % de unos 700.000 potenciales); 400.000 hogares con derecho no lo habían solicitado (57 %)AIReF — Opinión 1/22 sobre el Ingreso Mínimo Vital (19-7-2022), pp. 7 y 10 del PDF · dada oficial de Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) · 31 de des. del 2021 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern«ha llegado en agosto a 893.820 hogares en los que viven 2.725.899 personas»La Moncloa — nota de prensa del Ministerio de Inclusión sobre el ingreso mínimo vital en agosto de 2026 (7-9-2026) · dada oficial de Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones (La Moncloa) · 7 de set. del 2026 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font. La prestació existeix i el seu abast creix cada any, però segons l'AIReF, cinc anys i mig després arribava a unes 485.000 llars, el 57 % de les 850.000 anunciades, i més de la meitat de les llars amb dret no la demana. La xifra del Govern d'agost del 2026 (893.820 llars) no diu a la nota si inclou les llars que només cobren el complement d'ajuda per a la infància, que l'AIReF compta a part; per això l'etiqueta es basa en l'AIReF. S'atribueix al PSOE perquè presidia el Govern que va aprovar la prestació i va nomenar el ministre.
  4. Imatge per compartir
Regulació de l'eutanàsiaCompleix

El que van dir«Aprobaremos en este sentido, como hemos anunciado públicamente, la regulación de la eutanasia que reconozca el derecho a una muerte digna.»

→ El que van ferLa proposició de llei orgànica del Grup Socialista es va aprovar en la votació de conjunt després de les esmenes del Senat, amb el vot a favor dels 120 diputats socialistes; es va publicar com a Llei orgànica 3/2021.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aprobaremos en este sentido, como hemos anunciado públicamente, la regulación de la eutanasia que reconozca el derecho a una muerte digna.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 21)

  2. El que van fer ·

    La proposició de llei orgànica del Grup Socialista es va aprovar en la votació de conjunt després de les esmenes del Senat, amb el vot a favor dels 120 diputats socialistes; es va publicar com a Llei orgànica 3/2021.

    • Proposición de Ley Orgánica de regulación de la eutanasia — votación de conjunto · 18 de març del 2021 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2021-4628 — Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasia · 25 de març del 2021 · font
  3. Imatge per compartir
Nou model de finançament autonòmicNo ho van fer

El que van dir«Esta será, además, en coherencia, señorías —como hemos anunciado en nuestro acuerdo de coalición progresista—, la legislatura de la financiación autonómica.»

→ El que van ferLa XIV legislatura va acabar amb la dissolució de les Corts (30-5-2023) sense cap llei que substituís el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. La Llei 22/2009, que el regula, continua vigent i sense derogar.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Esta será, además, en coherencia, señorías —como hemos anunciado en nuestro acuerdo de coalición progresista—, la legislatura de la financiación autonómica.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 24)

  2. El que van fer ·

    La XIV legislatura va acabar amb la dissolució de les Corts (30-5-2023) sense cap llei que substituís el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. La Llei 22/2009, que el regula, continua vigent i sense derogar.

    • BOE-A-2023-12663 — Real Decreto 400/2023, de 29 de mayo, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 30 de maig del 2023 · font
    • Dada oficialEstadística oficialVigente: estatus de derogación «N» en los metadatos del BOE (actualizados el 5-10-2026)Ley 22/2009, de 18 de diciembre, por la que se regula el sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común (BOE-A-2009-20375), texto consolidado · dada oficial de Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado · 5 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: el PSOE presidia el Govern, que és qui pot remetre un projecte de llei, i ho va signar en l'acord de coalició del 2019. El mateix candidat va advertir en la mateixa frase que necessitaria «la bancada conservadora». El compromís es va repetir en la investidura del 2023 («vamos a impulsar un nuevo modelo de financiación autonómica», DSCD-15-PL-7, p. 17) i en l'acord amb SUMAR; en dissoldre's les Corts el 6-10-2026, la Llei 22/2009 continuava vigent. Els projectes de la XV sobre «recursos de los sistemas de financiación territorial» (121/000065 i 121/000100) provenen de reials decrets llei i no substitueixen el sistema.
  4. Imatge per compartir
Revaloració de les pensions amb l'IPC per lleiCompleix

El que van dir«Vamos a actualizar mediante ley las pensiones conforme al coste de la vida, al IPC»

→ El que van ferEl Govern va remetre el projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions; el Grup Socialista va votar a favor del dictamen (118 sí). La Llei 21/2021 revalora cada any les pensions contributives amb la mitjana de l'IPC dels dotze mesos anteriors a desembre.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Vamos a actualizar mediante ley las pensiones conforme al coste de la vida, al IPC»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 20)

  2. El que van fer ·

    El Govern va remetre el projecte de llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions; el Grup Socialista va votar a favor del dictamen (118 sí). La Llei 21/2021 revalora cada any les pensions contributives amb la mitjana de l'IPC dels dotze mesos anteriors a desembre.

    • Proyecto de Ley de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones — votación del dictamen · 2 de des. del 2021 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2021-21652 — Ley 21/2021, de 28 de diciembre, de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones · 29 de des. del 2021 · font
  3. Nota: Només es contrasta l'actualització per llei amb l'IPC; la segona part de la frase (augmentar el poder adquisitiu de les pensions mínimes i no contributives) no s'ha contrastat i per això no se cita.
  4. Imatge per compartir
Salari mínim al 60 % del salari mitjàParcial

El que van dir«gracias a ese diálogo social fijaremos el horizonte de alcanzar el objetivo de que el salario mínimo al final de la legislatura sea del 60 % del salario medio en nuestro país.»

→ El que van ferEl Govern va fixar el salari mínim del 2023 en 1.080 euros al mes en 14 pagues (Reial decret 99/2023), el preàmbul del qual declara assolit el 60 % del salari mitjà. Les mesures independents del salari brut no arriben a aquesta xifra: Eurostat situa el salari mínim en el 49,1 % del salari brut mensual mitjà el 2023, i l'OCDE en el 44,0 % del salari mitjà a temps complet. Amb l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'INE (salari mitjà anual de 28.049,94 euros el 2023), els 15.120 euros anuals són el 53,9 %.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «gracias a ese diálogo social fijaremos el horizonte de alcanzar el objetivo de que el salario mínimo al final de la legislatura sea del 60 % del salario medio en nuestro país.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 14)

  2. El que van fer ·

    El Govern va fixar el salari mínim del 2023 en 1.080 euros al mes en 14 pagues (Reial decret 99/2023), el preàmbul del qual declara assolit el 60 % del salari mitjà. Les mesures independents del salari brut no arriben a aquesta xifra: Eurostat situa el salari mínim en el 49,1 % del salari brut mensual mitjà el 2023, i l'OCDE en el 44,0 % del salari mitjà a temps complet. Amb l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'INE (salari mitjà anual de 28.049,94 euros el 2023), els 15.120 euros anuals són el 53,9 %.

    • BOE-A-2023-3982 — Real Decreto 99/2023, de 14 de febrero, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2023 · 15 de febr. del 2023 · font
    • Dada oficialFont independentSalario mínimo = 49,1 % del salario bruto mensual medio en 2023 (45,6 % en 2019; 51,9 % en 2025); 56,2 % del mediano en 2023Minimum wages as a proportion of mean/median gross monthly earnings (earn_mw_avgr2), España, industria, construcción y servicios (B-S) · dada oficial de Eurostat · 31 de des. del 2023 · font
    • Dada oficialFont independentSalario mínimo = 43,97 % del salario medio a tiempo completo en 2023 (41,46 % en 2019; 46,25 % en 2025); 52,57 % del mediano en 2023Minimum relative to average wages of full-time workers (DSD_EARNINGS@MIN2AVE), España · dada oficial de OCDE · 31 de des. del 2023 · font
    • Dada oficialEstadística oficialSalario medio anual: 28.049,94 euros por trabajador en 2023 (mediano: 23.349,00 euros)Encuesta Anual de Estructura Salarial 2023, datos definitivos (nota de prensa del INE, p. 1) · dada oficial de INE · 28 de maig del 2025 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern60 % del «salario medio neto estimado en 2022, 1867€» de un trabajador a tiempo completo, «considerados ambos en términos netos»II Informe de la Comisión Asesora para el Análisis del Salario Mínimo Interprofesional (diciembre de 2022), pp. 11 y 13 del PDF · dada oficial de Comisión Asesora del Ministerio de Trabajo y Economía Social (publicado por La Moncloa) · 19 de des. del 2022 · font
  3. Nota: Abans «compleix», basat només en el preàmbul del reial decret (regla d'independència de la font, 2026-10-07). El 60 % només surt amb la mesura que va triar el Govern: salari net d'un treballador a temps complet, segons la seva comissió assessora. Cap mesura independent del salari brut mitjà no arriba al 60 % (Eurostat: 49,1 % el 2023 i 51,9 % el 2025; OCDE: 44,0 % i 46,2 %). La promesa deia «salari mitjà» sense precisar brut o net. El salari mínim sí que va pujar molt respecte al salari mitjà (Eurostat: 37,9 % el 2018). El 53,9 % és un càlcul propi: 15.120 euros (1.080 × 14) entre el salari mitjà anual de l'INE, que inclou el temps parcial.
  4. Imatge per compartir
Límit a les pujades del lloguer en zones tensionadesCompleix

El que van dir«Vamos a frenar las subidas abusivas de los alquileres al poner techo en zonas de mercado tensionado y vamos a reforzar el marco competencial de las entidades locales para que puedan actuar en este ámbito.»

→ El que van ferEl Govern va presentar el projecte de Llei pel dret a l'habitatge, que permet limitar la renda dels contractes de lloguer en zones declarades de mercat tensionat. El Grup Socialista va votar a favor del dictamen; es va publicar com a Llei 12/2023.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Vamos a frenar las subidas abusivas de los alquileres al poner techo en zonas de mercado tensionado y vamos a reforzar el marco competencial de las entidades locales para que puedan actuar en este ámbito.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (discurs d'investidura)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XIV legislatura, núm. 2 (4-1-2020): debate de investidura, discurso del candidato (pàg. p. 20)

  2. El que van fer ·

    El Govern va presentar el projecte de Llei pel dret a l'habitatge, que permet limitar la renda dels contractes de lloguer en zones declarades de mercat tensionat. El Grup Socialista va votar a favor del dictamen; es va publicar com a Llei 12/2023.

    • Votación del dictamen del Proyecto de Ley por el derecho a la vivienda · 27 d’abr. del 2023 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2023-12203 — Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda · 25 de maig del 2023 · font
  3. Imatge per compartir
Ingrés mínim vitalCompleix

El que van dir«Desarrollaremos el Ingreso Mínimo Vital como prestación de Seguridad Social. […] posteriormente mediante un mecanismo general de garantía de renta para familias sin ingresos o con ingresos bajos.»

→ El que van ferEl Govern va aprovar el Reial decret llei 20/2020, que crea l'ingrés mínim vital com a prestació no contributiva de la Seguretat Social. El decret es va tramitar després com a projecte de llei i es va publicar com a Llei 19/2021.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Desarrollaremos el Ingreso Mínimo Vital como prestación de Seguridad Social. […] posteriormente mediante un mecanismo general de garantía de renta para familias sin ingresos o con ingresos bajos.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 2.4.2 (pàg. p. 15 (p. 16 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern va aprovar el Reial decret llei 20/2020, que crea l'ingrés mínim vital com a prestació no contributiva de la Seguretat Social. El decret es va tramitar després com a projecte de llei i es va publicar com a Llei 19/2021.

    • BOE-A-2020-5493 — Real Decreto-ley 20/2020, de 29 de mayo, por el que se establece el ingreso mínimo vital · 1 de juny del 2020 · font
    • BOE-A-2021-21007 — Ley 19/2021, de 20 de diciembre, por la que se establece el ingreso mínimo vital · 21 de des. del 2021 · font
  3. Nota: Es contrasta la creació de la prestació. La seva cobertura davant de les 850.000 llars anunciades, mesurada per l'AIReF, és a l'entrada «psoe-imv-850000-hogares-2020».
  4. Imatge per compartir
Substituir la Llei de seguretat ciutadana («llei mordassa»)No ho van fer

El que van dir«Aprobaremos una nueva Ley de seguridad ciudadana, que sustituya a la “Ley mordaza" para garantizar el ejercicio del derecho a la libertad de expresión y reunión pacífica. Esta nueva legislación, que verá la luz a la mayor brevedad, estará basada en una concepción progresista de la seguridad ciudadana»

→ El que van ferEl Govern no va aprovar cap projecte de llei de seguretat ciutadana ni a la XIV ni a la XV. A la XIV, la proposició de llei del PNV va decaure quan la Comissió d'Interior en va rebutjar el dictamen (14-3-2023). A la XV, la proposició coescrita pel Grup Socialista es va prendre en consideració (29-10-2024, GS sí) i va quedar en ponència fins a la dissolució de les Corts (6-10-2026). La Llei orgànica 4/2015 continua vigent.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aprobaremos una nueva Ley de seguridad ciudadana, que sustituya a la “Ley mordaza" para garantizar el ejercicio del derecho a la libertad de expresión y reunión pacífica. Esta nueva legislación, que verá la luz a la mayor brevedad, estará basada en una concepción progresista de la seguridad ciudadana»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 5.6 (pàg. p. 31 (p. 32 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern no va aprovar cap projecte de llei de seguretat ciutadana ni a la XIV ni a la XV. A la XIV, la proposició de llei del PNV va decaure quan la Comissió d'Interior en va rebutjar el dictamen (14-3-2023). A la XV, la proposició coescrita pel Grup Socialista es va prendre en consideració (29-10-2024, GS sí) i va quedar en ponència fins a la dissolució de les Corts (6-10-2026). La Llei orgànica 4/2015 continua vigent.

    • Proposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 4/2015, de protección de la seguridad ciudadana (122/000003, XIV, Grupo Vasco EAJ-PNV) · 14 de març del 2023 · estat: Rechazado: la Comisión de Interior rechazó el dictamen (18 a favor, 19 en contra) · font
    • Proposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana (122/000131, XV; autores: GS, GSUMAR, GEH Bildu, GV EAJ-PNV) · 19 de des. del 2024 · estat: Comisión de Interior — Informe (en ponencia desde el 19-12-2024, sin informe al disolverse las Cortes) · font
    • Toma en consideración de la Proposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana · 29 d’oct. del 2024 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2026-20742 — Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones · 6 d’oct. del 2026 · font
  3. Nota: Podia fer-ho: el PSOE va presidir el Govern tota la XIV i la XV (podia aprovar i remetre un projecte de llei), va signar aquest compromís en l'acord de coalició del 2019 i el va repetir en el del 2023 amb SUMAR, i a la XV és coautor de la proposició 122/000131, que va reunir 176 vots en la presa en consideració. El vot per grup del dictamen del 2023 en comissió no és a les dades obertes; només el resultat (DSCD-14-CO-864, p. 36).
  4. Imatge per compartir
Derogació de la LOMCECompleix

El que van dir«Aprobaremos una Ley Básica de Educación, que derogue la LOMCE y sus consecuencias negativas, que blinde la educación pública como eje vertebrador del sistema educativo»

→ El que van ferEl Govern va remetre el projecte que es va publicar com a Llei orgànica 3/2020 (LOMLOE). La disposició derogatòria única diu: «Queda derogada la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre para la mejora de la calidad educativa».

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Aprobaremos una Ley Básica de Educación, que derogue la LOMCE y sus consecuencias negativas, que blinde la educación pública como eje vertebrador del sistema educativo»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 2.1.1 (pàg. p. 9 (p. 10 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern va remetre el projecte que es va publicar com a Llei orgànica 3/2020 (LOMLOE). La disposició derogatòria única diu: «Queda derogada la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre para la mejora de la calidad educativa».

    • BOE-A-2020-17264 — Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación · 30 de des. del 2020 · font
  3. Nota: És una llei que modifica la LOE del 2006, no una «Ley Básica de Educación» nova, però deroga expressament la LOMCE, que és el compromís mesurable.
  4. Imatge per compartir
HabitatgeCompleix

El que van dir«Impulsaremos la política de Vivienda con un incremento en la dotación de recursos. […] Para combatir esta situación se propone ampliar progresivamente el presupuesto actual en materia de Vivienda.»

→ El que van ferEl programa 261N («Promoción, administración y ayudas para rehabilitación y acceso a vivienda») va passar de 450,7 milions d'euros en el pressupost prorrogat del 2019 a 570,8 en els PGE del 2021, 771,5 en els del 2022 i 959,5 en els del 2023 (crèdits inicials). A més, des del 2021 els PGE inclouen programes d'habitatge finançats pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Segons la liquidació del pressupost de la IGAE, la despesa realment reconeguda en la política d'habitatge va pujar de 411,5 milions d'euros el 2019 a 2.487,9 milions el 2023, tot i que aquell any només es va executar el 49,4 % dels crèdits definitius.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Impulsaremos la política de Vivienda con un incremento en la dotación de recursos. […] Para combatir esta situación se propone ampliar progresivamente el presupuesto actual en materia de Vivienda.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 2.9.1 (pàg. p. 17 (p. 18 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El programa 261N («Promoción, administración y ayudas para rehabilitación y acceso a vivienda») va passar de 450,7 milions d'euros en el pressupost prorrogat del 2019 a 570,8 en els PGE del 2021, 771,5 en els del 2022 i 959,5 en els del 2023 (crèdits inicials). A més, des del 2021 els PGE inclouen programes d'habitatge finançats pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Segons la liquidació del pressupost de la IGAE, la despesa realment reconeguda en la política d'habitatge va pujar de 411,5 milions d'euros el 2019 a 2.487,9 milions el 2023, tot i que aquell any només es va executar el 49,4 % dels crèdits definitius.

    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 450.652,67 miles de euros (p. 77 del PDF)PGE 2019 prorrogado — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2019 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 570.768,27 miles de euros; programa 260A (Mecanismo de Recuperación y Resiliencia): 1.651.000,00 miles de euros (p. 91 del PDF)PGE 2021 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2021 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 771.485,51 miles de euros; 26BA (C02.I01): 1.389.000,00; 26BB (C02.I02): 500.000,00 (p. 112 del PDF)PGE 2022 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2022 · font
    • Dada oficialEstadística oficialPrograma 261N: 959.526,75 miles de euros; 26BA (C02.I01): 1.980.000,00; 26BB (C02.I02): 500.000,00 (p. 112 del PDF)PGE 2023 — Presupuesto por programas y memoria de objetivos, tomo VII (sección 17), resumen orgánico por programas, cap. 1 a 9 · dada oficial de Ministerio de Hacienda (Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos) · 1 de gen. del 2023 · font
    • Dada oficialEstadística oficialCréditos definitivos: 534.685 miles de euros; obligaciones reconocidas: 411.481 miles (77,0 %)Liquidación del Presupuesto del Estado 2019, política de gasto 26 «Acceso a la vivienda y fomento de la edificación» (pp. 40 y 44) · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2019 · font
    • Dada oficialEstadística oficialCréditos definitivos: 5.033.525 miles de euros; obligaciones reconocidas: 2.487.911 miles (49,4 %)Liquidación del Presupuesto del Estado 2023, política de gasto 26 «Acceso a la vivienda y fomento de la edificación» (pp. 41 y 46) · dada oficial de Intervención General de la Administración del Estado (Ministerio de Hacienda) · 31 de des. del 2023 · font
    • Dada oficialFont independentPrograma 26BB (viviendas de alquiler social del Plan de Recuperación), 2023: 500 millones de crédito inicial y 294,8 millones de obligaciones; «sin que se haya aportado ninguna información por parte del Ministerio sobre su grado de ejecución»Tribunal de Cuentas — Informe de fiscalización n.º 1.673, sobre el grado de ejecución de los programas de gasto del Plan de Recuperación del área de gasto 2, ejercicios 2022 y 2023 (pp. 39–41 impresas) · dada oficial de Tribunal de Cuentas · 25 de març del 2026 · font
  3. Nota: Revisada el 2026-10-07 amb la regla d'independència de la font: es manté «compleix» perquè el compromís era augmentar la dotació i la despesa executada també va créixer (IGAE). Matís: el grau d'execució de la política d'habitatge va caure del 97,2 % el 2020 al 49,4 % el 2023 i al 32,7 % el 2024, i el Tribunal de Comptes assenyala que el 2023 el programa d'habitatges de lloguer social del Pla de Recuperació va reconèixer 294,8 dels seus 500 milions sense que el Ministeri informés del seu grau d'execució. Revisada el 2026-10-07 con la regla de independencia de la fuente: se mantiene «cumple» porque el compromiso era aumentar la dotación y el gasto ejecutado también creció (IGAE). Matiz: el grado de ejecución de la política de vivienda cayó del 97,2 % en 2020 al 49,4 % en 2023 y al 32,7 % en 2024, y el Tribunal de Cuentas señala que en 2023 el programa de viviendas de alquiler social del Plan de Recuperación reconoció 294,8 de sus 500 millones sin que el Ministerio informara de su grado de ejecución. Es comparen crèdits inicials del mateix programa pressupostari (261N), no despesa executada: l'execució no s'ha contrastat. El pressupost del 2019 era el del 2018 prorrogat (aprovat amb el Govern del PP). La comparació arriba fins als PGE del 2023 (Llei 31/2022, BOE del 24-12-2022, data que es pren com la del fet); els exercicis posteriors no s'han contrastat.
  4. Imatge per compartir
Derogació de la reforma laboral del 2012Parcial

El que van dir«Derogaremos la reforma laboral. Recuperaremos los derechos laborales arrebatados por la reforma laboral de 2012.»

→ El que van ferEl Govern va aprovar el Reial decret llei 32/2021, que restableix la vigència del conveni denunciat mentre se'n negocia un altre (art. 86 ET) i treu el salari de la prioritat del conveni d'empresa (art. 84.2 ET). El Grup Socialista va votar a favor de la seva convalidació. Abans, la Llei 1/2020 va derogar l'acomiadament per faltes d'assistència (art. 52.d ET).

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Derogaremos la reforma laboral. Recuperaremos los derechos laborales arrebatados por la reforma laboral de 2012.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón (PSOE) y Pablo Iglesias Turrión (Unidas Podemos)· signants de l'acord de Govern de coalicióCoalición progresista. Un nuevo acuerdo para España (acuerdo PSOE–Unidas Podemos, 30-12-2019), punto 1.3 (pàg. p. 3 (p. 4 del PDF))

  2. El que van fer ·

    El Govern va aprovar el Reial decret llei 32/2021, que restableix la vigència del conveni denunciat mentre se'n negocia un altre (art. 86 ET) i treu el salari de la prioritat del conveni d'empresa (art. 84.2 ET). El Grup Socialista va votar a favor de la seva convalidació. Abans, la Llei 1/2020 va derogar l'acomiadament per faltes d'assistència (art. 52.d ET).

    • BOE-A-2021-21788 — Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma laboral, la garantía de la estabilidad en el empleo y la transformación del mercado de trabajo · 30 de des. del 2021 · font
    • Convalidación del Real Decreto-ley 32/2021 (reforma laboral) · 3 de febr. del 2022 · vot del grup: sí · veure a congreso.es
    • BOE-A-2020-7937 — Ley 1/2020, de 15 de julio, por la que se deroga el despido objetivo por faltas de asistencia al trabajo establecido en el artículo 52.d) del Estatuto de los Trabajadores · 16 de jul. del 2020 · font
  3. Nota: Es van revertir els tres punts que el mateix acord qualificava d'urgents (acomiadament per absentisme, ultraactivitat i prioritat del conveni d'empresa en salari), però la reforma del 2012 no es va derogar en conjunt: el RDL 32/2021 modifica l'Estatut dels Treballadors i no restableix, per exemple, la indemnització per acomiadament improcedent anterior al 2012.
  4. Imatge per compartir
Indults als condemnats pel procésContradiu

El que van dir«como corresponde en un Estado Social y Democrático de Derecho el acatamiento de la misma significa su cumplimiento. Reitero, significa su íntegro cumplimiento.»

→ El que van ferEl Consell de Ministres va aprovar nou reials decrets (456/2021 a 464/2021) que indulten als condemnats la pena privativa de llibertat pendent de complir, amb la condició de no cometre cap delicte greu en sis anys.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «como corresponde en un Estado Social y Democrático de Derecho el acatamiento de la misma significa su cumplimiento. Reitero, significa su íntegro cumplimiento.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· president del Govern en funcions (declaració institucional després de la sentència del Tribunal Suprem)La Moncloa — Declaración institucional del presidente del Gobierno en funciones tras la sentencia del procés (14-10-2019)

  2. El que van fer ·

    El Consell de Ministres va aprovar nou reials decrets (456/2021 a 464/2021) que indulten als condemnats la pena privativa de llibertat pendent de complir, amb la condició de no cometre cap delicte greu en sis anys.

    • BOE-A-2021-10467 — Real Decreto 460/2021, de 22 de junio, por el que se indulta a don Oriol Junqueras i Vies · 23 de juny del 2021 · font
    • BOE-A-2021-10463 — Real Decreto 456/2021, de 22 de junio, por el que se indulta a doña Dolors Bassa i Coll · 23 de juny del 2021 · font
  3. Nota: Els nou reials decrets són BOE-A-2021-10463 a BOE-A-2021-10471 (BOE del 23-6-2021). Indulten la presó pendent; no les penes d'inhabilitació.
  4. Imatge per compartir
Sàhara OccidentalContradiu

El que van dir«Promoveremos la solución del conflicto de Sáhara Occidental a través del cumplimiento de las resoluciones de Naciones Unidas, que garantizan el derecho de autodeterminación del pueblo saharaui.»

→ El que van ferEl president del Govern va escriure al rei del Marroc el 14-3-2022 que «España considera la propuesta marroquí de autonomía presentada en 2007 como la base más seria, creíble y realista para la resolución de ese diferendo», i ho va llegir al Congrés. La declaració conjunta del 7-4-2022 ho repeteix. Aquell mateix dia el Congrés va aprovar una proposició no de llei que «ratifica su apoyo a las resoluciones de la ONU y a la Misión de Naciones Unidas para el Referéndum en el Sáhara Occidental (MINURSO)»; el Grup Socialista hi va votar en contra (118 no, 1 sí). Les declaracions conjuntes del 2023 i el 2025 mantenen la posició.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «Promoveremos la solución del conflicto de Sáhara Occidental a través del cumplimiento de las resoluciones de Naciones Unidas, que garantizan el derecho de autodeterminación del pueblo saharaui.»

    PSOE· programa electoral de les generals del 28-4-2019PSOE — Programa electoral, elecciones generales del 28 de abril de 2019 (pàg. 143 del PDF (pp. 282–283 impresas))

  2. El que van fer ·

    El president del Govern va escriure al rei del Marroc el 14-3-2022 que «España considera la propuesta marroquí de autonomía presentada en 2007 como la base más seria, creíble y realista para la resolución de ese diferendo», i ho va llegir al Congrés. La declaració conjunta del 7-4-2022 ho repeteix. Aquell mateix dia el Congrés va aprovar una proposició no de llei que «ratifica su apoyo a las resoluciones de la ONU y a la Misión de Naciones Unidas para el Referéndum en el Sáhara Occidental (MINURSO)»; el Grup Socialista hi va votar en contra (118 no, 1 sí). Les declaracions conjuntes del 2023 i el 2025 mantenen la posició.

    • Dada oficialEstadística oficial«España considera la propuesta marroquí de autonomía presentada en 2007 como la base más seria, creíble y realista para la resolución de ese diferendo»Diario de Sesiones del Congreso, Pleno, XIV legislatura, núm. 174 (30-3-2022), p. 18: el presidente del Gobierno lee su carta al rey de Marruecos · dada oficial de Congreso de los Diputados (Diario de Sesiones) · 30 de març del 2022 · font
    • Dada oficialDada del mateix Govern«España considera la iniciativa de autonomía marroquí, presentada en 2007, como la base más seria, realista y creíble para resolver este diferendo.»Declaración conjunta España–Marruecos (7-4-2022), punto 1 · dada oficial de La Moncloa (Gobierno de España) · 7 d’abr. del 2022 · font
    • Proposición no de Ley de los grupos GCUP-EC-GC, Republicano y EH Bildu relativa a la posición del Gobierno español en relación con el conflicto del Sáhara Occidental (162/000995) · 7 d’abr. del 2022 · vot del grup: no · veure a congreso.es
    • Dada oficialDada del mateix GovernReitera la posición de la declaración de 7-4-2022 y celebra la resolución 2797 del Consejo de Seguridad, que apoya negociar «tomando como base la propuesta de autonomía de Marruecos»Declaración conjunta de la XIII Reunión de Alto Nivel España–Marruecos (4-12-2025), punto 8 · dada oficial de La Moncloa (Gobierno de España) · 4 de des. del 2025 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07 (abans descartada al registre de cerca per «programa no explícit»: el programa d'abril del 2019 sí que ho és). El programa prometia resoldre el conflicte amb les resolucions de l'ONU «que garantizan el derecho de autodeterminación»; el Govern va passar a considerar el pla d'autonomia marroquí «la base más seria». El president va sostenir en el mateix debat que «en mi carta reafirmo que Naciones Unidas es el marco» (DSCD-14-PL-174, p. 18). El programa del 10-N-2019 i l'acord de coalició no parlen del Sàhara; el del 2023 ja no esmenta l'autodeterminació. La proposició aprovada no parla d'autodeterminació: ratifica les resolucions de l'ONU i la MINURSO. L'única diputada socialista que va votar sí va ser Beatriz Carrillo de los Reyes; Unidas Podemos, soci de Govern, hi va votar a favor.
  4. Imatge per compartir
CorrupcióParcial

El que van dir«No hay ningún partido inmune a la corrupción. Lo que hay que hacer es prevenir esa corrupción, actuar cuando se produce esa corrupción y asumir las responsabilidades políticas cuando se produce esa corrupción.»

→ El que van ferEl Tribunal Suprem va condemnar el 22-6-2026 (sentència 418/2026, «cas mascaretes») José Luis Ábalos, ministre de Foment des del juny del 2018 i secretari d'Organització del PSOE fins al juliol del 2021, a 24 anys i 3 mesos de presó, i el seu exassessor Koldo García a 19 anys, 8 mesos i un dia, per organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències. Abans, Ábalos havia passat del Grup Socialista al Grup Mixt (27-2-2024) i el Congrés havia concedit el suplicatori per unanimitat (22-1-2025). Santos Cerdán, secretari d'Organització del PSOE fins al 2025, consta com a investigat en la mateixa causa i és en llibertat provisional des del 19-11-2025.

Veure el detall

  1. El que van dir ·

    «No hay ningún partido inmune a la corrupción. Lo que hay que hacer es prevenir esa corrupción, actuar cuando se produce esa corrupción y asumir las responsabilidades políticas cuando se produce esa corrupción.»

    Pedro Sánchez Pérez-Castejón· candidat a la Presidència del Govern (moció de censura, rèplica al president del Govern)Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, Pleno, XII legislatura, núm. 126 (31-5-2018): moción de censura (pàg. 32)

  2. El que van fer ·

    El Tribunal Suprem va condemnar el 22-6-2026 (sentència 418/2026, «cas mascaretes») José Luis Ábalos, ministre de Foment des del juny del 2018 i secretari d'Organització del PSOE fins al juliol del 2021, a 24 anys i 3 mesos de presó, i el seu exassessor Koldo García a 19 anys, 8 mesos i un dia, per organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències. Abans, Ábalos havia passat del Grup Socialista al Grup Mixt (27-2-2024) i el Congrés havia concedit el suplicatori per unanimitat (22-1-2025). Santos Cerdán, secretari d'Organització del PSOE fins al 2025, consta com a investigat en la mateixa causa i és en llibertat provisional des del 19-11-2025.

    • Dada oficialFont independentÁbalos: 24 años y 3 meses de prisión; Koldo García: 19 años, 8 meses y 1 día; «los tres acusados formaron una organización criminal con reparto de funciones que cometió graves delitos de corrupción» (unanimidad)Comunicación Poder Judicial — «El Tribunal Supremo condena al exministro José Luis Ábalos y a su exasesor Koldo García a 24 años y 19 años de prisión…» (Sentencia 418/2026, causa especial 20775/2020, ECLI:ES:TS:2026:2553) · dada oficial de Tribunal Supremo, Sala Segunda (nota de la Oficina de Comunicación del CGPJ) · 22 de juny del 2026 · font
    • Dada oficialFont independent«prisión provisional, comunicada y sin fianza» de los investigados Ábalos y Koldo García por «riesgo de fuga»Comunicación Poder Judicial — el instructor del Tribunal Supremo acuerda la prisión provisional comunicada y sin fianza de José Luis Ábalos y Koldo García · dada oficial de Tribunal Supremo (nota de la Oficina de Comunicación del CGPJ) · 27 de nov. del 2025 · font
    • Dada oficialEstadística oficialGrupo Socialista: «Baja: ÁBALOS MECO, José Luis … 27-02-2024»; Grupo Mixto: alta el mismo díaBoletín Oficial de las Cortes Generales, Congreso, serie D, núm. 99 (5-3-2024), p. 8: composición de los grupos parlamentarios · dada oficial de Congreso de los Diputados · 27 de febr. del 2024 · font
    • Dada oficialEstadística oficialSuplicatorio «aprobado por unanimidad» (votación secreta: no hay voto por grupo en datos abiertos)Congreso de los Diputados — nota sobre el suplicatorio de José Luis Ábalos (Pleno en sesión secreta, 22-1-2025) · dada oficial de Congreso de los Diputados · 22 de gen. del 2025 · font
  3. Nota: Afegida el 2026-10-07. «Actuar» i «assumir responsabilitats» es van fer en part i després que actués la justícia: sortida d'Ábalos del Grup Socialista el 2024, suplicatori aprovat amb els vots socialistes i expulsió anunciada al web del PSOE el 16-6-2025 («expulsar definitivamente del PSOE a José Luis Ábalos, una vez acabado el expediente»; còpia d'archive.org de psoe.es). «Prevenir», no: el Suprem dona per provats delictes de corrupció de qui era ministre i número tres del partit, el mateix diputat que va presentar aquesta moció de censura (DSCD-12-PL-126, p. 2). Presumpció d'innocència: ni la sentència ni la nota diuen si és ferma; Cerdán no està condemnat. La renúncia a l'escó d'Ábalos i la suspensió de militància del 2024 només consten a la premsa i no s'utilitzen.
  4. Imatge per compartir
Veure totes les entrades de tots els partits